A la terra vull tornar

He tornat a passar pel teu raconet i he gaudit de nou d’una de les teves poesies. I m’ha agradat, Núria, i molt! El que més lamento és no saber-les comentar.
Aquest poema ens transmet que cal viure sabent que existeix la mort i que la mort és quelcom natural.
Ens seguim llegint,
Núria

No m’estranya gens, ara que l’he tornat a assaborir i m’he gronxat amb el ritme lleu que marquen els seus versos, que el poema hagi estat declarat guanyador d’un premi:
s’ho mereix!

El tema, per transcendent, podria arribar a pesar en excés damunt qualsevol poema... però en aquest cas, no ho fa, ja que les estrofes permeten respirar a qui el llegeix, i agafar embranzida per caminar entre les espines, fins al final, admirant la bellesa que ofereixen.

T’envio una abraçada molt viva,
Unaquimera

Deixant les essències...
plaers de la vida,
records per la mort!!
Felicitats!!!

trist ja que ens parla de la mort, per altres un poema preciós, per mi aquestes i més coses: és bonic ja que el vers consta d’unes estrofes meravellosament composades, és trist en quan ens recorda la mort, és esperançador ja que com l’emigrant vol tornar a la seva terra, és dolorós com les punxes de l’esbarzer que ens esgarrapa la pell per clavar-se en nostres carns, i la darrera estrofa resulta commovedora
“Que així és la meva vida
a l’ombra de la meva mort”

Felicitats Nuria!

Lluís

és d'aquells poemes que s'han de llegir un munt de vegades i que, cada cop, el trobes més bonic.
Felicitats, Núria! Encara que sigui un tòpic: M'HA AGRADAT MOLTÍSSIM!
Una carinyosa abraçada.

Un poema preciós, Núria, amb tota la transcedència i senzillesa d'una vida. Moltes gràcies per regalar-nos-el. Desitjo que aquest nou any ens porti més obres teves i t'envio una gran abraçada relataire.

Un poema ple de lirisme. Ja quan el vaig llegir per primer cop em va impactar.
Com és poden dir coses tan belles d’un traspàs que normalment tothom el veu fosc i desagradable. Amb aquesta poesia planteges la mort com a quelcom natural i fins i tot bell, segurament que ho tindríem que veure si no ens fes massa por lo desconegut.
Felicitats Nuria per mostrar-nos una visió tan positiva.

Una forta abraçada

No és fàcil parlar de la mort amb l'embolcall d'un poema, però tu ho has fet i dins de la tristor i de tot allò que has fet remoure en el meu interior, l'he trobar hermòs.

DANA

una vegada més pels teus comentaris tan amables als meus poemes, venint d'una gran poetessa com tu encara m'afalaguen més
una abraçadota
joan

és un plaer i un honor venint de tu
una abraçadota
joan

És un poema extraordinari. I mira si t'ho dic de debò, que és el poema que jo hagués volgut escriure si hagués tingut la teva inspiració i el teu enginy. Cada cop que el llegeixo, m'agrada més i més.
Ja t'ho vaig dir personalment, has aconseguit una obra d'art.

.....que la natura faci el seu procés,
que es cobreixi tot d'heura i d'esbarzers.
Senzillesa sense pretencions. Molt bonic.

de l'ombra de una poetessa mai sorgiran esbarzers, sino flors de colors vius, com el versos que ara broten del teu cor i del teu magí.
Bon any nou
Matheu

i no m'estranya que el teu poema fos un dels destacats del con curs del L'...
una abraçada des de mataró
joan

I felicitats
per la teva poesia,
per escriure versos de vida plena,
per coneixer els mots que volen fer-te un lloc per dins de l'art...
per ser una poetessa admirable en tots els ambits d'aprenentatge d'un mateix
i perque mereixes l'accessit de LOCANTICH.
Doncs per tot aixo i molt mes : FELICITATS!!!

Una abraçada ben literaria.

Trist, però maco en definitiva - Graciès però al vers, hem conegut els teus darrers desitjos. Potser només ara ens falta saber l'epitafi.

Molt bonic,al llegir-lo ma vingut al pensament “Arran de terra” de Lluís Llac
Seguiré llegint,amb afecte, Josep