Hola Sebastià, He llegit i rellegit vàries vegades la teva “tristor eixuta” i en primer lloc et vull felicitar pel teu relat, m’ha agradat molt, doncs tot ell està molt ben lligat, tot i que, al final, et deixa embolcallat d’aquesta mena de tristor eixuta que no és altra cosa que la manca de seducció per part del protagonista.

La seducció és un art, i per tant no és pas una barreja d’elements, ni de circumstàncies, ni molt menys de “sort”, doncs jo no crec en la sort, perquè si ho mirem bé, quantes coses positives hem aconseguit a la vida gràcies a la seva intervenció? Ben poques... però en canvi si que crec en l’esforç, en la lluita constant de cada dia, en el positivisme, en la força que ens fa llevar-nos cada dia malgrat totes les adversitats.

La seducció és saber que dir, que fer i quan fer-ho i evitar, per damunt de tot, la inseguretat. La seducció no té rés a veure amb l’atractiu físic ni sexual, ni amb els diners, ni amb l’estatus social, donat que la veritable seducció està dins de la ment de cadascú, o sigui, dins la seva personalitat, dins la seva manera de projectar-se al món, dins del seu magnetisme que atrapa i a l’hora es deixa atrapar.

Sebastià, jo també em vaig sentir “seduïda” aquest passat dissabte per aquella posta de sol tan bonica que vam compartir plegats al Vilosell. Està bé deixar-se seduir per tot allò que ens envolta, per tot allò que ens eixampla els pulmons i ens relaxa el cos i la ment. Però pel que veig pels comentaris que t’han fet fins ara, tothom té al cap la imatge d’una persona “seduïda” per un altra que no és pas la que tu has donat o volies donar.

És molt fàcil i a l’hora molt patètic està sempre esperant que algú ens vingui a seduir...tan se val si es tracta d’un home com d’una dona...AL meu entendre és molt més enriquidor ser un autèntic seductor, amb tot allò que aquest fet comporta, amb tota la seva riquesa, amb tota la seva força, i amb tot el seu esforç, perquè no oblidem que la felicitat és la lluita continuada per aconseguir-la, i la felicitat mai la podrem fer nostra si els nostres ulls, els nostres llavis, el nostre cor i la nostra ment, s’han assecat com a conseqüència de no fer-los servir.

Un “autèntic” seductor o seductora, és a la vegada una persona que es deixa seduir per tot allò que “li mossega l’ànima”. Un autèntic seductor o seductora és, sens dubte, un ésser privilegiat!

DANA

Crec que no és gens fàcil escriure relats eròtics, de totes formes no acabo d'entendre el per què no podies donar difusió del teu relat, i és precisament en aquest fet a través del qual crec que et "descobreixes" de cara als demés, denotant la teva inseguretat davant de l'erotisme i de la teva manca d'apertura de cara a tot el que aquest tema comporta. Crec que l'erotisme és quelcom que a tots o quasi tots ens fascina, elevant-lo, a una mena de "problema filosòfic" al que fins i tot, de vegades, li tenim por perquè no tenim massa clar fins a on pot arribar, perquè tot i ser una actitivat estrictament humana ens enfronta directament a la nostra naturalesa més animal, la qual, de vegades som incapaços de poder dominar, per la qual cosa crec que és molt difícil escriure sobre una cosa que no està a l'abast de la nostra propia voluntat.
Es podrien contar amb els dits d'una mà i encara me'n sobrarien més de la meitat, els relats eròtics que m'han agradat al llarg de la meva vida.
De totes formes, Sebastià, si a tu t'agrada escriure sobre l'erotisme, endavant! doncs independentment de que als demés ens agradi o no...el més important és que tu et sentis bé amb el que estàs escribint.

del teu poema he gaudit de records, de jocs i rialles, de plaçes i carrers, de petons i abraçades d'una mare amatent.

DANA

sota la pell, en poesia s'ha escrit molt sobre la pluja, tot i que tu ho has fet amb un toc especial.

DANA

no tenen perquè sempre ser amargues, però el que sí son sense cap mena de dubte, és salades, totes menys les que bressen els ulls d'un poeta, dolces com la mel.

DANA

Felicitats Joan, es parla molt del sexe i normalment es fa o bé amb paraules barrueres o bé completament despullades d'autèntics sentiments. Només un petit apunt...el teu, és un sexe amb moltes paraules, paraules que brollen per tots els porus de la pell i que embolcallen els cosos d'autèntics sentiments.

DANA

Realment l'abraçada que demanes en el teu poema no és una abraçada corrent sinó quelcom molt difícil de descriure, tot i que tu quasi bé ho has aconseguit.
Felicitats!
M'agrada com escrius!

DANA

Hola Joan,
Enn primer lloc gràcies pel teu comentari al meu poema "Entre tu i jo". M'he sentit una mica identificada amb tot el que dius en el teu "Bell Veler", està clar que és la teva biografia...però saps una cosa l'autèntica bellesa està en tot allò que no es veu. Jo també vaig començar a escriure per dos raons, la primera perquè m'agrada i la segona i tant o més important, com a teràpia i realment va molt bé. Accepta les crítiques, però tu segueix plasmant al paper tot allò que tu sents, tot allò que et dicta el cor. Perquè tu quan escrius fas un "buidatge" de tu mateix, de tot allò que t'agrada i de tot allò que t'angoixa, i per a segons qui, no és fàcil d'entendreu.

Segueix escribint i CORATGE!!!

DANA

Núria, algunes de les postals que apareixen a la teva fotografia em resulten tan familiars...quasi tan com el teu relat, ple de tendresa, de melangia, d'enyorança, de tot allò i de tots aquells, que tenim guardats,no solsament en algún calaix si no en un racó del nostre cor.
Felicitats i bon any!

DANA

Núria, algunes de les postals que apareixen a la teva fotografia em resulten tan familiars...quasi tan com el teu relat, ple de tendresa, de melangia, d'enyorança, de tot allò i de tots aquells, que tenim guardats,no solsament en algún calaix si no en un racó del nostre cor.
Felicitats i bon any!

DANA

Núria, algunes de les postals que apareixen a la teva fotografia em resulten tan familiars...quasi tan com el teu relat, ple de tendresa, de melangia, d'enyorança, de tot allò i de tots aquells, que tenim guardats,no solsament en algún calaix si no en un racó del nostre cor.
Felicitats i bon any!

DANA

No és fàcil parlar de la mort amb l'embolcall d'un poema, però tu ho has fet i dins de la tristor i de tot allò que has fet remoure en el meu interior, l'he trobar hermòs.

DANA

Una única ocasió, fred, calor, arrugues, desig, amor...i al fi m'he trobat immersa dins aquesta Alba que ens embolcalla. Preciós poema!

DANA

Mai se sap el que és millor o pitjor, però... saps una cosa? l'Avaricia trenca el sac!
Tot i que està clar que no comparteixo per a rés el final del teu poema, ni pel seu contingut ni perquè crec que amb aquestes paraules "ofegues" tot el que has escrit abans, doncs em quedo amb tots aquells versos que m'han deixat bon sabor de boca i d'esperit.

DANA

Saps transmetre tot allò que sents fins i tot la humitat que traspues.

DANA