Cabró

Un relat de: Tiamat

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Va néixer essent un cabró. A mesura que va anar creixent, van anar canviant moltes coses dins seu, però una, només una, es mantenia immutable: era un cabró.


El va conèixer a l'escola, a parvularis. Els dos tenien cinc anys, no pas més. Ell es va fixar amb ella, una nena petita, tímida, a qui li agradava jugar sola, i tampoc semblava que li fessin falta més amics. Se la veia contenta. Durant setmanes, ell va estar fent plans per poder-la conèixer. Durant hores i hores del pati, es va entretenir construint un cercle de rodes de cotxe, d'aquelles que quan plou s'omplen d'aigua i deixen els peus dels nens bruts, i que fan olor de fang sec i aigua bruta. Va aconseguir fer un raconet molt acollidor, tancat per dos costats amb els murets que rodejaven el pati, i pels altres dos, amb els pilons de rodes. Hi havia una petita entrada. Quan ho va tenir llest, va començar a fer córrer veus pel pati, volia que tothom sabés que aquell dia, era l'indicat perquè ell la conegués a ella. Ella estava amb les mans aferrades a la tanca metàl·lica, mirant el pati dels grans, tota distreta, quan va sentir una mà sobre la seva espatlla. Es va girar, i va veure el rostre d'ell, pigat i somrient. Va somriure, i quan va notar com ell l'agafava de la mà, va deixar-se endur, encantada per aquell somriure rodejat de pigues. La va conduir fins al raconet de les rodes. Era com una caseta. La única diferència, és que bona part dels nens del pati, intentaven espiar a l'interior a través de les escletxes. Ella es va estranyar una mica, perquè no entraven, però, innocent com era, no en va fer gaire cas. A dins la caseta, eren només ella i ell, que la mirava de dalt a baix. Llavors, ell s'hi va acostar, i li va dir que s'aixequés la faldilla. Ella, obedient i impacient per descobrir un nou joc, va aguantar-se les vores de la faldilla, prement-les amb els colzes contra la cintura. Estirava el coll per veure els gestos d'ell. Aquest, es va ajupir, i li va abaixar les mitges fins els genolls. Llavors, les calcetes. Ella va sentir un calfred, un corrent d'aire entre les cames, sense tenir clar si era produït pel vent que xiulava entre les rodes, o per les mirades que els envoltaven. Desorientada, va deixar que ell continués. Ell s'hi va acostar lentament, amb la llengua estirada, fins que va trobar-se amb la vulva d'ella, que havia començat a tremolar. Passava la llengua amunt i avall, deixant-se relliscar per damunt d'aquella pell tan tendre, suau i dolça. Però ben aviat se'n va cansar, i va dir-li a ella que ja es podia pujar les calcetes i les mitges. Ella va assentir, i li va fer cas ràpidament. Començava a estar espantada. Tots els nens miraven l'escena amb ulls riallers, burletes. Ell s'estava convertint en un triomfador, es notava a l'ambient, i respirant aquest aire, va abaixar-se els pantalons i els calçotets, ensenyant un penis petit, adormit, infantil. Ella se'l va mirar, amb els ulls esbatanats, i ell que ho va veure, li va dir que s'acostés més. Llavors, quan ella era ben a la vora, li va dir: "ara tu". Ella, atemorida per la veu ferma d'ell, per les rialletes dels altres nens, i per la seva timidesa, va apropar-se-li amb la llengua fora. Es va fer silenci. A ella, sense entendre gaire perquè, li van començar a rodolar llàgrimes, deixant-li caminets entre les galtes empolsades. La seva llengua, que fins al moment només havia llepat gelats i caramels, va trobar-se amb el penis d'ell. Tenia una textura estranya, però era molt, molt suau, delicada, dèbil.. li venien ganes de queixalar-la, i s'imaginava que després de mossegar-la lleument, sentiria el so d'una esponja entre les seves dents.. però no va queixalar, només va tocar-la amb la llengua. El nen somreia satisfet, més pel que havia aconseguit que li fes aquella nena, que pel plaer que sentia. Al cap d'un parell de segons, que per ell van ser segons, i per ella, hores, va fer-la parar, i es va pujar els pantalons. Els nens que havien estat mirant l'escena, gairebé es van haver de contenir les ganes d'aplaudir, i van marxar comentant els fets. Al cap de pocs instants, corrien tots darrere una pilota. Ella no, però, ella continuava al raconet de les rodes, notant un gust estrany a la boca.


Quan els pares de la nena van intuir què havia passat, van treure ràpidament la seva filla d'aquella escola, i no es va tornar a veure més amb el nen. Ella va anar creixent, el cervell va aconseguir esborrar el record d'aquell raconet entre les rodes, i així va arribar a l'adolescència, i va començar a aprendre a estimar. En concret, a un noi que la tractava amb tendresa, i de qui s'havia enamorat profundament. Va decidir que volia fer l'amor amb aquell noi, que no podia ser amb cap altre. Un cap de setmana que els pares de la noia havien anat a passar a fora, el va convidar a quedar-se a dormir. Després de sopar amb espelmetes i de petonejar-se al sofà mirant una pel·lícula, van posar-se al llit d'ella. Amb petons, carícies i timidesa, van despullar-se l'un a l'altre, contemplant-se els cossos sota la vergonyosa llum de la làmpada de la tauleta de nit. Estaven els dos asseguts damunt del llit, amb roba interior, mirant-se. Es van abraçar, s'estimaven, i volien compartir-ho tot. Ell li va acariciar l'esquena, i amb esforços, va aconseguir treure-li els sostenidors, i li va petonejar els pits. Llavors ella es va estirar, i ell va fer el mateix. Es van treure les calces i els calçotets, i van continuar fent-se petons. El penis del noi estava gairebé erecte, i amb la punta tocava la pell de la noia. Ella també estava excitada, i el que més desitjava era sentir el noi dins seu, tant a dins com fos possible. Va agafar el condó que havia deixat apunt a la tauleta, i el va obrir. Es va acostar al penis, que fins llavors no s'havia atrevit a mirar. I es va quedar quieta, glaçada, amb la mirada clavada al sexe del noi. Va notar una llàgrima que li rodolava galta avall. Ell, sense entendre res, va incorporar-se i va abraçar-la, dient-li que tranquil·la, que ja ho farien un altre dia, que no passava res.. Ella va assentir i es va deixar rodejar pels braços del noi. Van posar-se de nou la roba interior, i van abraçar-se sota els llençols. Ella però, tenia un regust estrany a la boca, que no entenia, que no recordava.


Aquest cop no va ser l'únic cop que van intentar fer l'amor, la jove parella. Però cada vegada que arribava el moment, ella s'atemoria, es quedava glaçada, s'aturava. Ben aviat, els dos van descobrir que l'amor no és etern, ell es va cansar d'abraçar-la i van deixar córrer la relació. Ella, va superar amb relativa facilitat el trencament, i va decidir gaudir de l'exuberància de la seva joventut. Però cada cop que s'enduia un noi a un lloc prou íntim per fer l'amor, s'aturava, no podia continuar, i només sentia una enorme repulsió dins la seva boca. Vist que era incapaç de fer l'amor amb algú que estimés, o amb algú a qui no conegués, va decidir quedar-se amb el terme entremig: un amic, un amic a qui tingués confiança, un amic pacient, que li ajudés a entendre què li passava. Va triar un noi que feia poc a qui coneixia, però amb qui havia assolit un alt nivell de confiança, potser perquè no es veien gaire i no tenien amics comuns, i creia que cada cosa que li explicava, ell l'oblidava, i així era com no treure cap secret de dins seu. Van quedar per fer una cervesa, perquè no fos tot tan brusc, i llavors, una mica beguts, van anar fins al pis d'ell. Es van asseure damunt del llit, i es van despullar, intentant mirar cap a una altra banda. Ell la va fer estirar, i li va començar a fer petons, primer als llavis, i llavors va anar baixant fins l'estómac. Ella sentia les mans del noi recorrent-li les cames, separant-les per les cuixes. Va acostar el cap al seu sexe, però ella el va aturar: això ja m'ho han fet, va dir, no és aquest el problema. Ell va aixecar un moment el cap, i va mostrar-li un somriure rodejat de pigues. Deixa'm fer, li va respondre. Ella va sentir una tremolor tènue per dins, i el va deixar fer. Amb prou feines s'havia començat a humitejar quan ell es va aturar. Va pensar que ara li posaria el penis a dins, i va aclucar els ulls, empassant saliva. Però el noi, es va aixecar i va caminar fins al seu costat. Ella continuava estirada al llit, i ell era dret al seu costat, amb el penis empalmat. La noia es va incorporar sobre un colze, i se'l va mirar estranyat. Ell va acostar-li el sexe a la cara, i li va dir, amb fermesa: "ara tu". De cop, l'escena de les rodes va tornar al cap de la noia. I dins els ulls del seu amic, hi va veure de nou la mirada cruel i prepotent d'aquell nen. Va llançar-se damunt seu, agafant el despertador de sobre la tauleta amb una mà, i va intentar colpejar-lo. Però el seu braç només aconseguia donar cops a l'aire, i el noi s'esquitllava hàbilment sota els seus moviments. Fill de puta! Cabró! cridava ella, gairebé exhausta. Finalment, es va deixar caure sobre el llit, i va esclatar en plors. Ell es va asseure al seu costat, i va intentar rodejar-la amb el braç. Ella el va rebutjar amb un cop d'espatlles, però ell va insistir, fins que ella, que es sentia dèbil com una nena de cinc anys, va cedir i va continuar plorant damunt del pit del noi. Ell l'acariciava, i quan ella va aixecar el cap, va eixugar-li les llàgrimes dolçament. Ella va veure el seu rostre pigat, innocent, i va pensar que tot havien estat coses de criatures, que no el podia culpar pel que havia fet de nen, que de fet, era el seu amic, i que amb el pas dels anys, ell hauria canviat.


És cert, a mesura que va anar creixent, van anar canviant moltes coses dins seu. Però una, només una, es va mantenir immutable: era un cabró. Un grandíssim cabró. I la va violar.

Comentaris

  • Brutal[Ofensiu]
    Iona | 07-07-2021 | Valoració: 10

    Allò pot quedar amagat molt endins, però sempre aflora. Els abusos i les violacions arravaten la vida sexual de qui les ha sofert. Cuidem les nostres filles i eduquem els fills en el respecte.

  • hostia..[Ofensiu]
    Berenice | 07-11-2005

    la darrera frase és brutal.. brutal i fa un gir inesperat al darrer moment...
    que fort...
    m'ha agradat, però m'ha deixat glaçada :S

  • Bon títol![Ofensiu]
    kukisu | 07-11-2005

    Un relat que no pots deixar des que el comences a llegir. El trobo molt actual i descriu un problema que sembla proliferar en alguns ambients escolars. El títol és perfecte per descriure aquesta mena d'individus.
    Per treure-hi ferro, podríem agafar un bon empatx de gelat de maduixa... oi?
    Enhorabona!

  • rbbarau | 07-11-2005

    M'he quedat atrapada en les paraules... fins que no he acabat no m'he mogut, no he canviat la posició del meu cap mirant la pantalla.
    grrr... quina ràbia em feia el cabró aquell!

    Felicitats

  • Molt interessant...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 23-09-2005 | Valoració: 10

    Tiamat, està molt bé aquest article! Directe, inteligent... No sé, l'he trobat molt sòlid.

    Quin cabró aquell, eh? Hi ha que veure la tia com la destrossa... El relat ja mostra prou bé el trauma intern.

    Bé, salut!

  • Boníssim![Ofensiu]
    RêD WiTCh | 06-09-2005 | Valoració: 10

    Feia temps que l'havia llegit i ara ho he tornat a fer...és un relat d'aquells que marquen... que te'n vas a dormir pensant-hi... tot el dia a la parra... pensant... doncs potser és veritat que la gent no canvia així com així... Bé noia segueix escribint! cRaCK! m'agraden moltíssim els teus relats! Petons noia!!
    Salut i Festa!!

    -- Bruixa Vermella --

  • Molt bo[Ofensiu]
    Flanagan | 06-09-2005

    Felicitats! M'ha agradat molt. Sóc nou per aquí però els teus relats m'agraden molt...
    M'agrada molt l'evolució de la trama argumental de la història; a més, tractes temes molts bons, tots alhora

    Espero llegir més relats teus ben aviat!

    Alexander

  • boc cabró.[Ofensiu]
    antonvaitot | 06-09-2005 | Valoració: 8

    Normalment quan em poso a llegir escrits molt llargs els acabo deixant pq no sóc capaç de seguir-lis el fil. De totes maneres, el teu escrit m'ha sorpés de bon principi i tot hi que hi ha hagut algun moment en el que tenia intenció de deixar-lo donat un posat una mica "pederasta" he decidit seguir llegint-te i me n'he adonat que la història parlava de alguan cosa més que no pas sexe. Et felicito!

    Seguiré llegint-te!
    Adrià.

  • per la kida[Ofensiu]
    Tiamat | 06-09-2005

    hola kida!

    no acostumo a respondre als meus relats, però vist que encara no te n'han publicat cap (tranquil/·la, solen tardar un parell de dies), i que no has vist que hi ha un fòrum, doncs.. et contesto aquí, espero que tornis a aquest relat per veure la resposta!

    Primera resposta: no, no hi ha un xat, però hi ha un fòrum. Trobaràs l'icona per anar-hi a dalt de tot de la pàgina, a la dreta, allà on hi posa, evidentment "Fòrum".
    Respecte les valoracions, no es poden posar 9'5, o 6'5, o el que sigui, només números enters, suposo que perquè ja queden amb decimals quan valora més d'una persona, i aquesta valoració només aproximada.
    Els teus relats, quan siguin publicats, no només es trobaran posant les paraules que m'has dit a "cerca", també es podran trobar clicant sobre el teu nick (ja sigui en algun comentari que hagis deixat, a "autors a l'atzar", o a la llista d'autors). Ara encara no es pot clicar, perquè no tens cap relat... però en breu, segur que sí. També es trobaran si vas a la llista de categories, dins la categoria on hi hagis posat el relat.

    M'alegro de ser la responsable que una persona s'animi a escriure, i a enviar-ho a la web per compartir-ho amb d'altres persones, són aquesta mena de "petits premis"(entre d'altres coses), els que, personalment, em fan seguir enviant coses a relatsencatala.


    En fi, espero haver-te aclarit tots els dubtes, i ah, per cert! sóc una noia eh! :P

    vinga, així que vegi que t'han publicat els relats, els hi aniré a fer un cop d'ull!

    petons!

    Tiamat

  • Ajuda'm Tiamat sisplau[Ofensiu]
    kida | 06-09-2005 | Valoració: 9

    tinc moltes preguntes per fer, no se ni si hi ha un chat en que tots els autors i lectors pogèsin parlar entre ells, pero estaria bé. tmb estaria bé que hi hagessin 9,5 o 9,45. em refereixo per a la valoració del relat. t'hauria posat un 9,5, la veritat es que està molt bé. Bueno, si algun dia aqui es fa un chat, explicaré els meus dubtes. De moment espero que publiquin els meus quatre relats que he enviat i que algu els pugi mirar, per qui estigi interesat, repeteixo de momento no m'han dit que els hagin publicat pero espero que ho fagin, els podeu trobar ambles paraules: 1er--> monstre 2on--> inunh 3er--> malson 4rt--> cocodril contenidor.

    Tiamant, tu ets el responsable de que m'hagi fet usuari i hagi escrit publicat els meus relats... espero que no m'hagi equivocat.

    Enhorabona, a sigut molt entretingut.

  • Felicitats![Ofensiu]
    filladelvent | 14-05-2005 | Valoració: 9

    Perfecte! M'ha agradat molt.

  • toca molt fons...[Ofensiu]
    ROSASP | 11-05-2005

    Experiències que poden marcar tota la vida, no és el fet en sí, si no la mirada que descrius, el brutal menyspreu i sadisme que s'albira en aquest joc infantil, una demostració de poder i submissió amb públic incluit. La degradació subtil, el regust que li fa despreciar el sexe.
    El final és brutal, el creixement i la degeneració de l'ombra d'un monstre!

    Una abraçada!

  • M'has glaçat la sang![Ofensiu]
    ximxim | 11-05-2005 | Valoració: 10

    Ostres Tiamat! Quin final tan dur!
    Relates perfectament la situació, des de l'objectivitat, sense entrar gaire en sentiments, però plasmant tota la sensació en aquell regust a la boca...una cosa molesta i que no saps d'on ve...
    I precisament amb aquesta visió crec que encara generes més sensació d'angoixa, perquè sembla que mentre a una nena li passen coses horribles que la marcaran per sempre el món resta impassible, aixi com el narrador, explicant-ho tranquil·lament i amb pèls i senyals...
    Un relat molt impactant, felicitats!

    Mercè

Valoració mitja: 9.2

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679053 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.