Foto de perfil de darkman

darkman

Barcelona,

104 Relats, 976 Comentaris
175775 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

















A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A

Últims relats de darkman

Últims comentaris de l'autor

  • darkman | 04-06-2015

    per gaudir de cada frase, de les paraules que utilitzes per dur-nos al final que tots esperem, però que portats per la teva prosa se'ns mostra original, sorprenent.
    Tens un estil molt personal, que m'agrada, perquè m'enganxa i em fa arribar al final, cosa no gaire difícil, en principi, per a un micro, però et puc assegurar que m'he llegit uns cinquanta dels més de vuitanta relats d'aquest mes, i no els he acabat tots, algun més curt que el teu.
    Estàs aquí per mèrits propis, no ho dubtis.

    També em sembla genial acabar el curs en la teva companyia, vull dir dins del llibre i del mateix mes, el maig.

    Mira't la mitologia casolana, que l'Hugo farà una segona part!

    Fins aviat!

    Ferran

  • darkman | 24-05-2015

    del teu estil, seré, fas marxar al protagonista dolçament, inesperadament, però dins de la lectura mèdica. Pots saber com, però ni quan ni on.

    Lectura imprescindible la d'aquest relat teu, felicitats!

    Ferran

  • darkman | 05-05-2015

    ben estructurat i amb un final que m'ha fet estremir.

    Et felicito per la teva tria.

    Ferran

  • darkman | 05-05-2015

    i eficient, però que demana una revisió d'estil.

  • darkman | 05-05-2015

    de traca i mocador! Aquest mes hi ha tres o quatre relats que mereixen ser els finalistes... de fet, cada mes passa, aquest any serà difícil triar-ne tres o quatre, pero tinc clar que aquest teu mereix estar entre els millors.

    Serà cosa de gats, segurament.

    Ferran

  • darkman | 05-05-2015

    caramba amic! Un relat ple de poesia, i enyor, com pocs cops t'he llegit, amb aquella esperança que ens dóna la vida, pel simple fet de viure-la.

    M'agrada veure't a la tria en aquest mes tan madur i vell, però bell també.

    Ferran

  • darkman | 05-05-2015

    Un relat on es demostra que els microrelats també poden ser literatura de la bona.

    Et felicito.

  • darkman | 05-05-2015

    i de mar endins. M'ha agradat molt. M'ha fet pensar en un parent que mai no l'havia vist, i el primer cop que el varem portar a la platja va caure rodo, deia que s'havia marejat de veure tanta aigua junta, vivia aleshores a tocar d'un riu, ell.

    Un relat d'aparença senzilla i molt ple d'història.
    No sés i he copsat el significat d'aquesta frase L’avi em prenia a l’hort. Se m'escapa alguna cosa.

    Felicitats Josep!

  • darkman | 05-05-2015

    Quina espifiada, estava per altres coses, podria dir, però no el podia deixar morir, i mira, finalista! Felicitats Viladoms!
    L'he trobat un relat de curiosa factura on has lligat de manera subtil i, diria que, encertada el principi i el final.
    Seguir exercint de pare en aquestes condicions no és humà, però d'aquesta tasca no te'n jubiles fins el proper relat.

    Bona feina!

    Ferran

  • darkman | 06-04-2015

    quan menys falta ens fa. Aparentment senzill, amb paraules planeres ens descrius aquest món tan complicat que ens envolta.
    El trobo un poema molt sincer, personal, i ple de vida.

    Jo també sóc un Bruce-maníac.

    Ferran

  • darkman | 06-04-2015

    que aquest més no estiguis a la terna de finalistes, amb un relat tan ben lligat, però diria que és més que un micro relat, és una micro-tesi amb poema inclòs. Però no importa qui sigui a la terna, ens ha d'importar quedar contents per la feina feta, i tu, d'aquest relat no en pots tenir cap dubte.

    Sort i endavant les atxes!

    Ferran

  • darkman | 18-03-2015

    dir-te que la meva proposta de col·laboració és sincera i espero que algun dia ens puguem riure cara a cara de la primera topada que hem tingut, ara ja veig que no ets canalla juganera, em sap greu el teu mal de cap amb el càncer, és una punyeta, per dir-ho suau.

    Sols un últim consell sobre un relat, com ara em sembla que seria aquest de teu, ens cal prendre distància de la realitat i fer-ne una visió literària. No sé quan de temps fa que escrius, jo també he publicat relats personals amagats dins d'una ficció que em distància de la realitat vera.

    Espero que puguem seguir en contacte creatiu... i sí, el títol és fluix, però dir que mai no es pot fer una cosa... bé, era la teva opinió, ara em sap greu haver respòs d'aquella manera, anava cansat i calent d'un dia llarg i enganxós.

    Bona nit i fis aviat!

    Ferran.


    PS

    encara ets a temps d'esborrar aquest relat (i tots els comentaris amb ell) i presentar-lo de nou, et queden dos dies!, tot i que les normes no ho permeten. (sic) jo t'avalo, però no amb xuleria, amb intent d'apropar posicions.

  • darkman | 18-03-2015

    no deixis de publicar, el meu email és: darman59@gmail.com
    Envia tot allò que vulguis que et revisi, no sóc el millor per fer-ho, no sóc cap crac, m'he currat molt estar on sóc, i encara em queda molt per aprendre, com mossegar-me la llengua, però això va amb el caràcter o amb l'ADN.
    Jo també escric per necessitat.

    Al vespre seguiré, ara estic a la feina

    Ferran

  • darkman | 17-03-2015

    però t'he llegit alguns, i de tots aquest és que veig més reeixit.

    Felicitats Montserrat!

    Ferran

  • darkman | 17-03-2015

    Tot seguit et remeto el teu mateix relat, un xic retocat, ja que tens tantes faltes que no sé com t'has atrevit a fer cap comentari. Imagino que volies provocar per cridar l'atenció, però ai-las! ja vaig de tornada aquí a Relats (altrament RC).
    Et faig el favor, que te'l pots prendre com millor et sembli, d'aconsellar-te que engeguis el corrector del tractament de text del teu ordinador, o tablet, o allò que utilitzis per escriure.
    La Serena té 42 anys i està prenyada. Està prou contenta. Sense escarafalls. Però només hem de burxar una mica per saber que el desitja profundament aquest fill. Ja no tant per ella com pel seu amor. Ell té una filla i ella li vol fer un mascle. Acte d'amor sense cap dubte. I, si ens posem molt sentimentals, acte d'amor etern.
    Sap com serà aquest nen. Tindrà els ulls blau pare, cabell rissat pare, manera de fer mare. Ho pressent. Està profundament enamorada i això la conduirà fins on ella no s’haguera mai imaginat.
    I va ser un nen. Amb ulls blau pare, amb cabell rissat pare. I la mare? Ha mort al part. S'hi va quedar a la segona operació. Per segons.

    La Serena està prenyada i contenta. Sap que tindrà aquest fill tot i que el
    sentit comú li està bramant des del fons de l'ànima que no és convenient, que dic, és temerari, fins i tot molt perillós. Ho sap. Tot i així el destí està de la seva part. Se’n surt. Necessitarà una dècada per recuperar-se. Sense exagerar. El càncer de pit de fa tres anys li ha fet malbé la columna. Tornarà a caminar. Fins i tot tornarà a tenir ganes de viure. Però el dolor a l’ànima , a l'espatlla i a la cama s'haurà de passar. No hi ha més. Aquesta barreja d'univers, destí i causalitats li té preparat un aprenentatge que la sumirà en la foscor durant tots aquests anys.
    Qualsevol final dels dos és tràgic. Quin haguera escollit ella en cas de poder?.
    El cert és que mai, ni per un instant, se n’arrepentit (et deixo aquest castellanisme perquè el tinguis en compte, escriu millor aquesta altra paraula que tot seguit et deixo) n'ha penedit d'haver tingut aquest fill. Viva o morta. Sempre ho ha fet saber. Als quaranta anys tindré un fill. Segurament sabent que a aquesta edat hi existeix un límit. També pensant que en la primera part de la maduresa hi resideix una serenor especial per criar una nova vida.



    No he fet cap correcció intensiva en sintaxi, puntuació i en algun detall anacrònic dins del relat, com; no existeix un límit als quaranta dos anys, és més aviat un perill pel nadó, més que per a la mare, malgrat poques dones s'atreveixen a fer-ho, actualment no es moren amb tanta facilitat.

    Però fem literatura i deixem-nos de xorrades, el títol teu no el comentaré, seria absurd i estèril. Sols un adjectiu: pobre.

    No sé la teva edat, ni el sexe, i de fet no m'interessa.

    Saps, diria que el teu comentari em sona a càmera oculta. Diria que ets un relataire amb força temps a la pàgina, o poc, és igual, i tu si que em coneixes. Mira, treu-te la màscara, dóna la cara, i digues allò que et sembli, sense por, un comentari ben fet no molesta mai, sí, mai.

    I et diré que el teu comentari sobre el títol del meu relat està absurdament fora de lloc, i la paraula MAI que utilitzes en el teu comentari, és massa... definitiva. En literatura hi ha massa condicionants per dir que mai no es pot fer una cosa, potser sí que algunes coses millor no escriure-les. reconec que és un títol senzill, però si t'ho penses una mica, al final hi ha un interrogant, i si has llegit el relat, té un joc de singularitats un sol mot, que moltes paraules a voltes ho espatllen, com ara aquest comentari, que dubto hagis llegit tot.

    Au! bona nit i bon profit la lectura...

    per cert, no et valoro el relat, ja que no cal, ni em fa cap falta saber la nota que em dona algú que no demostra tenir un mínim nivell. UN altre dia parlarem del teu relat, el nivell literari que has demostrat, però si has concursat amb això, no tinguis gaires esperances.

    Ferran

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: