Foto de perfil de 13dies

13dies

Barcelona,

6 Relats, 7 Comentaris
4540 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc inquieta, moolt curiosa i m'agrada escriure.
M'agrada riure tant (més per dins que per fora)...
I una mica marsupial sí que en sóc!

En ma terra del Vallès,
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
Com el vallès no hi ha res.

Últims relats de 13dies

  • Mala sort, amic!

    13dies - 02-01-2008 - 622 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    El despertador, tot i que la seva pròpia paraula ens en dóna garanties, no sempre és una assegurança per a despertar-nos. Cal confiar-hi, però, encara que faci molta ràbia, està bé que el nostre subconscient ens desperti sempre cinc minuts abans que comenci el brunzit infest que genera la màquina. De passada, ens estalviem el típic sobresalt de bon matí. Tot plegat: teoria. A la pràctica, de tant en tant, per sort molt de tant en tant, al mal parit se li acaba la pila sense avisar, i és llavors quan el món es capgira i tot va al revés. Ja ho dic sempre jo, el dia que t'adorms, val més no llevar-se perquè aquell dia en general, està maleït, predestinat a ser el pitjor de la teva vida. més

  • Constipat o sexe perillós

    13dies - 17-12-2007 - 831 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ens queixem per tot. És evident que aquesta societat benestant embolcallada per l'escalfor nuclear del capitalisme consumista de tics compulsius ens ha tornat d'una mena de manera. A vegades, fins i tot per damunt del primat que sempre ens queda dins... més

  • Incongruències

    13dies - 29-11-2007 - 600 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Incongruents. Així són les decisions que vaig prenent en el transcurs de la meva vida. Una darrera l'altra decisions irreflexives que no ajuden al bon estat de la meva salut mental. Sembla mentida... més

  • Les sabates de paper

    13dies - 18-11-2007 - 796 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    - ...encara recordo que n'eren de boniques. - Si dona, aquelles sabates de paper que tu em vas fer. Em vaig quedar amb un pam de nas. Encara les conservo. Quina rucada, oi? Però a mi em sembla bonic. - Saps que un dia la Laia me les va veure? Les tinc al tocador, agafades amb un clip a la vora del mirall. més

  • Aquelles coses que m'imaginava

    13dies - 12-11-2007 - 989 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La nena sempre havia dormit amb un petit llum obert. més

  • Si no tinc temps per dir-te Adéu

    13dies - 10-11-2007 - 702 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Adéu Pensava que potser tu m'entendries. Que sabries què vull dir sense caldre més paraules. Que tot seria més senzill que res. I que només tu em faries falta pel meu llarg viatge. Quan va ser que em vaig equivocar? més

Últims comentaris de l'autor

  • 13dies | 10-01-2008

    M'ha agradat el relat sobretot pel tema, per la cuotidianitat de la situació, menys pel tema baralles. Com algú pot fer que els gossos es matin entre ells?! Ho trobo brut, mesquí, repugnant.
    Per la resta la història m'ha agradat molt. Descripcions treballades i ben lligades (la dels gossos amb els amos i la dels amos amb els gossos). Un passeig, 6 històries.
    M'ha agradat, sí.

  • 13dies | 02-01-2008

    Ostres! Tenies raó. En certa manera les històries són una mica paral·leles! (Encara que comparar-les no, eh! Serien dos monts diferents).
    Des que vaig trobar RC vaig adonant-me (progressivament que tampoc sóc molt llesta, jo!) que és molt important el que dius, i no tant com ho dius. Una lliçó un pel ridícula per aprendre amb gairebé 28 anys!!
    I saps, on més m'adono quan n'és d'important el missatge "flotant" és amb els teus escrits. I de nou, magnífic. Petit, dolç, suau, delicat. Així és com m'he sentit. Per cert: "ens ha tornat"? Com se t'acudeixen aquestes construccions tan suggerents? Enorme, com dic jo.
    Bé, res, que merci per les teves paraules (no t'hi sentis obligat que sóc molt fàcil d'acontentar jo!) i per la teva "curiositat": marsupilami és el dibuix còmic més gran del món i com que el meu cap sempre salta de branca en branca amb motxil·la plena de coses...ja anaves bé, ja...
    Meritxell

  • 13dies | 27-12-2007

    Un altre cop enorme.
    D'altres relats teus se'ls veia més treballats (recordo la falta de temps que deies per a escriure), però aquest torna a ser magnífic, sona tan bé... De debo, m'agrada com escrius, les idees i la foma de desenvolupar-les. Crec que puc dir sense pensar-m'ho gaire que les teves paraules són les millors que he llegit aquí. Em deixes ser una mica fan, oi?
    Jejeje. Que pilota!
    També m'he llegit el vers i m'ha agradat molt. En la teva línia...
    Res, que si cal demana una excedència, busca un metge que et firmi la baixa, però troba temps i segueix escribint, per l'amor de Déu! Apa, bones festes...!

  • 13dies | 27-12-2007

    Merci pel teu comentari. Encara que no et vull enganyar, jo sóc la fredolica de la parella, el que passa que m'agraden tots els punts de vista i escriure en primera persona. Ei, però la polèmica segueix sent la mateixa, oi? Jejeje.
    Res, que m'he passat pels teus relats. Déu ni do del sentiment que hi deixes anar, no sé si podria ser capaç de fer-ho jo! Ets molt valenta! Jo no, no cal enganyar-nos.

    També t'haig de felicitar per a parlar d'un moment de la vida tan difícil d'escriure, no? (això de fer l'amor...aix) Encara que tu trobes la bellesa i la delicadesa que es mereix. Un sospir de sentiment enmig de tanta fredor que avui dia ens envolta. Suposo que hauria de fer memòria i recordar aquesta dolçor. Esta bé no perdre aquestes coses...
    Me n'alegro d'haver-te trobat, procuraré llegir-te!
    I aprofito per desitjar-te a tu (i a qui ho pugui llegir) bones festes i feliç entrada al nou any (i que et portin molts regals de reis, desenganyem-nos, som consumistes capitalistes...)

  • 13dies | 20-12-2007

    Ei! merci pel teu comentari (així conec persones i us llegeixo de forma discriminada!!!) Aquesta història m'ha agradat molt, tormentada, del meu gust. Curta, concisa i inquietant.
    Veig que fas molta poesia. Jo no en sóc gaire apassionada, però t'haig de dir que la teva es fa molt amena (d'altres autors no els hi entenc ni el títol! Amb perdó...).
    I el tema emmoquetat és difícil, jo m'ho miro a l'enciclopèdia catalana on-line (faig MASSES faltes...) i no l'he trobat. No descarto fer més pesquisses a veure què!!!!
    Apa, ja t'aniré llegint.


  • 13dies | 04-12-2007

    M'ha agradat moltíssim. És tan treballat que no pots deixar de llegir fins acabar-lo.
    De veritat molt bo!

  • 13dies | 01-12-2007

    Hola arbequina. Després de conèixer aquest nom t'he llegit.
    Jo no penso tantes coses com la resta (ni bones ni dolentes) només valoro pel que sento quan llegeixo alguna cosa.
    T'he llegit i m'ha agradat. Potser el ritme no és el més picat de tots, però no sempre cal que ho sigui, ni menys, penso, en un diàleg (calmat i per a passar l'estona) entre dos amics.

    Perdona, el tema de la teva creuada em queda una mica lluny, però endavant, les creuades són bones (tocar els collons ho és).

    I vé, hem despedeixo perquè tinc que fer coses, però si beiessis les faltes que jo faig: FLIPARIEM!!!! O sigui que em solidaritzó amb això!!!!!
    Dios.

  • 13dies | 15-11-2007

    Molt agraïda per la teva benvinguda.
    No coneixia aquesta pàgina, però només per la feina que fa amb el català ja estic contenta.
    Gràcies també per la teva valoració tan positiva. M'encoratja.
    Apa, ens veiem pel web!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: