Conte escurçat

Quan el petit príncep va parlar al geògraf de la seva rosa, ell li va preguntar d’on va venir la llavor que allí va germinar:
–Si en coneixes el planeta de procedència, l’afegiria als meus llibres.
–Doncs no us ho sabria dir.
–I també escriuria que conté algun riu, perquè els rius tenen l’aigua que necessiten les plantes per créixer i després generar sements.
–Jo només sé que ella és molt bonica.
–La llavor és el més important d’una planta, és d’on s’origina la resta.
–Per a mi no ho és pas. Sí que n’hi hauria una a l’inici, però no hi penso, en ella.
–La llavor i la flor és un tema que dona per a un llarg debat. Com quan els homes argumenten sobre si va ser primer l’ou o la gallina. Com ho veus tu?
–Crec que no té gaire a debatre. El que ara té cadascú és el que ha de cuidar, tant fa el que hi hagués abans. M’heu posat trist recordant-la, tota sola ben lluny.
–La rosa? No pateixis, explorador. Podria ser que arribés una segona grana i en sortiria una altra, així si es marceix...
–No vull ni imaginar-m’ho! De fet, m’heu ajudat a veure que qui estima no pot perdre temps cercant el que no li cal, sinó que l’ha d’aprofitar per estar amb qui enyora.
En aquell moment el petit príncep, en lloc de demanar-li quin planeta l’aconsellava visitar, va decidir que ja era l’hora de tornar a l’asteroide B 612 on l’esperava la seva flor.