Abraça'm

Un relat de: joandemataro

Ara que ens hem tret la màscara
i amb els ulls tancats ,
l'un per l'altre ,
ens deixaríem guiar,
et demano un esforç més.

Potser sóc massa egoïsta, però...
ja no en tinc prou que al passar
em piquis l'ullet confident;
ja no em val només ta mà,
la trobo massa llunyana;
ni el frec de les teves galtes
tot llençant petons al vent
és que m'irrita, la pell;
Ni els copets a les espatlles
que em deixen adolorit.

Necessito una abraçada,
una abraçada encaixada;
amb el cos...
vull sentir-te i que m'escoltis
amb una abraçada valenta,
d'aquelles que es fan en silenci
que creixen en pocs segons
i es fan amb els ulls tancats.
Una abraçada sincera,
d'aquelles que comparteixen,
de les que donen i reben.

Vull travessar falsos límits
i que ens desinhibim,
i que no ens faci vergonya
i junts esvaim les boires
i ens fem una bona abraçada,
una abraçada en silenci...

Comentaris

  • Dius el que quan passa el que dius tots/es voldríem portar a terme[Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-02-2012 | Valoració: 10

    Això de les abraçadas és tot un problema. No hi estem avesats. Hi ha una resistència.
    Es veu que hi ha una teràpia alternativa: l'abraçada-teràpia.
    No és el cas de la demanada al poema, és clar. La del poema és, de bon tros, la que qualsevol home i dona volem experimentar tants cops com sia possible.
    Tu diràs!

  • Fets i no paraules[Ofensiu]
    Pau Mora | 14-02-2012 | Valoració: 10

    El que descrius en el poema és incomprensible per a molta gent. És una certa sensibilitat que dificilment es pot explicar i fer aprendre. Potser s'hi neix o es troba només si un mateix ho busca; mai serà donat des de fora. Afortunadament no és una ciència exacte i encara hi han esperances per a tothom.
    Una abraçada simple però de felicitació.

  • Val més que mil paraules...[Ofensiu]
    elenam | 17-03-2011 | Valoració: 10


    És cert a vegades una bona abraçada val més que moltes paraules.
    Molts sentiments, molta tendresa, fantàstic seguir-te llegint.
    Una abraçada molt tendre

  • abraça´m[Ofensiu]
    Xunxi | 16-03-2011 | Valoració: 10

    Joan gràcies a ser un dels últims relats comentats l´ he descobert.... i m´ he sentit abraçada, abraçada per el poema,

  • quants poemes en una abraçada![Ofensiu]
    teresa serramia | 16-03-2011

    una abraçada com la que descrius, transmet, pell a pell, un llenguatge universal que transcendeix el temps i la distància...
    tan de bo que els humans es tanquin, de ple, en una immensa abraçada...
    Tio, en saps un niu! T'han molt ben parit. T'agraeixo que no defalleixis en l'expressió dels sentiments i emocions, la gran riquesa de l'home.
    I, una abraçada modesta de part meva: la d'un glop de vent, la d'un glop de llum, la d'un glop de mar, la d'un glop de joia...
    Gràcies, gràcies...per tot.

  • Preciós!!![Ofensiu]
    free sound | 30-01-2011 | Valoració: 10

    Ostres, no l'havia llegit encara!! És un poema fabulós.
    Una abraçada sincera.
    Bon cap de setmana i feliç febrer, que sigui tot tan magnífic com els teus poemes.
    Fins aviat.

  • La teva abraçada arriba fins al cor[Ofensiu]
    DANA | 14-01-2011 | Valoració: 10

    Realment l'abraçada que demanes en el teu poema no és una abraçada corrent sinó quelcom molt difícil de descriure, tot i que tu quasi bé ho has aconseguit.
    Felicitats!
    M'agrada com escrius!

    DANA

  • Una abraçada també[Ofensiu]
    Romy Ros | 19-07-2010 | Valoració: 10

    per a tu perquè el teu poema és armoniós i ple de vida...d'aquella vida sincera que acarona a les persones!
    Sí ens anem llegint i molta
    Salut!

  • per a tots els relataires[Ofensiu]
    kispar fidu | 09-07-2010


    una bona abraçada d'agraïment doncs! Ullejant la teva bio veig que és dedicat a tots els comentaris que has anat rebent (tot i que de vegades se'n respira un afecte més romàntic dels versos). Precisament la Laura del meu poema és una relataire amb qui ens hem conegut a través de la pàgina!

    m'he quedat amb l' espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...

    ens veiem per aquí ;)
    (encara que últimament hi paro poquet!)

    Gemma

  • L'amor en un món difícil[Ofensiu]
    Pols glaçada | 08-07-2010

    Imagino que tothom ho necessita. Però també imagino que hi ha molta gent que no n'és conscient, de que ho necessita. O sigui, què és en definitiva l'amor? Doncs jo crec que la persona humana en general sol desitjar amor ( segur que hi ha moltes excepcions, però al racó de món on vivim no ho veig gaire clar, això ) després de sentir rencor, i llavors es fa molt difícil primer el desig ( a l'haver sentit el rencor, una sensació dolentíssima ), i llavors la realització de dos cossos abraçats sincerament, i després sentint allò que perd a la persona en coses que no es descriuen amb paraules, quan es fonen dos cossos en un sol sentiment, en quelcom que després fa por de perdre's pel dia a dia que ens va marcant el camí social, les preocupacions, les ambicions,... . En fi, crec que l'amor és el millor que hi ha, però difícil d'aconseguir.
    Hi ha una cosa, però, que crec que és molt important, l'amor propi. Estimar-se a si mateix pot conduïr a deixar-se estimar sense cap mena d'esforç ( des del meu punt de vista i experiència ), doncs llavors dónes confiança al teu voltant i el teu voltant et sol.licita per una cosa o per una altra. És clar que coses d'aquestes són dolentes ( som humans ), però sempre hi ha amor rere el mur que ens separa d'una realitat que amaga una mica de tot, i dins aquest tot, unes gotes d'amor per a l'esperança i la realització.
    Difícil, però no tant.
    De tota manera això és el que penso jo, des de la meva experiència, que la vida és molt dura i s'ha d'estovar per saber esperar i deixar de banda la preocupació.
    Bé, he escrit una mica filosòficament sobre l'amor, i la saviesa no té per què contenir-lo, però la tendresa de la persona duu a assimilar i després a descobrir que sempre hi ha algú que t'estima ( sabem que el món és cruel i que hi ha moltíssima gent sense aquesta sort, sinó com s'explicaria que la meitat del món està en guerra o fam i set? ), el destí va dient...

  • Abraçar[Ofensiu]
    nadàlia | 06-07-2010

    Es pot abraçar de moltes maneres, però no totes les abraçades abracen com abraça la del teu poema.
    Bé , tu ja m'entens joandemataró, gràcies pel teu comentari però mira aprofito per dir-te que aquests dels relats, m'escapcen els textos...bé, tornem al teu poema que és el que cal i que tots plegats necessitem rebre i donar abraçades sinceres, plenes de força i d'energia...m'agrada tocar i que em toquin i l'abraçada va més enllà, és l'espurna d'un sentiment que agermana. Endavant et seguiré llegint.

  • Abraça'm[Ofensiu]
    Guineueta | 06-07-2010

    Jo també necessito aquestes abraçades, són les que t'ajuden a seguir endavant. Hi ha molts tipus d'abraçades, fins i tot en forma de poema, com el teu. Moltes gràcies.
    I moltes gràcies pel teu comentari, joandemataro, també l'he sentit com una forta abraçada. Gràcies de veritat.

  • si la gent ens abracéssim aixís, sincerament, d'altre manera anirien les relacions humanes.

    Altre cosa és el que fan algunes persones que tenen el costum de donar copets a l'interlocutor mentres parlen. És per mi molt irritant i molest i ho considero una impertinència. No em refereixo a aquest tipus de contacte físic, no.
    Penso que ens toquem poc, que ens toquem poc de manera afectuosa. Una abraçada com la que expressa el teu escrit pot suplir la manca d'expressió doncs és una expressió per sí mateixa.


    (des del dia 7 de juny que no valoro cap relat. Demano que tampoc s'em valorin els meus)

  • El sento...[Ofensiu]
    - | 12-06-2010 | Valoració: 10

    És un poema preciós, Joan, sensible i honest, m'arriba al cor. Trobo que és d'aquella mena de poemes que jo sovint escric i després sóc incapaç de publicar, perquè els sento massa sincerament.
    I m'agrada que sigui el teu preferit, diu molt de tu.
    Una abraçada sincera.

  • D'avegades[Ofensiu]
    lletreesdexocolaata | 01-06-2010

    jo també necessito alguna abraçada...

    Gràcies per llegir-me i pels ànims!

  • Gràcies per...[Ofensiu]
    Jorboan | 31-05-2010

    ...oferir-me aquest poema tan emotiu. De fet n'he llegit ja alguns teus i m'han semblat tots preciosos. Et continuaré llegint.

    Moltes gràcies també pels teus ànims i el teu comentari la meu próleg.

    Fins aviat!

    Jorboan

  • Abraça'm[Ofensiu]
    Materile | 28-05-2010 | Valoració: 8

    És un relat amb força i alhora sensible. Ple de desig i respecte. L'objectiu és l'abraçada que tan sovint necessitem i que de vegades rebutgem.
    Gràcies per aquesta "abraçada".

    Materile

  • Gràcies[Ofensiu]
    Conxi | 27-05-2010 | Valoració: 10

    Haig de confessar-te Joan que ja havia llegit el teu relat. El meu inici en aquest meravellós mon de les paraules ha estat com a lectora,i m´ha costat molt de temps decidir-me a escriure però, ja em veus, com un cavall desbocat, vomito les paraules i els sentiments de cop, per treure'm la pressió que tant m´angoixa. El teu poema es un dels meus preferits. Amb una abraçada, amb un gest tant simple a vegades, i ple de connotacions d´altres, es poden dir tantes coses i al mateix temps potser tan poques!!!
    Així que faig meva la teva abraçada i agraeixo la teva benvinguda. Continuaré llegint els teus relats amb admiració, com he fet amb el teu ABRAÇA´M. Un petó.

  • gràcies[Ofensiu]
    montxita | 21-05-2010

    primer de tot per llegir-me i comentar-me, i segon, per oferir-nos aquestes magnífiques paraules que amb tant d'encert menciones i tants sentiments transmeten.
    Una abraçada amb silènci, amb els ulls tancats...

    Molt bonic!!!!!

    et seguiré llegint!!!

    Gràcies!!!

  • Preciós poema![Ofensiu]
    Núria Niubó | 17-05-2010 | Valoració: 10



    Donar i rebre abraçades amb AMOR, sinceres, autèntiques, llargues, càlides, intenses, i perquè no sensuals.
    Ens vas parlant d'un desig en tant els versos van fluint com si no poguessin ser altres.
    Però el teus versos són també un clam que a mi m'ha entristit. Una abraçada ha de ser un donar i rebre alhora, ha de sorgir gairebé sense paraules.
    Jo també tinc un poema que és titula Abraça'm igual que aquest teu. Ja veus també vaig sentir la necessitat de demanar abraçades, és per això que m'agrada el teu poema, puc sentir-lo, puc fer-me'l una mica meu.
    Gràcies Joan per brindar-me l'oportunitat de llegir-te.
    Una càlida abraçada,
    Núria



  • Molt bo[Ofensiu]
    Refle | 16-05-2010 | Valoració: 7

    Genial. M'ha agradat molt. A més llegir-lo no es fa gens complicat ni pesat i això en facilita la lectura. Et felicito.

    PD: gracies pel teu comentari. :)

  • Bona recomanació[Ofensiu]
    nuriagau | 16-05-2010 | Valoració: 10

    Amb aquest poema defenses l'exteriorització dels sentiments sense pudor, sense cercar d'altres fórmules socialment més discretes.

    Enhorabona, Joan!

  • En mig del silenci[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-05-2010 | Valoració: 10

    Arribo fins aquest poema seguint la teva amable invitació, i m'alegra haver-ho fet ja que no m'ha decepcionat gens ni mica... ben al contrari!
    Els versos contenen una abraçada de les bones, de les que val la pena donar i rebre.

    Ara sóc jo la que t'ofereix Al menys, aquesta nit! confiant en què t'agradarà.

    Ara mateix t'envio una abraçada,
    Unaquimera

  • Preciós![Ofensiu]
    Ari Garrido | 13-05-2010 | Valoració: 10

    M'agrada tant pel que demana la veu poètica com per la forma com ho fa.

    Els sentiments que ens empenten han de ser exposats amb claredat i transparència i quina manera més idònia de fer-ho que mostrar-ho amb els cossos. Ho trobe encertat i és un poema polit. :)

    Gràcies per comentar, del teu poema em quede amb: "amb una abraçada valenta,
    d'aquelles que es fan en silenci"

    I és que una bona abraçada no té preu, per a tota la resta, Mastercard.

    Et continuaré llegint, m'has captivat també ;) Besets van!

  • penso que les persones "educades" no ens abracem prou. És més, no ens abracem gaire gens. Gaire i gens, tot junt. No sé si només és el poble català el que viu tan garrativat, encorsetat, reprimit. Anem pel mont molt tensos. A l'únic lloc que he anat fora de Catalunya ha estat a Occitania i allà la gent es toca més, es soba quan es saluda i s'abraça.

  • panxample | 12-05-2010

    Abracem,només abracem....
    i et cenyeixo amb els meus braços.

    Renoi ets molt prolífic, et continuo llegint,
    Rep aquesta abraçada

  • Una abraçada[Ofensiu]
    Marina Blau | 10-05-2010

    Has fet de l'abraçada un fet sublim.

    A més, m'has fet reflexionar a jo mateixa del fet d'escriure, és tan impressionant.

    Et seguiré llegint,
    Marina

  • Aquesta imatge la tinc en ment des de fa molt de temps[Ofensiu]
    sempreningú | 10-05-2010 | Valoració: 9


    Tot el que podria dir-li, tot el que imagino amb ell però que no va més enllà del que són, imatges.

    Un poema amb molta força, de veres. Et segueixo llegint.

    Una abraçada!

  • missayge en una ampolla[Ofensiu]
    joandemataro | 10-05-2010

    aquest poema és un missatge dins una ampolla que vull llençar avui perquè comenci a navegar....m'agradaria que arribés a moltes llars i que una vegada llegit el tornessin a llençar perquè en cadena passés de mà en mà...
    una abraçada,,,,en silenci

  • missatge[Ofensiu]
    joandemataro | 09-05-2010

    aquest poema és un missatge dins una ampolla que vull llençar al ciberespai i comenci a navegar....m'agradaria que arribés a molts llocs i que l'anessin llençant perquè en cadena passés per moltes mans...
    una abraçada!!!!!

Valoració mitja: 9.63

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2136 Comentaris

382583 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan