I ÉS PERQUÈ ARRIBO TARD QUE TINC PRESSA

Un relat de: DANA


Arribo tard a la platja
on el sol s’esbulla
entre els llençols de sorra
que s’enduen les onades.
Arribo tard al ball,
al tast d’uns nous llavis
i a escodrinyar que hi ha
més enllà de la pell.
Arribo tard a obrir la porta
de l’ocell engabiat
que esgota els somnis
que el cor canta.
Arribo tard
a llençar la clau del temps
per a cloure nits en blanc
que clivellen les mirades.
Arribo tard al deliri
que inflama la raó
i als tactes prohibits
que s’amaguen al coixí.
Arribo tard a gronxar
un úter de somnis
i a cantar-li una cançó
a un fill imaginari.
I és perquè arribo tard
que tinc pressa de viure
i de reviure tot allò
que de tu em va encisar.
Tinc pressa per viatjar
agafada de la teva mà
alliberant el llastre
que em pot fer naufragar.
Tinc pressa per enfilar converses
sobre llits de plomes verges
fins que s’esgoten les paraules
i regalimen les tendreses.
Tinc pressa per fer l’amor
com una partença
que val per tot un passat
que s’adorm en silenci.
Tinc pressa per buidar el meu cor,
com el núvol desprès de la turmenta
i d’empassar-me a glops
la saba del teu cos.

Comentaris

  • Tens temps[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2013 | Valoració: 10

    Escrius i vius? Doncs tens temps. Escrius així de bé? La paciència t'aconseguirà allò que es fa esperar. Busca-la; estic segur que la trobaràs. Records a la meva estimada Tarragona, on hi vaig viure fins els cinc anys, al costat del mercat. Una abraçada i espero anar-te llegint. Siau!

    Aleix

  • quanta força...[Ofensiu]
    joandemataro | 21-01-2013 | Valoració: 10

    i determinació desprèn aquest poema Dana , m'ha encantat !!

    felicitats, escrius molt bé.

    una salutació ben cordial
    joan

l´Autor

Foto de perfil de DANA

DANA

55 Relats

80 Comentaris

46688 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a les acaballes de la tardor de l'any 1956 en un petit poble de la comarca de les Garrigues. Penso que la meva vida ha estat i continue estan plena d'emocions, de lluites, de contradiccions, de sentiments i sobretot d'autèntic amor. Continuo buscant la felicitat sense perdre l'esperança i la il·lusió en les petites coses que m'envolten a cada instant i ha estat precissament aquesta búsqueda constant, la que m'ha portat a escriure i a plasmar en els meus escrits tot allò que embolcalla el meu esperit fins aconseguir despullar-me de tot allò que m'oprimeix el cor i que m'ofereix la possibilitat de convertir-me en una petita flor de tardor, que quasí bé sempre passa desapercebuda per la majoria de la gent, però que en el fons és apreciada per les petites ànimes amb una sensibilitat especial.aquelles que et fan sentir plena de vida i revestida d'autèntica llibertat.