Foto de perfil de L'Home Fosc

L'Home Fosc

Barcelona,

101 Relats, 921 Comentaris
142743 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Foto: Bratislava a tocar del Danubi. Fotografia d'Empar Sàez


Llegiu-me més fets, pensaments, contes i poesies en aquest bloc:ESCRITS DE L'HOME FOSC

I ara també em podeu llegir els relats o poemes publicats o no, en una tria especial en el bloc EL REBOST DE L'HOME FOSC.

Si voleu fer viatges, llegir opinions sobre llibres, films, presentacions, o una cosa més senzilla, tenir una eclèctica visió del món de la cultura, amb la xantalam fem tot sovint una visita a: UN CAPVESPRE A LA MEDITERRÀNIA


Els vostres comentaris seran molt ben rebuts.

Per cert, quan no em diuen darkman, utilitzen el nom Ferran.

Últims relats de L'Home Fosc

Últims comentaris de l'autor

  • L'Home Fosc | 16-09-2014

    i fantàstica visió dels fets. Ben situada en el món de la ficció i ben portada al món de la realitat, que així sia i estaria bé que els catalans poguérem decidir el nostre futur, com tan ben democràticament han decidit els dracs, i com diu averrois, tant de bo ens donessin ara un cop de mà, al cap i a la fi, els dracs tenen millor premsa ara que fa un temps enrere entre nosaltres.

    Bon relat Ferran!

  • L'Home Fosc | 10-09-2014

    ja veig que coincidim força en aquestes coses, jo no ho hauria dit millor ni més fort, ni molt menys amb la mateixa gràcia. Moltes felicitats Tomas!


    Ferran.

  • L'Home Fosc | 04-09-2014

    de cap de setmana, de vacances copartides amb la persona estimada, de felicitat plena que demana allò que tot ésser humà sonat o foll desitja, pau i amor. Als altres personatges tocats i posats els deixarem que malvisquin les seves guerres i els seus maldecaps laborals. Avui, al folls i als sonats d'amor, ens toca despertar amb perfums i serenor.

    Ferran

  • L'Home Fosc | 04-09-2014

    però no deixem de banda el comandament, que no fos cas que perdessim l'últim baluard que li queda als nostres feudals somnis de grandesa.

    Un poema molt sentit que mostra en una pinzellada la necessitat de canviar encara moltes més coses que no pas hem canviat, la humanitat no avança tant com ens agradaria, de fet i és una llàstima. No es pot negar que tenim la sort i el privilegi de viure en una illa amb bones vibracions humanistes.

    Una abraçada

    Ferran d'A

  • L'Home Fosc | 04-09-2014

    és la lluita del creador contra el cansament, mirant el teclat i amb els ulls pessant figues, i un que no vol anar a dormir encara, que el cap encara li vull de mil paraules i fets i històries, però a la fi, aquestes parpelles de ciment acaben vencent-nos. Un poema molt intens.

    Ferran

  • L'Home Fosc | 04-09-2014

    i és que escolto la veu del poeta, o escriptor, que conec quan li llegeixo algun treball. I crec que així i amb la própia veu de l'autor, qualsevol poema guanya molt, i en aquest cas, fins i tot sense la teva veu és un poema magnífic.

    Dins del meu cap t'he sentit recitar-lo i m'ha agradat molt. Ara sols espero poder escoltar-lo en viu i en directe un dia d'aquests.

    Una abraçada!

    Ferran

  • L'Home Fosc | 18-07-2014

    Malgrat ser un relat que sembla costumista, amb el teu estil superes aquesta faixa que podria tenir el relat, i amb el final trapella que ens escrius, encara guanya més.
    Molt divertit i molt bo... i veig que t'ha comentat el fost! feia temps que no el veia comentar!

    Però quan cal comentar... cal comentar.

    Ens llegim!

    Ferran

  • L'Home Fosc | 29-06-2014

    La màgia i el misteri orientals, com si tot hauria estat un somni.
    Una narrativa preciosa la teva, i crec que has captat el sentit oriental de la seva narrativa. No sé si has llegit Hiromi Kawakami, i en particular, el seu llibre de relats "Abandonar-se a la passió" (Quaderns crema), és la mateixa autora de "El cel és blau, la terra blanca", però veient el teu relat diria que si no l'has llegit, alguna cosa t'ha arribat d'ella. No sols de Murakami podem viure!

  • L'Home Fosc | 29-06-2014

    Un poema màgic, un adornament que omple molt d'espai, tot l'espai nocturn. Felicitats per tanta senzillesa.

  • L'Home Fosc | 29-06-2014

    Li costa engegar a aquest relat, i ja et diré què en penso després.

    Primer dir-te que sí, que et va atrapant el relat i la humanitat de les dues dones, i ens mostres amb precisió de cirurgià els sentiments i els motius que no ens comentem i que si ho féssim, potser tot rutllaria millor. I el final és genial, ja que ens mostres una visió de la vellesa que no té resposta ni crítica. Jo també he vist aquesta fada en els ulls d'alguna velleta, i en veig moltes cada dia (mare a part, que també la va tenir aquesta mirada).

    Segona part...
    diria que tot començar ens escrius tres "com" i te'n pots carregar dos ben tranquil·lament, si ho mires bé, veuràs que no calen. Aquests petits detalls encallen, encara que no ho sembli.

    Pot veure com la senyora Petra, tan arreglada com sempre, s’està asseguda a l’ombra, observant com el fill li rega els geranis.

    i mira aquesta...

    Pot veure la senyora Petra, tan arreglada com sempre i asseguda a l'ombra, observant al fill que li rega els geranis.

    O potser hi ha altres visions del mateix paràgraf, però mirar sempre de no repetir paraules que puguis canviar per altres, o simplement eliminar-les modificant una mica la frase. Petits detalls.

    Per altra banda, i sobretot quan comença a sortir la fada, la resta del relat flueix amb una calma i dolor genials, fins a un final colpidor.

    M'ha agradat molt llegir-te, espero tornar-hi!

    Ferran

  • L'Home Fosc | 29-06-2014

    D'un estil preciós, amb les descripcions ben pinzellades ens portes a un món molt personal de la mà d'algú qui sap com fer-ho. Una narrativa clàssica i molt ben conduïda que ens dóna ganes de llegir més coses sobre aquesta història, és com la porta que ens obra una nova dimensió, a un nou relat, més llarg i amb més estiu.

    Pavese i altres herbes...


    Ferran

  • L'Home Fosc | 15-06-2014

    més salvatge.

    També s'ha reservat una plaça per can brians? Potser par abans de que acabi la lliga...

    Un micro molt negre i encertat.


    Ferran

  • L'Home Fosc | 12-06-2014

    !!*!! una composició on es veu el treball de rellotger que has utilitzat per lligar cada acord, cada estrofa.

    Quan un escrit demana ser publicat, no,li calen més mots, si per mi fos, amb aquest obriríem el recull.

    Sols puc felicitar-te per la feina feta.

    Ferran

  • L'Home Fosc | 31-05-2014

    i rodona, un relat molt ben portat, malgrat jo diria que li costa d'arrencar, però un cop agafa la velocitat de creuer, arribes al final en un sospir, lligant tots els caps i els nusos del misteri que envolta la història d'amor etern que ens expliques.

    Rodo i perfecte.

    Ferran

  • L'Home Fosc | 29-05-2014

    quina angoixa aquest camafeu.
    Una història ben trobada que mereix unes quantes pàgines més! i que ben lligades farien empal·lidir al mateix Egdar, l'Allan Poe volia dir, no el Cotes.

    Felicitats per la tria!


    Ferran

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: