Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

Barcelona,

104 Relats, 963 Comentaris
222121 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


JAUME DARGÓ, UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS







A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A

Últims relats de Galzeran (homefosc)

Últims comentaris de l'autor

  • Galzeran (homefosc) | 16-11-2017

    I la mala consciència.

    Una narració molt acurada, un lèxic ben trobat, i un misteri que ens manté a l'espera fins la darrera línia, un suspens molt ben travat.

    Saps com amagar les cartes tu!

    Bon relat Aleix! aquest més la paciència ha donat moltes lectures de caire polític, i el teu te un alt nivell.

    Seguim!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 14-11-2017

    i d'un món on la prudència s'entén d'una manera diferent, fins a ratllar amb la mentida directament.

    Bona que la camarada prota es digui Pruden!

    Vas directe al gra en aquest relat, clar i concís.
    Sort!


    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 08-11-2017

    tres comentaris per una sola línia que volia escriure!!!! He dit paciència, com a tema del mes!!!! i volia escriure prudència!!!!!

    Disculpa, però estic fatal avui! ;-)

    Millor si m'ho prenc amb un somriure... ;-)

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 08-11-2017

    Volia dir: un microrelat molt inspirat... però aquests dits m'han fet una jugada.
    M'ha agradat!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 08-11-2017

    Una manera molt poètica de descriure la paciència. UN miro molt inspirat, i inspirador.

  • Galzeran (homefosc) | 16-09-2017

    i també comento, poquet però, que ja saps com les gasto jo... ;-)

    Aquest era el descriptiu del paisatge, oi?
    Imagino el relat dins d'un de més llarg, ja que no em motiva la conclusió, potser per això que dius que cal millorar l'últim paràgraf.
    De fet, m'ha costat, a la primera lectura (potser he anat massa ràpid), captar el sentit del relat, i després he vist que era un comiat a la parella que s'ha mort i la revisita a llocs comuns que han compartit en vida, fins i tot quan ella ja estava fotuda.
    I malgrat allò que podria semblar que no, et dic que el penúltim paràgraf és per a mi el millor, molta poesia i la descripció de l'estat diluït de les coses, m'agrada com ho descrius, sense cap sentimentalisme exagerat. Molt natural, tampoc pretens fer un assaig sobre l'estat de l'ànima en moments com aquell, però el trobo molt encertat l'enfocament.

    Però també et diré que hem de ser més agosarats. Sembla evident que ha de formar part d'un relat més extens, el micro relat guanya per KO, i aquest et deixa pensant, però no et tomba.

    M'ha agradat, però. Bon exercici!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 16-09-2017

    Els autors russos solen ser uns grans descriptors de paisatges i espais, i descriure els personatges és com un joc per a ells.
    Felicitats per la lectura!

  • Galzeran (homefosc) | 09-07-2017

    però ho havia fet de passada, i fins ara no l'havia llegit bé. Potser en conèixer el relat sencer ho fa més fàcil.
    Aquest capítol el trobo molt poètic, ben estructurat i fa voler seguir el relat llarg sencer dels set mesos, bona sort a la final!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 26-06-2017

    Dins d'un relat carregat de poesia, on les descripcions minimalistes són prou per situar-nos en l'entorn àrid i erm on un aiguat pot llevar vides amb tanta facilitat com rapidesa.

    Jo veig la mort, qui vessa els dos germans, el ves de la mort, humit en l'aiguat.
    Podria veure-hi més coses potser, com el final d'una relació amagada que els dos germans no volen enfrontar, i de cop, aquell mal de cap, el problema, es posa sobre de la taula i el xàfec s'endu riu avall les dues vides, on torna a sortir la mort que els vessa.

    D'un senzill relat poètic se'n poden fer moltes lectures, però segurament, de les que jo he vist, potser ni l'autora se les havia plantejat.

    Ja ens ho diràs.

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 16-06-2017

    Si us fixeu en els comentaris del relat original, veure-ho que hi ha algú que hi troba un símbol vital en la noia del paper. Hi ha altres relats meus on sí que hi faig sortir simbolismes, però en aquest no era prou evident, i jo tampoc ho pretenia, però l'he posat per mostrar un exemple de com alguns observadors veuen coses que l'autor no havia pretès.

    Espero que ho accepteu com una mostra de simbolisme no desitjat, o més ben dit, no buscat.

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 12-06-2017

    amb un gir final ben portat i cruel, esperem que més tard o més d'hora se'n surti amb algun altre truc de màgia. Els univers paral·lels tenen força recursos.

    Vigila la gramàtica, hi ha alguna errada que és fàcil d'arranjar i que milloraria força la lectura i comprensió.

    Un relat amb molta força, felicitats!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 04-06-2017

    Un relat genial, un tros, una pinzellada de fantàstic, un Kraken humanoide? Felicitats David!

  • Galzeran (homefosc) | 30-05-2017

    El simbolisme més evident és el domini del mascle sobre la femella, en la versió d'aquest tros de relat i de com l'hereu, com l'anomena, se sent superior a qualsevulla dona o femella que li vingui de gust dominar, la seva mirada de diversió petrificada, estudiada, de fet, tan sols és una postura que amaga la debilitat del personatge que ha de mostrar-se dur davant les dones i la seva euga i el possible temor a caure del cavall, però en té pràctica i se'n surt. M'hauria agradat veure'l caigut i humiliat, però qui sap si això ocorrerà més endavant del relat.

    Tu parles que en el comentari de Lodge aquest també implica la natura i les estructures construïdes pels humans, el tren, que acaba per ser com una barrera que frena la natura i els seus habitants naturals, els animals, cosa que els homes, en la nostra intenció d'apartar-nos de les bèsties suposadament salvatges, cada dia en som una mica més i el pitjor, anti natura.

    La veritat és que, si no m'obligues a cercar simbolismes, passaria per la lectura com qui està assegut en el cinema i veu passar imatges, però qui ho sap! igual després ho hauria vist, intuït, però hi ha tantes coses que se'ns escapen tot llegint!
    I és ben curiós, ja que m'agrada aquest tipus d'escriptura, i que de ben segur que algun cop l'utilitzo, ara m'ho faràs buscar, i de fet, ja que sóc escriptor de fantasia, de fet, igual ho faig més sovint que no em penso. He de reconèixer que algun cop m'han comentat algun relat que m'ha deixat perplex la visió del lector, on ha vist coses que jo no havia enfocat d'aquella manera... ja tinc el micro que penjaré de mostra, amb algun retoc per no fer-lo idènticament igual al que ja té penjat el Jaume Dargos, que em titllaria de plagiar la seva obra... fins ara!

    Ferran d'Armengol

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2017

    Gràcies per la vostra visió, de fet, ni era un començament, més aviat vindria a ser la segona part del començament. I el relat no va gaire més enllà, l'entrellat es resolt molt aviat, cosa que no vol dir que el relat en si no sigui, amb el temps, un primer capítol d'una història més llarga. De moment no està previst, però sí que m'agradaria. De moment seguirà en el calaix.

    Tema puntuació, realment, em costa horrors puntuar amb correcció, aquest era un relat que tenia aparcat feia molt de temps i treballant-lo pel personatge l'hi he canviat el temps verbal, cos que ha creat alguna confusió, i m'he deixat algun verb fora de lloc, i alguna frase mal construïda, a banda de les comes. Però en el fons ja m'està bé, perquè així em doneu aquella mirada al relat, aquells ulls, que jo no sé tenir alguns cops.

    Seguim treballant, i gràcies per la vostra visió.

  • Galzeran (homefosc) | 21-05-2017

    Deia l'exercici que ens calia descriure un personatge i crear expectatives de continuïtat en el relat.

    I aquí ens descrius a un xicot en excés confiat, que potser va una mica sobrat i que si seguim correctament l'el·lipsi narrativa, el marit l'enxampa per casualitats de la vida i se'ls deu carregar a tots dos, o com a mínim al noi el segresta. Cosa que fa pensar que tot l'exercici de la policia, que ho tenia tan senzill, els caurà pel terra en trobar el cadàver del noi, que de ben segur sortirà més tard que d'hora, si no l'han tirat a un pou de calç viva. Teixint aquestes hipòtesis, diria que en aquest sentit sí que crees expectatives de continuïtat i te n'has sortit, tot i que pels pèls. Sota la meva observació lectora d'avui, està clar. Demà igual ho veig tot diferent.

    Diria que el canvi temporal l'hauries de treballar una mica o bé deixar un espai en blanc com una manera de fer-ho entendre millor al lector que anem enrere en el temps, ja que a la primera lectura enganya i confon, però a la segona, o la tercera lectura, ja veus per on vas, fas un flaix back temporal.

    Fora d'això, l'estil narratiu és clar i sense complicacions, fora del salt temporal, que és un tema visual, més que no pas literari. Una aposta que cal revisar però que amb poc pot tenir força interès, i amb més informació que seria el final de la resta de la història.


    Ferran

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: