El final del camí

Un relat de: fesolmenut
Ja fa prop de quaranta anys que mena aquesta colla de ganduls. Assegut a una roca albira el final del camí. Al seu costat, el pastor vell i coix se’l mira de reüll, mentre dibuixa un somriure foteta.

Se’n penedeix tant de tot. D’haver renunciat a una vida culta, plena de comoditats i de plaers terrenals, per haver fet cas a l’espinguet interior que li trepanava el cervell parlant-li de justícia social, d’igualtat, del dret a l’habitatge i a un sou digne. No el deixava dormir ni deu minuts seguits. Completament boig i fora de si, va dedicar-se en cos i ànima a lluitar pels més desfavorits d’aquella ciutat, a unir-los perquè sabessin de la seva força i abandonessin l’esclavatge que els tenia sotmesos.

La veueta es va convertir en aliada i li suggeria formes violentes —vagues incendiàries, plagues d’insectes per insalubritat, assassinats de primogènits dels burgesos— que no va dubtar a fer servir. Si li feia cas aconseguia dormir un parell d’hores seguides.

D’aquesta forma es va endur el poble de desagraïts lluny dels maltractadors, cap a una terra que la veueta li deia que era prou a prop. Sense massa esforç hi arribarem, li cantava. El pastor, que es va situar al seu costat des del primer moment, li ho va corroborar. Coneixia tots els viaranys. Una terra fèrtil i lliure era a tocar. Però cada cop que hi havia un encreuament de corriols, pastor i veu interior assenyalaven un camí diferent. I ell feia cas a la veu —per fer-la callar una estona— aguantant els renecs del pastor que havia gosat dir que feien cercles, com els ases.

Tip de tot, fa pocs dies, i veient que se li escolava la vida, va engegar la veu a pastar i, contrariat, va començar a seguir les indicacions del pastor.

Ara ja només els queda creuar el rierol, però no té força per aixecar-se. El pastor és el darrer que fa la intenció d’abandonar-lo. Abans que no es posi dret, el líder li agafa el gaiato d’una revolada i li etziba un cop ben fort a la cuixa, que li trenca el fèmur de la cama útil.

Comentaris

  • Moisès, García Márquez i Phàrmakon[Ofensiu]

    Hola, fesolmenut,

    He de reconèixer que no havia capit allò del Moisès terrenal; no sóc massa bíblica, però amb la teua explicació ja li veig una altra dimensió al relat. Molt ben trobat pel que fa a la temàtica i al subtema del concurs.

    També he de confessar que, malgrat haver estudiat Filologia i a García Márquez en Literatura Latinoamericana, i a pesar de disposar d'un exemplar d'una edició de Bruguera del 1981 de "Crónica d'una muerte anunciada", no l'he llegit ; només "Cien años de soledad" i "Relato de un náufrago", però pense traure-li la pols al llibre i serà el següent que llegeixi.

    Pel que dius del títol "Phàrmakon", és possible que la segona part, "el verí i el remei", resulte redundant perquè ja va implícit en la pròpia definició del mot grec "phàrmakon"; tanmateix, havia pensat que potser no sobrava perquè no tothom ha estudiat llengües clàssiques ni coneix el significat, i que el fet de matisar-ho podria estalviar feina al lector i resultar en una millor comprensió. Però, vaja, entenc el que dius, potser no cal donar-ho tan mastegadet i deixar que el lector ho esbrine per sí mateix, però alhora trobe que sovint l'explicació pot ajudar, com m'ha passat a mi mateixa amb aquest relat teu o com et va passar a tu, si no recorde malament, amb el meu microrelat "Panderoles", el primer de la sèrie.

    Ens anem llegint. Salutacions!

  • Poder i violència[Ofensiu]

    Sovint, per no dir sempre, el poder va lligat a la violència. Bon microrelat amb un desenllaç que deixa mal cos.

    Per cert, si et va de gust, ja pots llegir el quart microrelat de la sèrie, "Llibre de les dones, o Espill". Espere que també t'agrade. I ja tinc pensat un títol global per al conjunt dels set microrelats que segurament serà "Phàrmakon: el verí i el remei". Què et sembla?

    Salutacions!

  • viatge[Ofensiu]
    marialluïsa | 28-05-2022


    He trobat una certa similitud entre el teu protagonista i el meu.
    Aquesta particularitat m'ha fet llegir-lo un parell més de vegades.
    Bona feina!
    He comentat poc en aquesta edició per haver-me embolicat en massa temes.
    Bona sort!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats