Peatge (Dr. Volat)

Un relat de: rnbonet

Em sembla que no us he dit encara altres consideracions que cal tenir presents a l'hora de conèixer el personatge.
El Dr. Volat té una passió especial pels ginebres. Ecologista perdut -fins quatre vegades el darrer any va intervenir la Guàrdia Civil per trobar-lo al bosc- sap, per exemple, que a sota d'aqueix arbust pot trobar els millors rovellons de la temporada. I a més a més coneix que amb el fruit -ginebrina, ginebrissa o ginebrins- s'hi confecciona una "eau de vie" que tomba de cul abans que altres germanes o cosines. I val a dir que alguna d'aquestes n'havia tastat per fer barreja amb productes derivats de la cola, la llima, l'aigua amb quinina i purnetes, o ves a saber quina mixtura confeccionava amb les provatures casolano-científiques que acostumava a preparar.
I sabem, pel tracte que hem tingut, que ell és conspicu i sempre atent -embafós de vegades-, no excessivament agraciat per la mare natura... Per ser-vos sincer, uns diré que la Natura va fer un "uf!" de fàstic quan el va veure nàixer.
Sabem, de rebot i per alguna pàgina literària del món eteri i virtual, que el Dr. Volat, com certs amics lletraferits, fa especial atenció als fonemes i sintagmes de la llengua. I de tant en tant, escriu poemes que s'ajusten a la dèria que comparteix. Com aquest, per exemple:

A l'aixopluc de l'agulla d'aigua
ajocarem alabances a l'albada;
alliçonarem almàsseres a l'almanac
amagat de l'àmbit ambiciós
de l'amargor angelical de l'angost angle.
I encisarem garbuix de calamarsa
garbellant gargots al garró de garsa
que potser esdevindran com dubtoses
durícies del dúctil dret descalç,
descamisat, desastrós i desfet
difícil desordre d'eficàcia desficiada.
I beatificarem la beixamel amb bonítol
bord del bordell, com bon bolquer
bonificat de la bragueta. Per això
exclamo: Ai, déu! Benaurat qui ha
la benedicció per bony, borboll, bedoll,
brètol, blavós i bena, borinot i bellota!

I demano: Què dir, companys lectors, d'aquesta magnífica aportació a l'univers lletraire? Existeix algun altre vat que proclami amb més energia, vigor i destresa, valor i glòria, la bellesa de l'idioma?
I proclamo: Viola d'Or? No! No sols aquesta; no sols! I d'argent i de coure conjugades per aquest doctor poeta! I un "visca!" gloriós! Permanent, benemèrit! Visca el Dr. Volat, prohom de la terra!!! Que tots ho entenguin, ho rumien i ho masteguen: Així i sols així fem pàtria!!!


Comentaris

  • Fent pàtria[Ofensiu]
    puramaria3 | 30-07-2009 | Valoració: 8

    Una alacantina jugant a la poètica, en prosa, en vers, amagant-me en les paraules i en les seues no ombres. Doble, duplicada, creient del 2, fins i tot en les formes verbals i els pronoms personals. Escapen i volen les formes valencianes, les mateixes que abracen les catalanes, als versos...
    Gràcies per llegir les meues/meves paraules.
    M'han agradat les teues/teves. També

  • Té una gran mèrit...[Ofensiu]
    brins | 27-07-2009 | Valoració: 10

    atrevir-se a continuar un relat escrit per un altre autor, i tu te n´has sortit perfectament. Hi has aportat la teva fina ironia i l´humor que et caracteritza amb la mestria de sempre. Felicitats!

    PS. No et vaig poder dir res quan vaig anar cap a Donostia perquè el cotxe ja anava ple...però la pròxima vegada ja t' avisaré per poder anar-hi junts (i amb les nostres respectives parelles...)

    Els verds, com sempre, eren magnífics, un paisatge inigualable per a un pintor com tu. o
    una afeccionada com jo.

    Una abraçada, Ramon,

    Pilar

  • Vols llegir les tres parts d'aquest relat?[Ofensiu]
    REPTE CLÀSSIC | 14-07-2009

    Aquesta és la tercera de les tres parts d'un relat conjunt, si vols llegir les altres dues, clica els següents enllaços:

    ·PRIMERA: Accions i reaccions de Mercè Bellfort

    ·SEGONA: Accions i reaccions (segona i darrera part) de Mercè Bellfort

  • Hola, amic![Ofensiu]
    brumari | 11-07-2009

    Per a mi també ha estat un goig aquesta breu retrobada i comprovar que conserves intacte el teu sentit de l'humor, enginyós i intel·ligent. Una forta abraçada,

    Joan

  • Humor i ironia[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 07-07-2009

    que no faltin. Repeteixo les mateixes paraules teves en un comentari recent. Has sabut donar un aire enginyós,fluïd i, sobretot, divertit (el poema és per tronxar-se i el final per emmarcar, haha!) en aquesta tercera part.
    Resumint: un tàndem voladíssim el que hem format tu i jo. Mercès per seguir la rosca de la meva aventura amb el Dr. Volat.
    Rep un abraçada ben forta, coautor Bonet.

    Mercè

  • M'encanta...[Ofensiu]
    Boira Matinera | 07-07-2009

    M'encanta el valencià, igual que el gironí i el mallorquí. El curs que ve començaré filologia catalana i sens dubte, l'assignatura per la que més em deleixo és dialectologia.

    Una abraçada de relataire principiant a mestre relataire.

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357283 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!