El tribunal

Senyories, em trobo aquí davant vostès sense conèixer el motiu de citació. No sé què volen de mi, però em poso a disposició vostra. He de dir que front aquesta circumstància podria haver fugit; tanmateix, no és pas la meva intenció esmunyir-me de responsabilitats o faltes que es puguin creure atribuïbles a la meva persona. Ara bé, vostès no m'han informat de la contingència per la qual se m'acusa i se'm considera a priori culpable d'uns fets que, com dic, escapen al meu enteniment. Si les vostres senyories no tenien a bé comunicar-m'ho, almenys haurien d'haver-me adjudicat un advocat, perquè resulta obvi que mancant mediació no hi tinc cap possibilitat de sortir-me'n. Soc innocent, ergo no hauria de necessitar cap defensa; estar lliure de culpa és condició més que suficient com per a ni tan sols comparèixer avui davant vostès, però vet aquí que em prenen per culpable i no han tingut la deferència de deixar que em defensi. És clar que, tal com vostès diuen, si soc innocent, els arguments acusatoris cauran pel seu propi pes, però no puc saber de quins en parlem mentre vostès no me'ls exposin, i pel que veig no hi semblen gaire disposats.

He fet acte de presència, doncs, no per defensar-me sinó més aviat per assabentar-me del cas que ens ocupa, arriscant-me que m'empresonin i que el meu nom quedi per sempre embrutit, marcat per la taca de la culpa. Ara pertoca a les vostres senyories decidir si soc mereixedor o no del corresponent càstig. La sentència favorable els deixaria a vostès en mal lloc, per la qual cosa puc col·legir que em declararan culpable sense ser-ho, i quedarien així igualment infamats per l'opinió d'aquells que em saben aliè a tota infracció. No sé de crims més d'allò que he llegit a les novel·les i vist a les pel·lícules, però acataré la vostra resolució, tot i que el veredicte no em farà ni més culpable ni més innocent del que de fet ja pugui ser. Ara i aquí, tant el meu futur com el vostre és encara ignot. Vostès mateixes, senyories.