ESPERANT UN AMIC PER A MI

Molt bon relat, Cesca. Hi ha molta filosofia nietzscheana, a la teua narració. A més, el personatge té profunditat psicològica, està molt ben perfilat. Enhorabona!

Gràcies per comentar "Intel·ligència emocional", me n'alegra que t'hagi agradat. Voldria demanar-te, si ho tens a bé, si et va de gust i si tens temps, que em diguessis en quin aspecte trobes que podria millorar la meua narració. M'agradaria molt saber-ho per tal de prendre nota, sempre és bo aprendre.

Ens anem llegint. Salutacions!

Diuen que entre cada avenç tecnològic cada cop passa menys temps. Tot s'accelera. Hem vist aparèixer el fax, el telèfon mòbil, internet i ara la domòtica, la robòtica i la intel·ligència artificial. Tot va molt de pressa. Les persones viuen més anys, i també estan més soles. Has escrit un bon relat per descriure el present, i un futur tan proper que ja és demà. Felicitacions i sort!

...el que ens mostres en aquest conte. Res no ens és aliè, i ho veiem com evolucions ben factibles del que ja tenim. Aquelles petites millores que ens venen que ens faran millor l'existència tot i que oblidin, probablement, que les facilitats no ho són tot. Que perdem el caliu de la imperfecció els que ens hem estimat.

Molt bon conte, Cesca. Sort al concurs!

Per als que arriben a l'edat en la qual el cos comença a desfer-se a trossos (que no són tots, cal dir-ho), haver de lidiar amb un robot/minyona és un ingredient més a les dents postisses, els audiòfons, les ulleres, les pròtesis, etc. Al Japó ja hi ha exemples actuals de convivència d'humans amb robots, o sigui que de futur, res de res. El relat ho reflecteix amb un punt d'humor que el torna deliciós. He passat una bona estona, gràcies, Cesca!

Tant parlar del 10 i me l'oblido.

doncs malauradament penso que sí. La llibertat controlada fins aquest nivell, no és llibertat. Els avenços són importants i tenen la seva part bona, però com tot, també té la seva negativa, i en aquest cas, pesa molt. Aquesta deshumanització és depriment.

Pel que fa al relat, un 10 per què hi ha nota més alta. Excel·lent.

Una abraçada Cesca.

Sort.

Rosa.

un molt bon relat sobre un futur cada dia més proper i solitari.
La imatge d'un " tot sota control" però en solitud és una mica deseperençadora i del tot
probable. I encara bo que amb els records tangibles d'una veu coneguda. A veure quan hi arribem com ens ho organitzen.

Interessant relat 'Cesca'. En destaco aquest fragment:

Dies d’un futur que ara s’amaga rere una pantalla. “Futur”, una paraula carregada d’experiències inèdites en un temps que ja no serà meu. És per això que, ja fa temps, vaig substituir “futur” per “demà”.

Res és per sempre, ni segur, per curt que sigui... ni el futur, ni tampoc el demà. Però en l'ara i aquí que t'escric, enhorabona per aquest relat i segueix escrivint i somniant! Que de vida només n'hi ha una. I és aquesta!

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats