El bell veler

Un relat de: joandemataro

Tot altiu anava lliscant
deixant que el vent el portés,
orgullós, per alta mar
a tocar de l'horitzó
i amb destressa de timó
la seva ruta seguia.

Amb el seu buc imponent
que enlluernava, quan a l'alba,
tot acabat d'enllustrar,
el sol s'hi emmirallava.
Tantes mars havia solcat
i havia vençut tantes guerres,
abordatges, cops de mar,
llamps i trons entre diluvis,
sempre mantenint-se ferm
i amb les veles treient pit.

Però aquell veler tan preciós
de sobte, va entrar en la foscor
i en mig d'una gran tempesta
sense rumb, desorientat
amb una mar embravida
que el va començar a sacsejar
com si fos una baldufa
sense inèrcia ni destí...
va estar a punt de naufragar.

I és que al seu capità
les forces li van fallar
i un timó descontrolat
la nau va conduir
de dret cap a l'escullera.

Va ser la tripulació
que, fidel, fent front comú,
tota l'aigua pogué treure
i arreglant els desperfectes:
veles, pals,
buc i timó,
per fi la nau van salvar.

I el veler, ja menys altiu,
i una mica apedaçat,
ja tornarà a navegar
pels camins de l'oceà
fins que un dia, a posta de sol,
i aquest cop, per sempre més,
s'esvaneixi a l'horitzó.

Comentaris

  • Totalment[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-10-2015

    identificada amb tu, vell veler.
    Una deliciosa passejada per tota una vida .
    M'ha encantat el teu poema, benvolgut Joan.
    Una abraçadota.

  • La història d'una vida[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-10-2015 | Valoració: 10

    Relatada pas a pas seguint la ruta de la mar en un vaixell orgullós, altiu, imponent, capaç de vèncer qualsevol envit, qualsevol atac, qualsevol tempesta fins que, un mal dia tot canvia i es perd l'esperança perquè el vaixell sembla que s'enfonsa irremissiblement.

    Conec la sensació de desolació, de tocar fons i no veure la llum de l'horitzó, fins que la família (quina tripulació més meravellosa) et fa surar i tornes a ser tu, a trobar la teva identitat i a tirar endavant amb més il·lusió que mai.

    He buscat el teu poema perquè m'he identificat ( salvant les diferències) amb el teu temporal naufragi.
    Petons.

  • Es un poema molt impressionant [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 05-01-2013 | Valoració: 10

    Així de bo, el trobe, és impressionant, les teues paraules són molt exactes, molt precises, estupendes, és un poema que anima a llegir-ho i a seguir en aquest món
    tan meravellós. Es a dir llegir és molt bonic. Rafael Molero Cruz

  • la tripulació[Ofensiu]
    Joana Llor Serra | 18-09-2012 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari, llegint la teva pàgina he anat a petar a aquest poema, que segueix una mica el fil del meu relat. M'ha agradat la importància que té la tripulació i el valor que li dones-
    Fins aviat
    Joana

  • Velers i ports[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-07-2011 | Valoració: 10

    Suposo que per alguna cosa personal, jo també he sigut, d'altra manera, encara que sigui, un veler, com tu, i a força d'anys, he arribat a port.
    Ja que trobo que és un poema molt personal, tan sols et diré que tampoc és el millor, religions a part o no, pensar que la vida acaba amb el veler ofegat a l'oceà, almenys aquesya és la meva manera de pensar.

    Salut i bona companyia!

    Ah, si, crec que tu ja ho saps: m'he canviat de Sergi Elias Bandres al pseudònim Xirigau.


    Sergi

  • les paraules salven[Ofensiu]
    teresa serramia | 09-03-2011

    Que bonic!, pintes amb paraules tota una existència, la mitat, vull dir.
    Que el teu viatge arribi molt més enllà de l'horitzó. Que el teu impuls guanyi l'onatge advers i la corrent joiosa de la lluita et meni pels camins misteriosos de l'amor.
    Respira fons. Tot et somriu. (Malgrat les llàgrimes)

  • No deixis mai[Ofensiu]
    free sound | 22-02-2011 | Valoració: 10

    de navegar. És igual si ets mariner, capità o grumet. No deixis mai el teu bell veler, escrius molt bé. Gaudeix el present...i si hi ha mal moment que se l'emporti el vent.
    Una abraçada!!

  • Qué bell és el veler![Ofensiu]
    elenam | 17-02-2011 | Valoració: 10


    Un poema molt bell i profun, ens ensenya tot el que tens dintre ,les anades i vingudes dintre la vida, la bellesa, la covardia, la por...
    Una vegada més em quedo palplantada davant dels teus poemes, tens molt a dir i la manera com ho fas és fascinant
    abraçades

  • Mentres vivim . . .[Ofensiu]

    Val, doncs que s'esvaeixi quan toqui, però, mentrestant que disfruti i faci disfrutar . . .

    ¡salut!

  • S'admeten crítitques, però poquetes eh!!![Ofensiu]
    Persona | 07-02-2011

    Com crec entendre't company!
    no del tot ni molt menys, tan sols, potser...com a mi mateixa!


    I el veler, ja menys altiu,
    i una mica apedaçat,
    ja tornarà a navegar
    pels camins de l'oceà
    fins que un dia, a posta de sol,
    i aquest cop, per sempre més,
    s'esvaneixi a l'horitzó.

    PO ser els velers han d'inflar les veles als vents! en sortir del port. Però tard o d'hora han d'enfrontar la tempesta....si es que de debó surten a la mar.

    Els homes són com tres mariposes
    davan una espelma encesa.
    La primera va volar vers
    la vora de la flama:
    -He vist l'amor- digue.
    La segona va volar
    es va cremar una
    pota.
    -He sentit la ferida de l'amor-digue-
    -La tercera, va anar directa a la flama
    i es va consumir.

    No més aquesta darrera
    sap que és l'amor.

    Poema sufí .

    Un plaer, Joan. A rellegir!

  • BELL PER FORA I PER DINS[Ofensiu]
    DANA | 14-01-2011 | Valoració: 10

    Hola Joan,
    Enn primer lloc gràcies pel teu comentari al meu poema "Entre tu i jo". M'he sentit una mica identificada amb tot el que dius en el teu "Bell Veler", està clar que és la teva biografia...però saps una cosa l'autèntica bellesa està en tot allò que no es veu. Jo també vaig començar a escriure per dos raons, la primera perquè m'agrada i la segona i tant o més important, com a teràpia i realment va molt bé. Accepta les crítiques, però tu segueix plasmant al paper tot allò que tu sents, tot allò que et dicta el cor. Perquè tu quan escrius fas un "buidatge" de tu mateix, de tot allò que t'agrada i de tot allò que t'angoixa, i per a segons qui, no és fàcil d'entendreu.

    Segueix escribint i CORATGE!!!

    DANA

  • Gràcies[Ofensiu]
    Josoc | 29-09-2010

    pel teu comentari que m'ha permès de descobrir-te. M'ha agradat molt aquest retrat simbòlic que fas de tu mateix i m'ha interessat prou per seguir-te llegint. Fins aviat!

  • Materile | 13-06-2010 | Valoració: 10

    No et vaig comentar aquest poema, en el seu moment, perquè em vaig sentir incapaç de poder dir res. Ara sÍ:
    F A N T À S T I C!!!!!

    No et dic res més perquè ja t'ho han dit els altres relataires; i ho han fet molt bé!

    Ara sí que et puntuo, dius que ja et trobes millor.

    Una abraçada,

    Materile

  • No només la tripulació[Ofensiu]
    Illadestany | 30-05-2010 | Valoració: 10

    Bell desenvolupament de la metàfora. No va ser només la tripulació, ben segur, qui va salvar la nau, sinó també el capità, que va poder alçar-se a la fi, per a rependre la navegació, i menys altiu i apedaçat, qui sap si millor navegarà, car després de les caigudes, la saviesa s'aprofundeix. Molta sort.

  • Bona travessia[Ofensiu]
    Naiade | 17-05-2010 | Valoració: 10

    Tal com la vida mateixa, el teu vaixell va seguint el seu camí, fort i valent tira endavant, superant tots els obstacles, fins que la força de natura el colpeja, com també ens passa a nosaltres i sort del afecte i ajuda de qui ens envolta i estima de veritat, podem superar el perill de ser engolits per la mar brava. Tan sols ens queda refer-nos, arreglar els desperfectes i mancances i una mica més vells, però més savis aconseguin retrobar el nostre camí. Molt ben trobat Joan.

    Una abraçada

  • Tota una vida[Ofensiu]
    AVERROIS | 13-05-2010 | Valoració: 10

    La teva al·legoria a la vida mitjançant l'imatge del veler és excel·lent. Moltes poesies han fet referencia a les naus contra el mar per donar forma a la lluita dels homes en la vida. La força de la mar contra la voluntat del ser humà de lluitar per aconseguir una fita.

    Molt bé Joan. Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2089 Comentaris

326238 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan