Sempre ha estat així

La va seduir amb belles paraules. Va desplegar gran varietat d’encants. Ella estava embadalida amb un noi tan atent. En poc temps, l’atracció entre els dos feia saltar espurnes i es va mudar al pis d’ell. Allí la vida els somreia. El jove va ascendir a la feina, unes qüestions d’herències familiars es van resoldre de forma propícia per a ell i, a més, en qualsevol àmbit l’atzar li anava a favor. Per descomptat, tothora es preocupava que a ella no li faltés de res i que es trobés còmoda a casa seva. Però va arribar un moment en què ella volgué passar uns dies fora, visitant unes velles amigues, just coincidint amb unes oposicions d’ell. No ho podia permetre. Li va impedir marxar fins que les acabés. No va pensar que així no funcionarien les coses... Quan es va sentir retinguda en lloc de venerada, tot es va començar a tòrcer. I és que descuidar el culte a la deessa Tique mai dona bons resultats.