Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

Barcelona,

96 Relats, 844 Comentaris
230652 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


JAUME DARGÓ, UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS







A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A

Últims relats de Galzeran (homefosc)

Últims comentaris de l'autor

  • Galzeran (homefosc) | 01-08-2019

    No sé si algú llegirà aquest comentari, pivot?, si ho fas, m'agradaria que esborressis aquest relat, ja que no va tirar endavant el projecte i que el relat ha sofert moltes modificacions en la seva vida, no vull que aquesta versió continuï penjada.

    T'enviaria un correu electrònic personal, però el no tinc. De tota manera espero que llegeixis el comentari. Gràcies Jordi!

  • Galzeran (homefosc) | 09-03-2019

    I la literatura, les arts en general, tot ajuda i tot són maneres de comunicar-se, sense barreres. I vosaltres avui heu tocat música escrita i heu viatjat a un camp de refugiats, perquè el fet d'escriure us fa lliures, i no ho dic jo, que consti. Viatjar amb la ment és l'únic camí per assolir la veritable comunicació, ningú pot posar barreres a la creació, a les coses que podem imaginar.

    Ens poden fer callar, però seguim pensant i vivint dins d'una realitat que sols nosaltres podem fer callar. I mai no ho farem.
    Visca la música que ens heu tocat avui.

    Seguiu com ara. Ens veiem aviat, en aquest món literari que ens uneix.

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 24-02-2019

    ...i després he mirat l'autor.

    Hi ha coses que passen desapercebudes dins d'aquesta voràgine de món i aquest relat és d'una innocència tan culpable que no pot quedar en l'oblit. Molt surrealista, m'atreviria a dir.

    Memorable actuació relataire que mereix estar en qualsevol recull de relats compartit que es tingui en consideració.

    Et desitjo tota la sort.

  • Galzeran (homefosc) | 07-02-2019

    Aquests treballs ja s'han fet diversos cops a relats, els més granadets de la pàgina ja ho sabeu, i són engrescadors i enriquidors, us felicito a tots.
    Però tinc un comentari que crec creatiu.
    En altres ocasions que s'han fet aquests experiments s'ha creat un nick pel grup i s'han penjat a banda de cap dels autors. Crec que, encara que no siguin sempre els mateixos autors, i encara qui hi hagi, com és el cas, un@ autor@ que ho aglutina tot, podríeu crear aquest altre nick i penjar allí els relats que vagin sortint del fòrum, o d'on els creeu.

    És una idea, i així tots els qui col·laboren hi poden accedir.

    #Usfelicitofills!

  • Galzeran (homefosc) | 22-01-2019

    T'envio un correu i el comentari en ell. No vull deixar-lo aquí i ja ho entendràs.

    Un relat agradable i amable que mereix una revisió.

    Fins ara.

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 22-01-2019

    Un relat molt agradable de llegir ple de bogeria i màgia. Últimament cerco la màgia dels microrelats i aquest teu en té. I està ben escrit, bé, hi ha un parell de cosetes tontes, però res que destorbi aquest món que ens ofereixes, un món particular molt fantàstic i angoixant, segons com.
    M'agrada.

    Sort.

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 22-01-2019

    Un relat rodó, amb la seva màgia i les seves ombres, farcit de misteri i de llums. Ben narrat i de lectura agradable, felicitats, molt bé. Però... sempre hi ha un però, a mi, personalment, m'ha sobrat la darrera frase, la del tancament.
    Sempre discutible cada opinió. ;-)

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 22-12-2018

    D'entrada dir que m'agrada veure't per aquí.
    Segon que la teva prosa em sembla molt més pulida que no pas allò que t'he llegit fins ara, i el teu llibre no és de nivell baix, tot i que ja n'hem parlat d'aquest tema, en altres ocasions.
    Ara toca parlar d'aquest relat, on tu ens presentes un escultor una mica presumit, potser, i ho fas amb delicadesa i bon estil, amb les paraules ben triades.
    I amb un final que podríem dir obert, però que tanca a la perfecció el relat. està clar que t'agraden les distàncies curtes també, en la literatura.

    Et desitjo sort en aquest concurs i a veure si t'hi veig més sovint... i no oblidis la fantasia, que som pocs els qui la defensem.

    Bon relat, a mi també m'agrada.

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 04-11-2018

    Molt bé! Veig que la teva visita a Budapest t'ha inspirat força. Realment un pont impressionant, jo vaig dormir una setmana veient-lo per la finestra de l'hotel.

    Poses alt el llistó del fantàstic i l'arquitectura amb la teva irònica visió dels fets que hem anat mamant del nostre imaginari galàctic i m'adono que, ho descobreixo, el pobre arquitecte no em fa cap llàstima.

    Endavant les arts!, i més si són fantàstiques.

    Ens anirem llegint, segur!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 21-10-2018

    Dos anys després d'escriure aquest poema, mantinc l'esperit del comiat, però el canviaria una mica de com està, ;-)

    I gràcies també als qui ja fa temps vàreu comentar aquest comiat.

    :*

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    que una virtut si no s'acompanya d'un cert nivell d'amor al proïsme, no és cap virtut. I tu ho has reflectit molt bé en aquest relat.

    Aquest protagonista teu és més una altra cosa, i no precisament un virtuós.

    Bona feina, i fins al curs vinent relataire Vicent!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    De la caritat en diu això la Viquipèdia...

    <>

    La caritat no està ben compresa, i com reclames tu, la caritat no és sempre deixar una moneda a les mans d'un pidolaire, és alguna cosa més que mostri un cert amor, o deixa de ser un acte d'amor. La virtut de la caritat demana amor o no és virtut.

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    Ves per on, la caritat és vanitat en alguns casos, però m'ha sorprès el teu final, com tanques el relat, no me l'esperava, i m'agrada que em sorprenguin amb finals que no m'espero. Bon gir final.

    Bona feina company!, i fins al curs vinent

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    Caritat que dónes i que de fet demanes per a tu mateix, la caritat de no caure en aquell pou que et fa estremir sols de pensar-hi.

    Bon relat per tancar el curs deò!

    Seguirem el curs vinent?

    De moment, i si no ens veiem abans, bon estiu!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    Disculpa si et retorno el relat amb cinc o sis variacions que has de vigilar si vols. Fixa't en els temps verbals, i en la conjugació també, que perjudiquen una valoració més positiva d'un relat que mereix molt més que el silenci de comentaris que t'han fet fins ara. És un bon relat, millorable però i al que li manca la cura dels temps verbals, i una mica més de paciència en narrar els fets. Diria que hi ha una certa precipitació en voler explicar-nos la història. T'animo que siguis més exigent amb tu mateix/a.
    Et felicito pel relat i per allò que explica.
    Si em permets, et recomano una pàgina web correctora "LanguageTool", es pot incorporar al navegador i quan penges un relat et corregeix molta informació que a voltes tots passem per alt. Jo el faig servir.
    T'animo a seguir escrivint, crec que vas per bon camí.

    Ferran

    El teu relat una mica corregit, si em permets...



    Sempre he pensat que no ho hagués hagut de fer...

    En Pau i jo érem amics des de la nostra infantesa, havíem crescut junts, fins i tot ens vàrem decidir a cursar la mateixa carrera. Treballàvem en la mateixa empresa i compartíem un petit pis a Barcelona. En resum, tota una vida junts.

    Un dia de febrer en Pau va rebre un enigmàtic missatge:

    "Fa temps que t’observo i avui, per fi, m'he decidit. Demà a la nit m'agradaria quedar amb tu per poder conèixer-nos; he pensat que la font de Montjuïc podria ser un bon escenari per començar".

    En Pau es va quedar desconcertat, no tenia ni idea de qui podia ser. Si bé és cert que tant ell com jo havíem tingut diverses aventures, sempre deixàvem clar que el compromís no encaixava en les nostres vides i aquella última paraula del missatge li resultava, si més no, amenaçadora: “Començar? Sóc home d’una nit jo!”. Va poder més la curiositat i va decidir acudir a aquella cita obviant els meus consells –es justificava dient que era un gest de caritat envers l’interès d’aquella noia–.

    A partir d'aquell dia tot el meu món va canviar: en Pau es va mudar a Madrid cinc mesos després de la seva cita, espera un nadó i treballa com a director financer a l'empresa del pare de la Maria. M’explica que és feliç, que això del compromís no està pas malament i que ho hauria de provar.

    A Barcelona plou i fa fred, tot i que la gent insisteix a dir-me que estem en una perpètua primavera; potser la pluja i el fred provinguin de la meva ànima buida.

    No ho haguera hagut de fer, jo... l’estimava.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: