Cadena de favors

Amb una encaixada humida, de mans suades, el president de la companyia segella l’acord d’adquisició del principal competidor.

Entre bambolines s’ho mira el secretari adjunt de direcció. Ell, en primera persona, ha portat totes les negociacions i ha tancat el pacte en temps de descompte, dues hores abans de l’inici de l’esdeveniment de presentació de resultats que s’havia acordat amb la premsa. En un descans xateja, prement les tecles del mòbil amb les polpes d’uns dits d’ungles llargues i ronyoses, amb l’informàtic. Ara que ja s’ha acabat tot, troba una manera brusca de mig disculpar-se per les males formes amb què l’ha llevat de matinada, perquè li canviés l’ordinador, que se li ha avariat de cop, i n’hi configurés un de nou.

Apoltronat a la cadira de videojugador, l’informàtic obès veu passar les paraules desencertades del secretari adjunt. Té ganes d’engegar-lo a pastar i escriu unes quantes frases plenes de grolleries que l’enviarien a l’atur tan bon punt premés el retorn del teclat. Fa una queixalada al tros de rosquilla —mig rosegada i seca— que fa un parell de dies que descansa en el plat oliós de sobre l’escriptori. Mentre mastega s’ho repensa. Esborra tot el que té escrit i contesta amb un “va bé” asèptic, seguit d’una emoticona somrient. En el seu interior se sent vagament realitzat. Ha solucionat el contratemps nocturn dels capitostos amb diligència, tot i no tenir els recanvis a punt, com és la seva obligació.

El repartidor d’encàrrecs a domicili té cinquanta-vuit anys. Prim com una secallona, ostenta el rècord de facturació de l’aplicació en un sol dia. Es desplaça en bici pels carrers, amb la lleugeresa d’una daina. De nit ha portat un equip informàtic d’alt valor de punta a punta de la ciutat. L’ha donat a un home gras, maleducat, que no li ha dit ni bona nit.

Ara jeu sobre l’asfalt. Un riu de sang li escalfa les temples. Està marejat i li suen les mans. Però la vida no li passa pel davant. Només pot pensar en el paquet que no podrà lliurar.