Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

Barcelona,

104 Relats, 964 Comentaris
228966 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


JAUME DARGÓ, UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS







A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A

Últims relats de Galzeran (homefosc)

Últims comentaris de l'autor

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    que una virtut si no s'acompanya d'un cert nivell d'amor al proïsme, no és cap virtut. I tu ho has reflectit molt bé en aquest relat.

    Aquest protagonista teu és més una altra cosa, i no precisament un virtuós.

    Bona feina, i fins al curs vinent relataire Vicent!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    De la caritat en diu això la Viquipèdia...

    <>

    La caritat no està ben compresa, i com reclames tu, la caritat no és sempre deixar una moneda a les mans d'un pidolaire, és alguna cosa més que mostri un cert amor, o deixa de ser un acte d'amor. La virtut de la caritat demana amor o no és virtut.

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    Ves per on, la caritat és vanitat en alguns casos, però m'ha sorprès el teu final, com tanques el relat, no me l'esperava, i m'agrada que em sorprenguin amb finals que no m'espero. Bon gir final.

    Bona feina company!, i fins al curs vinent

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    Caritat que dónes i que de fet demanes per a tu mateix, la caritat de no caure en aquell pou que et fa estremir sols de pensar-hi.

    Bon relat per tancar el curs deò!

    Seguirem el curs vinent?

    De moment, i si no ens veiem abans, bon estiu!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    Disculpa si et retorno el relat amb cinc o sis variacions que has de vigilar si vols. Fixa't en els temps verbals, i en la conjugació també, que perjudiquen una valoració més positiva d'un relat que mereix molt més que el silenci de comentaris que t'han fet fins ara. És un bon relat, millorable però i al que li manca la cura dels temps verbals, i una mica més de paciència en narrar els fets. Diria que hi ha una certa precipitació en voler explicar-nos la història. T'animo que siguis més exigent amb tu mateix/a.
    Et felicito pel relat i per allò que explica.
    Si em permets, et recomano una pàgina web correctora "LanguageTool", es pot incorporar al navegador i quan penges un relat et corregeix molta informació que a voltes tots passem per alt. Jo el faig servir.
    T'animo a seguir escrivint, crec que vas per bon camí.

    Ferran

    El teu relat una mica corregit, si em permets...



    Sempre he pensat que no ho hagués hagut de fer...

    En Pau i jo érem amics des de la nostra infantesa, havíem crescut junts, fins i tot ens vàrem decidir a cursar la mateixa carrera. Treballàvem en la mateixa empresa i compartíem un petit pis a Barcelona. En resum, tota una vida junts.

    Un dia de febrer en Pau va rebre un enigmàtic missatge:

    "Fa temps que t’observo i avui, per fi, m'he decidit. Demà a la nit m'agradaria quedar amb tu per poder conèixer-nos; he pensat que la font de Montjuïc podria ser un bon escenari per començar".

    En Pau es va quedar desconcertat, no tenia ni idea de qui podia ser. Si bé és cert que tant ell com jo havíem tingut diverses aventures, sempre deixàvem clar que el compromís no encaixava en les nostres vides i aquella última paraula del missatge li resultava, si més no, amenaçadora: “Començar? Sóc home d’una nit jo!”. Va poder més la curiositat i va decidir acudir a aquella cita obviant els meus consells –es justificava dient que era un gest de caritat envers l’interès d’aquella noia–.

    A partir d'aquell dia tot el meu món va canviar: en Pau es va mudar a Madrid cinc mesos després de la seva cita, espera un nadó i treballa com a director financer a l'empresa del pare de la Maria. M’explica que és feliç, que això del compromís no està pas malament i que ho hauria de provar.

    A Barcelona plou i fa fred, tot i que la gent insisteix a dir-me que estem en una perpètua primavera; potser la pluja i el fred provinguin de la meva ànima buida.

    No ho haguera hagut de fer, jo... l’estimava.

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    Una feina aquest relat, tan ben narrat i que ens condueix lliscant per les teves paraules entrelligades d'una manera tant poètica, com cruel podria ser el relat. Molt bo.

    M'agrada!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    M'agrada també a mi agafar el punt de vista del que no gaudeixo, o no pateixo, i el del pidolaire té la seva cosa i te n'has sortit prou bé. Un relat efectiu i ben portat, una narració prou entenedora i contundent la crítica. Caritat no és tan sols donar almoina, caritas en llatí és sinònim d'amor, i sí, confonem els termes, i oblidem els fets per deixar la nostra ànima en pau.

    Bona feina Jam!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 21-05-2018

    una virtut més i queda rodó el relat per episodis que ens dut a terme aquest curs.
    I com bé diu l'Enriqueta, ara hem de re visitar els sis capítols anteriors per refrescar i aclarir conceptes.

    Bona feina Raül, i fins el curs vinent!


    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 21-05-2018

    Molt bon ritme, ben estructurat i una rondalla molt bonica, però bé! pot ser bonica però si no estigués ben explicada, ja podria cantar fados tota la nit que no ens arribaria al cor com ho has fet tu amb el teu relat, el diàleg de la vella i el/la desconegut. (ara no sé si has fet menció de si era home o dona qui demanava el fado... caramba!!!)...

    Bon relat Marta!


    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 21-05-2018

    La caritat seria creure que aquest relat pot ésser cert, en alguna realitat paral·lela. Però el teu relat es mostra realista i està ben estructurat. Tot iq ue potser seria com un capítol d'un conte de Kafka, que en el següent paràgraf li donaria la volta a la realitat del jutge, i és allò que apunta l'amiga Viladoms en el seu comentari.

    Però també és cert que la realitat la podem modificar, i que petits moviments fan grans falles tectòniques. Sols cal perseverar, creure-hi!

    Bon estiu Aleix!

    ens seguirem llegint el proper curs!!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 21-05-2018

    Has triat la caritat en les dues principals vessants, en la del amor al proïsme i en la de donar sense esperar recompensa, la caritat ben entesa i més coneguda. Però la del amor, que d'aquí ve la paraula llatina "caritas" és sinònim d'amor.

    I per això et dic que està ben vist el relat, ben trobat potser estaria millor, i ja de pas, en fas una visita añ teu imaginari camperol, sense donar cap aire de costumisme a les imatges que ens ofereixes, i aquesta és la teva gràcia que cada dia domines millor, no es nota que ens parles de fets costumistes. Si ho vols, un altre dia en parlem cara a cara, per si no m'explico bé, ara.

    I sobre el comiat del que parles al meu relat, estic content amb el teu comentari. No cal patir pel meu estat d'ànim, estic bé, i si el relat t'ha fet pensar una altra cosa, deu punts per a mi, això vol dir que he encertat el to.

    Fins el proper curs! si tot va bé!!
    Una abraçada

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 23-01-2018

    un retall vital per a la fortalesa, m'ha agradat el ritme i la senzilla pinzellada descriptiva de la vida i dels horitzons que s'han de visitar, malgrat no sempre s'hi arriba.

    Un relat íntim/intimista? que m'ha fet pensar, i viure un petit viatge per casa.

    Sort!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 21-01-2018

    Un relat que no enganya, que ja de bones a primeres, encara que no ho dius, saps que allò no anirà per bon camí, que no pot acabar bé, vaja. Les malalties mentals solen ser perilloses si no estan sota control, i solen ser també perilloses per al propi malalt.
    Les amigues imaginàries sempre acaben pagant els plats trencats.
    Una incursió que no et coneixia al món de l'erotisme, i amb la volta de l'assassí sexual. Potser en una història un xic més llarga ens podries haver ofert una pinzellada dels motius de la seva dèria malaltissa, però en aquest relat ja fas una bona caricatura de la gent aquesta.

    Ja t'ho dic, el ritme narratiu és un punt important del relat.

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 16-11-2017

    I la mala consciència.

    Una narració molt acurada, un lèxic ben trobat, i un misteri que ens manté a l'espera fins la darrera línia, un suspens molt ben travat.

    Saps com amagar les cartes tu!

    Bon relat Aleix! aquest més la paciència ha donat moltes lectures de caire polític, i el teu te un alt nivell.

    Seguim!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 14-11-2017

    i d'un món on la prudència s'entén d'una manera diferent, fins a ratllar amb la mentida directament.

    Bona que la camarada prota es digui Pruden!

    Vas directe al gra en aquest relat, clar i concís.
    Sort!


    Ferran

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: