Foto de perfil de homefosc

homefosc

Barcelona,

104 Relats, 972 Comentaris
163228 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Foto: Bratislava a tocar del Danubi. Fotografia d'Empar Sàez


Llegiu-me més fets, pensaments, contes i poesies en aquest bloc:ESCRITS DE L'HOME FOSC

I ara també em podeu llegir els relats o poemes publicats o no, en una tria especial en el bloc EL REBOST DE L'HOME FOSC.

Si voleu fer viatges, llegir opinions sobre llibres, films, presentacions, o una cosa més senzilla, tenir una eclèctica visió del món de la cultura, amb la xantalam fem tot sovint una visita a: UN CAPVESPRE A LA MEDITERRÀNIA


Els vostres comentaris seran molt ben rebuts.

Per cert, quan no em diuen darkman, utilitzen el nom Ferran.

Últims relats de homefosc

Últims comentaris de l'autor

  • homefosc | 18-03-2015

    dir-te que la meva proposta de col·laboració és sincera i espero que algun dia ens puguem riure cara a cara de la primera topada que hem tingut, ara ja veig que no ets canalla juganera, em sap greu el teu mal de cap amb el càncer, és una punyeta, per dir-ho suau.

    Sols un últim consell sobre un relat, com ara em sembla que seria aquest de teu, ens cal prendre distància de la realitat i fer-ne una visió literària. No sé quan de temps fa que escrius, jo també he publicat relats personals amagats dins d'una ficció que em distància de la realitat vera.

    Espero que puguem seguir en contacte creatiu... i sí, el títol és fluix, però dir que mai no es pot fer una cosa... bé, era la teva opinió, ara em sap greu haver respòs d'aquella manera, anava cansat i calent d'un dia llarg i enganxós.

    Bona nit i fis aviat!

    Ferran.


    PS

    encara ets a temps d'esborrar aquest relat (i tots els comentaris amb ell) i presentar-lo de nou, et queden dos dies!, tot i que les normes no ho permeten. (sic) jo t'avalo, però no amb xuleria, amb intent d'apropar posicions.

  • homefosc | 18-03-2015

    no deixis de publicar, el meu email és: darman59@gmail.com
    Envia tot allò que vulguis que et revisi, no sóc el millor per fer-ho, no sóc cap crac, m'he currat molt estar on sóc, i encara em queda molt per aprendre, com mossegar-me la llengua, però això va amb el caràcter o amb l'ADN.
    Jo també escric per necessitat.

    Al vespre seguiré, ara estic a la feina

    Ferran

  • homefosc | 17-03-2015

    però t'he llegit alguns, i de tots aquest és que veig més reeixit.

    Felicitats Montserrat!

    Ferran

  • homefosc | 17-03-2015

    Tot seguit et remeto el teu mateix relat, un xic retocat, ja que tens tantes faltes que no sé com t'has atrevit a fer cap comentari. Imagino que volies provocar per cridar l'atenció, però ai-las! ja vaig de tornada aquí a Relats (altrament RC).
    Et faig el favor, que te'l pots prendre com millor et sembli, d'aconsellar-te que engeguis el corrector del tractament de text del teu ordinador, o tablet, o allò que utilitzis per escriure.
    La Serena té 42 anys i està prenyada. Està prou contenta. Sense escarafalls. Però només hem de burxar una mica per saber que el desitja profundament aquest fill. Ja no tant per ella com pel seu amor. Ell té una filla i ella li vol fer un mascle. Acte d'amor sense cap dubte. I, si ens posem molt sentimentals, acte d'amor etern.
    Sap com serà aquest nen. Tindrà els ulls blau pare, cabell rissat pare, manera de fer mare. Ho pressent. Està profundament enamorada i això la conduirà fins on ella no s’haguera mai imaginat.
    I va ser un nen. Amb ulls blau pare, amb cabell rissat pare. I la mare? Ha mort al part. S'hi va quedar a la segona operació. Per segons.

    La Serena està prenyada i contenta. Sap que tindrà aquest fill tot i que el
    sentit comú li està bramant des del fons de l'ànima que no és convenient, que dic, és temerari, fins i tot molt perillós. Ho sap. Tot i així el destí està de la seva part. Se’n surt. Necessitarà una dècada per recuperar-se. Sense exagerar. El càncer de pit de fa tres anys li ha fet malbé la columna. Tornarà a caminar. Fins i tot tornarà a tenir ganes de viure. Però el dolor a l’ànima , a l'espatlla i a la cama s'haurà de passar. No hi ha més. Aquesta barreja d'univers, destí i causalitats li té preparat un aprenentatge que la sumirà en la foscor durant tots aquests anys.
    Qualsevol final dels dos és tràgic. Quin haguera escollit ella en cas de poder?.
    El cert és que mai, ni per un instant, se n’arrepentit (et deixo aquest castellanisme perquè el tinguis en compte, escriu millor aquesta altra paraula que tot seguit et deixo) n'ha penedit d'haver tingut aquest fill. Viva o morta. Sempre ho ha fet saber. Als quaranta anys tindré un fill. Segurament sabent que a aquesta edat hi existeix un límit. També pensant que en la primera part de la maduresa hi resideix una serenor especial per criar una nova vida.



    No he fet cap correcció intensiva en sintaxi, puntuació i en algun detall anacrònic dins del relat, com; no existeix un límit als quaranta dos anys, és més aviat un perill pel nadó, més que per a la mare, malgrat poques dones s'atreveixen a fer-ho, actualment no es moren amb tanta facilitat.

    Però fem literatura i deixem-nos de xorrades, el títol teu no el comentaré, seria absurd i estèril. Sols un adjectiu: pobre.

    No sé la teva edat, ni el sexe, i de fet no m'interessa.

    Saps, diria que el teu comentari em sona a càmera oculta. Diria que ets un relataire amb força temps a la pàgina, o poc, és igual, i tu si que em coneixes. Mira, treu-te la màscara, dóna la cara, i digues allò que et sembli, sense por, un comentari ben fet no molesta mai, sí, mai.

    I et diré que el teu comentari sobre el títol del meu relat està absurdament fora de lloc, i la paraula MAI que utilitzes en el teu comentari, és massa... definitiva. En literatura hi ha massa condicionants per dir que mai no es pot fer una cosa, potser sí que algunes coses millor no escriure-les. reconec que és un títol senzill, però si t'ho penses una mica, al final hi ha un interrogant, i si has llegit el relat, té un joc de singularitats un sol mot, que moltes paraules a voltes ho espatllen, com ara aquest comentari, que dubto hagis llegit tot.

    Au! bona nit i bon profit la lectura...

    per cert, no et valoro el relat, ja que no cal, ni em fa cap falta saber la nota que em dona algú que no demostra tenir un mínim nivell. UN altre dia parlarem del teu relat, el nivell literari que has demostrat, però si has concursat amb això, no tinguis gaires esperances.

    Ferran

  • homefosc | 15-03-2015

    El teu estil adust és tan sensible que a voltes enganyes al lector i fins que no has paït el relat no hi treus el veritable entrellat de les teves intencions, que molts cops és provocar el pensament de qui et llegeix, i fer pensar als altres té un preu, que veig que acceptes amb esportivitat, però no et faci por ser dur en el teu estil literari, malgrat la dolçor que desprèn aquest relat teu.

    M'agrada seguir les teves passes literàries, tot un plaer i honor ser llegit per tu.

    Ferran

  • homefosc | 15-03-2015

    El teu estil adust és tan sensible que a voltes enganyes al lector i fins que no has paït el relat no hi treus el veritable entrellat de les teves intencions, que molts cops és provocar el pensament de qui et llegeix, i fer pensar als altres té un preu, que veig que acceptes amb esportivitat, però no et faci por ser dur en el teu estil literari, malgrat la dolçor que desprèn aquest relat teu.

    M'agrada seguir les teves passes literàries, tot un plaer i honor ser llegit per tu.

    Ferran

  • homefosc | 14-03-2015

    de l'home fosc, molta informació, tot i que molt literària. Toques moltes tecles i dones informació no transcendent i que no ens ajuda a arribar al final que ens presentes, també hi arribaries, i és un final que tanca a la perfecció la idea que planteges de la maduració en comparació a les fruites, que la trobo molt encertada. El text en general m'ha fet pensar en aquells iaios que es fan ells sols una parrafada poc abans de la becaina de després de dinar i amb la copeta d'aiguardent a les mans.

    Diria que, tècnicament, que si no fos pel teu nivell literari, seria més complicat de llegir aquest relat, no sé si m'explico, però dit d'una altra manera, en altres mans no obtindria l'interès del lector que tu assoleixes.

    Bona feina i a seguir madurant.

    Ferran


    PS
    és curiós que molts de nosaltres hem participat fent servir la fruita com nexe comparatiu, o per jugar amb les similituds, en el meu, retòricament, però que no deixa de ser una imatge literària que hi juga.

  • homefosc | 13-03-2015

    hem coincidit en tocar la fruita com a nexe de la maduresa, potser una mica evident com idea literària, però les visions personals són diverses i enfocades sense estridències, diria jo. La teva visió és un bon marc pictòric i ben descrit amb paraules. Fas un canvi de registre curiós, ja que comences amb un to més cerimoniós i cap el mig, amb els noms de la colla que fas jugar amb la fruita, un to més distès i retornes a la fi a un final seriós que fa pensar.

    Un relat lineal molt ben escrit.

    Felicitats David! i sort!

    Ferran

  • homefosc | 20-02-2015

    El passat novembre va fer quaranta anys de la publicació d'un llibre que el mateix Pedrolo va dir que preferiria no haver publicat, però mai no se'n va penedir seriosament, per fortuna nostra i seva. La teva és una dedicatòria sensual i, com en dirien abans, "a la page" dels temps que ens toca viure, la versió del mestre, en la seva gènesi, era més jovenívola. Encertada la teva visió de la joventut i ben portat el relat, felicitats Francesc per la teva visió i concepció del relat.

    Sort!

  • homefosc | 25-01-2015

    però està clar que els costums canvien, que les modes són allò que són, i res ens fa dubtar que un món on els magres no són el cànon de vellesa estàndard del moment pot ben éeser cert, tot pot ser!

    UN relat que es manté dins del teu estil fantàstic, cercant possibles realitats, mons paral·lels, veus, qui ho sap, potser això que ens expliques està passant ara mateix en una altra realitat!!!

    felicitats!

    Bona feina Edgar! I bona sort!

    (PS)
    t'has deixat alguna paraula em sembla, però culpa dels dits, i no destorba per a res en la lectura del relat.

  • homefosc | 24-01-2015

    mostres una visió magnífica del desànim, de les ganes d'engegar-ho tot a rodar, i ho fas en la visió d'un mestre que viu l'adolescència aliena com un mal que dura poc. Potser no recorda la seva pròpia! I com no crec que això sia una visió personal teva, sinó tan sols una visió literària d'un fet viscut o explicat per altri, crec que el final rebla el clau del caràcter auster d'un professor altament cremat, i tal com van les retallades, entenc que l'hagin ficat altres alumnes a banda dels seus. Que als seus de ben segur ja els tenia prou controlats.

    Un relat ben escrit que no et deixa indiferent, que et fa pensar en altres coses que no es diuen, però que viuen a tocar del relat.

    Bona feina i sort!

    Ferran

  • homefosc | 23-01-2015

    Sembla que va ser ahir que encara tenies els tretze catorze i ara ens expliques allò que ahir vares pensar.

    Molt ben estructurat el relat, de lectura fàcil i entenedora, un pensament interior molt ben exterioritzat. Una pinzellada genial de la vida adolescent.

    Felicitats i sort!

    Ferran

  • homefosc | 20-01-2015

    amb una melodia adient, aquesta cançó pot ser un èxit. Doncs això m'ha semblat en llegir el relat per primer cop, el ritme de frases curtes fa que el llegeixis entretallat i ràpid, encara que hauria de ser al revés, que tanta coma fes anar més lenta la lectura.

    Un relat molt poètic, diria jo, encara que no ho sembli, a primer cop d'ull.

    Felicitats!

    Ferran

  • homefosc | 20-01-2015

    que no havia llegit el teu. I de fet, el meu és tot ficció, m'agrada l'antropologia i tant de bo hauria estudiat aquesta branca universitària, però mira, no ho vaig fer al seu moment, però encara hi seré a temps quan em jubili... espero.

    De tots maneres el teu es veu més treballat que el meu. Jo volia fer una altra cosa, i al final, per manca de temps i extres familiars, he presentat aquest a corre cuita.

    M'agrada molt el tractament antropològic del teu relat, i els noms que fas servir, per a un micro de concurs on les lletres conten, utilitzar noms tan llargs és de mèrit, i de seguretat en el tractament del conte. I sobre aquest final tan discutit, jo el veig com una prova que els amics l'han escalfat fent-li creure que ha fet una cosa que sols ha viscut ell en el seu inconscient, però de fet no és important com s'ha fet les esgarrinxades, la gràcia rau aquí, que tampoc ho sap qui el cura i per al nanu, tot allò viscut serà un record ben real que el farà superar aquest adolescència tan enutjosa.

    Sort i felicitats!

    Ferran

  • homefosc | 22-12-2014

    que, dels últims relats que t'he llegit, és un dels més reeixits, en ritme i com ens expliques el moment recordat de l'home gran, i les seves llacunes de la memòria.

    Bon relat Joan, i ara ens toca esperar a Gener per seguir la història que ens vas creant, a veure si recordem alguna cosa més!

    Bon Nadal!

    Ferran

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: