Èxit aclaparador

Era la tercera vegada que els hi criticaven les funcionalitats i respostes programades del nou sistema operatiu instal·lat a l’última remesa d’humanoides: que si eren molt afectuosos, que se’ls hi havien implementat massa mesures d’ètica, que el grau d’amabilitat era força elevat envers tothom quan només es demanava per a la seva mateixa comunitat... I també els retreien que els paràmetres per regular aquests atributs eren extremadament complexes i, al final, tampoc permetien obtenir modificacions substancials en el comportament. El pitjor, segons els capitosts, era que tota una fornada -centenars de milers d'individus- ja portaven aquesta versió de sistema i seria molt complicat posar-los-en una de nova, a més del temps que es tardaria a generar-la.

Com en les anteriors ocasions havien de decidir si enviaven aquests robots al camp de batalla o si els inserien a la societat. Abans s'havien decantat per la segona opció, però ara, minsos d’efectius com estaven, van triar destinar-los a la guerra. El resultat d'aquesta decisió fou del tot inesperat. La veritat és que les hostilitats s'havien reduït en els darrers anys per la falta de combatents, amb els dos contendents patint problemes equivalents a les seves factories. I, quan els caps dels exèrcits van anar a comprovar el desenllaç de les recents batalles, es van trobar els humanoides d'un i altre bàndol xerrant animadament, lubricant-se les articulacions, intercanviant carregadors... No se'n podien avenir: la guerra, a la pràctica, s’havia acabat.

Els científics programadors del comportament de diferents països del món des de feia temps esperaven poder celebrar la victòria. No la dels seus exèrcits, sinó la de la pau.