FORATS DE CUC

Un relat de: Jaume Dargó
Forats de cuc


Feia temps que no en rebia cap, i per això se m'ha fet estrany veure una carta dins la bústia. De fet, en agafar-la m'ha encuriosit més el color esgrogueït del paper i que el nom i l'adreça estigués tot escrit a mà, i amb ploma estilogràfica.
He entrat a casa amb l'ai al cor. Als vuitanta i tants anys les sorpreses em fan patir més que no pas m'alegren. En guaitar el remitent sols hi he vist unes inicials, que d'entrada no em diuen res; M.A.R.

Assegut a la butaca d'orelles i mirant el sobre em revenen imatges al cap; ones, sorra, sal. I torno als quinze anys, a l'últim estiu que retinc de la platja on estiuejava, de quan em vaig acomiadar d'aquella noia, es deia Mar. Però no hauria de ser possible.

Era una noia curiosa i m'agradava quan em parlava dels misteris de l'univers, volia estudiar la física dels astres. Jo era molt poruc aleshores, i ni somnis de quins estudis triar. Però em va marcar el camí, per on mai no varem coincidir. Totes aquelles converses varen acabar marxant per un forat, de cuc potser. Recordo que un dia vàrem parlar dels anys i que tot plegat, quan passéssim dels vuitanta, tot hauria estat un instant.

Érem joves! Perquè ho voldria ella? parlar de la vellesa en plena explosió jovenívola.
Mar Amorós i Renom. Encara em fa gràcia aquesta curiositat del seu nom, jugant amb les inicials. La carta, també escrita amb ploma, és un comiat. Em diu que s'ha de morir un dia d'aquest, i que li agradaria veure'm. Afirma que mai no m'ha oblidat, que sóc el millor record de la seva joventut i que li hauria agradat mantenir la nostra amistat en el temps. Calia que ho dubtés? sempre hem estat amics.

Miro el mata-segells, és de fa cinquanta anys. Em roda el cap i la carta em cau de les mans. Tanco els ulls, la veig i li concebo el mirar de la Mar jove. Em fa que la segueixi, que no tingui por. Tot és fosc i tan sols m'afiguro la llum del seu somriure, al final d'un forat de cuc.








FORATS DE CUC EN COLORS

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Intens[Ofensiu]
    Vicent Terol | 03-04-2016 | Valoració: 10

    L'últim paràgraf arredoneix un relat molt bo, introduint un salt magnífic que canvia el to del text. Una història intensa, ben escrita i amb un possible toc fantàstic (o no).

  • Sentimental[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 25-03-2016

    M'esperava un desenllaç en clau futurista i de ciència ficció i, mira per on, aquest mes, en Jaume Dargó ens ha tocat la fibra sensible.
    Gràcies pels comentaris (ja ho sap en Ferran que aquest mes m'han agradat especialment) i fins al proper relat!

  • Sí; m'agrada..[Ofensiu]
    brins | 23-03-2016 | Valoració: 10

    Un forat de cuc que ens permet viatjar en el temps...

    M'agrada el fet que t'hagis inspirat en un fenomen físic, en una anada i i tornada entre el present i el passat, m'agrada l'argument de la història que expliques, i també m'agrada l'original ús que has fet d'alguns pronoms febles. Això què vol dir? Doncs que tot el relat m'ha agradat. Que tinguis sort en l'elecció.

    Pilar

  • Genial[Ofensiu]

    Aquest mes ens presentes un relat carregat de poesia, de bellesa, i també de reflexió filosòfica sobre el pas del temps. Tant de bo tingués una amistat d'aquestes tan profundes que duren tota una vida, no se sap mai. Suposo que per al protagonista ha estat una avantatge el fet de fer-se amic d'una física, que el pot venir a buscar amb el seu forat de cuc. Molta sort!
    Edgar

  • Jaume,[Ofensiu]
    POBLET | 17-03-2016 | Valoració: 10

    aquest teu relat sobre el pas del temps i les vivències especials que ordeixen el nostre dia a dia, m'ha fet recordar una vivència personal que et vull resumir quasi telegràficament: Anys de mili, frueixo d'un diumenge en una platja ampurdanesa en companyia d'una noia de 20 anys, amiga d'una amiga i estudiant de medicina. Platja, dinar, una passejada pel poble costaner, tornada en tren, jo a la caserna de Figueres i ella al seu poble natal. No tinc notícia de la noia en 25 anys. Una nova platja, aquesta en terres tarragonines. He anat sol a la platja, en un dia rùfol i la família no m'acompanya. Llegeixo, i de cop i volta sento molt d'enrenou, sembla que un nen, mar endins, s'està ofegant, molt brogit, corredisses, treuen el nen de l'aigua... Un metge! un metge! Veig còrrer una dona cap el lloc on està el nen. Veig l'escena des de una considerable distància. Passen per devant meu unes noies que comenten: Sort de la doctora Maria del Claustre, sinò el nen s'ofega. He oït molt bé el nom que han dit les noies a qui pregunto intrigat: Coneixeu la doctora? Resposta, sí, es veïna nostra. És la doctora Abad. Ostres! És ella. La noia de la platja ampurdanesa. Què faig? La vaig a saludar? Em recordarà? Totes les meves preguntes s'esvaeixen de sobte, la doctora ve sola cap on jo estic. La reconec perfectament. Quan passa per devant meu li dic amb tota naturalitat: Hola Maria del Claustre. Ella em mira i em respon amb absoluta naturalitat: Hola Josep Maria. Han passat 25 anys, jo he jugat amb ventatja, ja que he oït un nom i m'han confirmat un cognom, però la Maria del Claustre no m'ha vist en 25 anys i malgrat que ja no sóc aquell jovenet esprimatxat de la mili és evident que m'ha conegut. Asseguts sobre la sorra parlem llarga estona de les nostres vides... Bé, el final de la trobada entre aquella, anys ha, jove estudiant de medicina i un soldat, anys ha, un xic atabalat i poc expert en el tracte amb el sexe femení, ambdós ara ja més grans i curtits per la vida, és una altra història i forma part d'un capítol de la meva darrera novela...
    Molt bon relat, Jaume. Coses de la vida. Cartes i temps pretèrits, vivències esgrogueïdes que recuperen el seu color....
    Una abraçada.
    JOSEP MARIA.

  • Aquest mes...[Ofensiu]

    Aquest mes no coincidim tant com en els dos anteriors. Encara que ben mirat hi ha el fet de jugar una mica amb els noms. A mi, això de jugar o fer equilibris amb els noms em ve d’antic, possiblement el culpable sigui el meu germà gran, que quan jo era molt petit em va fer veure que la nostra mare es deia Maria Marí Mariné.
    Si no hi ha cap més relat... fins el mes que ve!
    —Joan—

  • Passat i present[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-03-2016 | Valoració: 10

    Magnífic, Jaume! Un present que retorna al passat i, de nou, retorn al present i al passat alhora. Realment és una carta impressionant; ho dic per la impressió que rep el protagonista, viatjant al costat de la Mar, acabant la vida, acabant el relat de forma magnífica. Una espiral molt ben trobada. Una abraçada.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-03-2016 | Valoració: 10

    Es una carta amb un final inesperat. Es un bon escrit
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

26 Relats

157 Comentaris

16231 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.