No em fallis a l'alba, vida meva!

Una única ocasió, fred, calor, arrugues, desig, amor...i al fi m'he trobat immersa dins aquesta Alba que ens embolcalla. Preciós poema!

DANA

què bonic és estimar i sobretot que t'estimin!!! afortunats tots aquells que tenim el plaer de gaudir d'una de les poques coses que no es pot comprar amb diners!!!!!!
una abraçada literària

Un bell poema d'amor i estimació.
Un per l'altre, amb l'altre, fins al punt de voler entrar en el seu somni, de ser el seu somni, de sentir-se fred i perdut sense el seu amor.
I aquest desig, aquest crit d'amor, que surt de dins el cor , "No em fallis a l'alba, vida meva!"
Què bonic és que algú et digui aquestes paraules!
Què afortunada ha de ser la persona a qui estimes !
He estat mirant el teu bloc Toni, és magnífic, estic segura que lo que estàs preparant ha de ser ple de sensibilitat, gràcies per endavant, em fa molta il·lusió, ja m'ho faràs a saber.
Una càlida abraçada,
Núria

Com sempre ens sorprens amb magnífics quadres de pintura acompanyats per unes paraules que sonen com la música.
El poemes s'escriuen amb una intenció, però moltes vegades tenen diferents interpretacions depenen de la persona que els llegeix. En aquest cas jo he interpretat que la vida pot tenir un doble sentit. la nostra vida o bé la persona amb qui compartim cada instant... quan els dos conceptes es barregen sorgeix el que es diu amor la unió més forta que hi pugui haver. Si la nostra vida ens abandona lògicament ens morim, però si la persona a qui estimem ens abandona també és com si ens moríssim. Per això a l'alba quan ens despertem desitgem de tot cor que tot segueixi al seu lloc, la certesa d'estar vius i d'estimar.

He visitat el teu blog i m'ha agradat m'agrada la teva pintura, jo també pinto(com a aficionada) per tant l'art és un altre de les meves passions, ara fa temps que tinc els pinzells una mica abandonats.

Moltes gràcies per el teu comentari, jo no en ser d'escriure i molt menys de composar poemes, La tècnica se m'escapa de les mans... tan sols escric amb el cor a vegades em pregunto què faig posat-los a R.C. sincerament no ho sé, la vida dona moltes voltes i ... fas coses que no t'expliques.
Total que em vaig emocionar amb el teu comentari.

Un cop més gràcies.

realment maco!