Foto de perfil de Carme_

Carme_

22 Relats, 58 Comentaris
7483 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:

Twitter: @carme_tuit

Blog Petites Històries: http://petiteshistories.wordpress.com



Últims relats de Carme_

Últims comentaris de l'autor

  • Carme_ | 20-12-2016

    Ens arriba el neguit de la protagonista amb els petits detalls descrits: el terra, les llumetes, els trens que passen,... De fet, jo estic més neguitosa que ella!

  • Carme_ | 21-05-2016 | Valoració: 9

    És una mica difícil que li toqui el premi que ella voldria...
    Un relat que mostra una crua realitat: la solitud de la gent gran.
    Magnífica la descripció dels ulls, amb aquestes "llàgrimes oblidades".
    Un petó, Carles.

  • Carme_ | 20-11-2015

    T'has posat en la pell del pobre nen, i la petita troba la forma de comunicar-se amb ell, sabent el que pot sentir.
    I tu ens ho transmets molt bé.
    Un enfoc diferent al tema de les trucades.
    Una abraçada.
    Carme.

  • Carme_ | 20-11-2015

    Caram! quin gir en l'últim moment!
    Tota una sorpresa que s'endú algú que es dedica a ajudar els altres.
    Bona història.
    Carme.

  • Carme_ | 20-11-2015

    [ ...un afegit al comentari que he fet a sota]

    L'àvia no sap que a l'asil s'han adonat que la bateria no funciona.
    (els hi vol fer creure que la truquen de veritat)

  • Carme_ | 20-11-2015

    La idea és que com l'àvia es sent sola i una mica abandonada (perquè la visiten poc i tampoc la truquen gaire al telèfon de l'asil) s'inventa que la truquen perquè no es pensin que la tenen oblidada.
    Fa veure que la truquen i els hi diu a les cuidadores, per que es pensin que estan per ella.

    Clar que també podria ser que s'inventés un món i parlés ben convençuda pensant-se que és real, com heu apuntat algú.
    Tot el que no està escrit, ho interpreta i decideix el lector ;-)

    Moltes gràcies per llegir-lo i deixar un comentari.
    Carme.

  • Carme_ | 20-11-2015

    Ai, quanta veritat hi ha en aquestes paraules finals! Parlar, escoltar, entendre's i apropar-se haurien de fer certes persones / cultures / ...

    Ves que no ens passi tot això en un futur no gaire llunyà.
    Bona història amb final inesperat.

  • Carme_ | 23-04-2015

    Aquest relat està basada en una història real: hi ha una senyora gran que està repetint ella sola els viatges que havia fet amb el seu home, intentant fer les mateixes fotos.

  • Carme_ | 14-04-2015

    Hola!
    Agraeixo tots els comentaris rebuts  :-)
    En principi la idea era un relat així, com està publicat ara: va explicant coses poc a poc, i es va veient que les persones no són com semblen, alhora que deixa parts de la història sense detallar (no són rellevants) i la imaginació del lector pot completar-les al seu gust.
    Degut als vostres comentaris i a un concurs on l'extensió mínima eren 3 fulls,  l'he "continuat".  Quan es resolgui el concurs i el pugui publicar, veureu que dóna algunes respostes a temes que  plantejaveu i potser a altres no... ;-)
    El penjaré passat Sant Jordi.
    Ah, lligant amb això, dir-vos que  al meu blog trobareu informació de propostes per escriure, per si hi esteu interessats.
    Ens llegim!
    Carme.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: