Dolces llàgrimes de poeta

Un relat de: joandemataro
Un nou desencís amorós
i tornà el dolor al poeta,
tancat a l’habitació;
en si mateix, tancat.

Anhelant la seva aimia,
les llàgrimes acumulava
sense poder-les vessar.
Cadascuna era un record:
els seus ulls, els seus somriures,
les seves mans, els seus batecs,
les seves tendres carícies,
les perfeccions del seu cos.

I en obrir el vell quadern
on els poemes pintava
amb colors de sentiments,
va remembrar aquella imatge,
la de la seva estimada,
i aquells ulls de trist poeta
les llàgrimes alliberaren
i en caure, sense detura,
lliscant pel full, amb dolcesa,
arrossegaren els mots
i llevaren l’amargura.


Photobucket

Comentaris

  • Les llàgrimes...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-01-2011 | Valoració: 10

    ...són l'alliberament de l'ànima. Diuen que els homes no ploren, pobres il·lusos, és millor deslliurar unes llàgrimes que corrompre l'ànima per dins. Quan l'amor t'entristeix l'esperit, l'amistat alegra l'ànima.
    Gràcies pels teus comentaris.

    Una abraçada.

  • Les llàgrimes[Ofensiu]
    DANA | 16-01-2011 | Valoració: 10

    no tenen perquè sempre ser amargues, però el que sí son sense cap mena de dubte, és salades, totes menys les que bressen els ulls d'un poeta, dolces com la mel.

    DANA

  • Fruits del desencís[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-01-2011

    De seguida m’ha cridat l’atenció l’adjectiu “dolces” en el títol del teu poema, ja que sovint les llàgrimes porten associat el concepte “amargues”.
    Però després, un cop llegit, he vist que la dolçor s’escau perfectament al sentiment que manifesten d’alliberació d’un dolor que s’ha instal•lat A TRAÏCIÓ en el cor del poeta desencisat.

    T’envio una abraçada plena de sol,
    Unaquimera

  • Què seríem...[Ofensiu]
    onatge | 13-01-2011 | Valoració: 10

    Sense llàgrimes, quins sentiments més secs... Les llàgrimes de vegades són la dansa de la tristesa, el ritme de la solitud... Però les llàgrimes sempre ens són fidels... I quan són el crit de la felicitat!


    Des del far una abraçada.
    onatge

  • Plor![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-01-2011

    Llàgrimes amargues que esdevenen poesia.
    Com t'ho fas per escriure tant i tan bonic?
    Gràcies pel teu comentari , Joan, però t'haig de dir que estic perfectament bé i que la visita al quirófan no és real.
    Una abraçada.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Fada del bosc | 11-01-2011 | Valoració: 10

    De cop llegeixo:

    I en obrir el vell quadern
    on els poemes pintava
    amb colors de sentiments,

    I m'agrada, en poques paraules has ajuntat dues de les meves grans passions l'escriptura i la pintura.

    Un poema encisador que he llegit amb avidesa, però venint de la teva ploma no m'estranya, ets un bon poeta.

    Aprofito per agrair-te els teus comentaris m'ajuden a seguir sense saber-ne, tan sols escrivent amb el cor.

    Un cop més gràcies.

    La Fada.

  • Gràcies [Ofensiu]
    Josoc | 11-01-2011

    pel teu comentari, en rebre'l, t'he buscat i m'he trobat amb aquest poema tan bell amb el que m'he sentit en concordança. I la imatge, quina troballa! Com a escriptora no estic gaire d'acord, en general amb allò de que "una imatge val més que mil paraule" però aquesta és tan i tan adient...

  • ja ho dius tu:[Ofensiu]
    teresa serramia | 11-01-2011

    Que el poeta pot fer "dolces" unes llàgrimes que podrien ser amargues...
    M'havia equivocat: perdona!!
    Ai, jo!!

  • Que bonic, Joan!![Ofensiu]
    teresa serramia | 11-01-2011

    tant la imatge com les paraules...I vols dir que no són un poc "amargues" aquestes llàgrimes...

    Ai l'amor!, que faríem sense ell...Gràcies per comentar-me...Amb tanta gent és difícil "localitzar-se"

    rep tot el meu amor i: ENDANAT, poeta!!

Valoració mitja: 10