En tinc records suaus

Un poema molt clar i bonic que ens porta a imatges tendres i suaus del passat.
M'ha agradat molt!!

Núria: és com una cançó---Se sent l'olor de mar, la salabror als llavis, el blau als ulls, la mà de la mare...Que intens i bonic! Amb gust vibrant d'una infantesa que ens banya intensament i ens agombola platja enllà del dia.
Felicitats, Núria!!

del teu poema he gaudit de records, de jocs i rialles, de plaçes i carrers, de petons i abraçades d'una mare amatent.

DANA

Els records de la infantesa són una gran font d'inspiració, perquè la nostra memòria és selectiva i tendim a recordar moments idealitzats. És el que has fet tu, Núria. Agafar un record del passat i treure-li tota la tendresa que et va provocar abans, o més aviat que et provoca ara. Perquè ets mare i coenixes els sentiments que suren en el cor per ambdues bandes.

Un poema deliciós.

de la pintura (de Sorolla,oi?) s'abraça perfectament amb la lluminositat i tendresa del teu poema ,curull de records.
Una sincera abraçada amb la meva admiració.

Un cop acabades les vacances, ai!, i la desconnexió de la xarxa que comporta l'estiu que ara acaba, he decidit avui regalar-me una estona de la lectura.
He entrat a RC per descobrir que han escrit darrerament els meus autors predilectes, i en arribar al teu espai, he tingut la gran alegria de veure que hi havia... no una, sinó tres de noves per assaborir!

Quan he llegit aquest títol, he tingut clar tot seguit que avui llegiria el teu darrer poema, en part perquè la pintura de Sorolla m'atreu molt, però sobre tot perquè els mots que has triat per titular-ho i el missatge que contenen m'han encisat...

Els versos no m'han decebut gens!
Són, efectivament, bells i evocadors, amables i emotius, suaus i salats, nostàlgics i grats: una delícia, en resum!

Què bé, tornar i llegir-los... i llegir-te.

Espero que l'estiu hagi estat bo per a tu, en el seu conjunt, i t'envio una abraçada de retrobada,
Unaquimera

Gràcies Núria per aquest poema ple de sensibilitat...

Les teves paraules dibuixen detalladament un ambient i unes sensacions plenes i riques...

És bonic recordar i jugar amb els records...!!

petonets, ... aquests dolcets!!!

Un poema tan delicat i entranyable com tots els que escrius. Em va alegrar molt comprovar que participaves en aquest repte, Núria.

Tots aquests records suaus que esmentes en el poema són un gran tresor que posseeixes; mai ningú ni res no te'ls podran prendre; són teus!T'enriquiran sempre més l'esperit.

A la vida, però, cal que obrim nous camins contínuament; tot va canviant d'aspecte, i els dies avancen inexorables... Estic segura que aquest sender que ara estàs encetant també et serà, el dia de demà, un bellíssim record. T'ho desitjo de tot cor!

Una abraçada molt afectuosa,

Pilar

per aquest dolç poema i pel teu contacte tan amable i tan proper , estic content de poder haver fet coneixences tan enriquidores com ho ets tu, per aqui, per RC
una abraçada de mataró
joan

Gràcies pel teu darrer comentari, Núria. Veig que recordes aquest RPV, el qual és el darrer al que em vaig presentar.

Fa dies que no escric res de poesia i començo a sentir-me nostàlgic per escriure 4 versos. Tornaré... I tant que ho faré!

El teu poema m'enganxa, és deliciós i alhora salat com la mar.

M'engorgulleix tenir-te com a reptaire. També he vist que participes en "Lo Càntich", bona notícia! La gent a qui ens agraden les lletres, no les abandonem mai, perquè elles ens transporten, ens mimen i ens ho dónen tot.

Entre la nostàlgia de les paraules i el temps que fuig... em quedo amb "Els teus records suaus".

Fins la propera,


Centellejant!

De fet em sembla que tots tenim bons records d'anar a marina amb els pares,
com tu dius records suaus.
I en aquest cas la suavitat de la mare, que mai s'ens pot oblidar.

Molt bonic

La Fada.

Un Relat per sentir.
Transcribeixo:
De les postes de sol
arraulida al seu cos,
de cançonetes dolces
de mar i de gavines.
Molt tendre i humà. Gràcies, Núria.