Incongruències

Incongruents. Així són les decisions que vaig prenent en el transcurs de la meva vida. Una darrera l'altra decisions irreflexives que no ajuden al bon estat de la meva salut mental. Sembla mentida...
L'última: fer-me un piercing.
Només a mi se'm pot acudir perforar-me el cap damunt de l'orella sent una persona, com a mínim, aprensiva.
Asseguda davant el meu metge, que gargoteja (si fossin lletres intel·ligibles potser hagués dit escriu) alguna cosa en el plec de receptes, em diu que m'haig de fer un anàlisi de sang. El cor se'm para. La suor freda i la fixació de repetir-me una i una altra vegada aquella imatge de la infermera amb còfia, amb estil d'abans de la guerra, amb el blanc esgrogueït i les mans amb olor a cloroform (o alcohol, tot i que sona menys dramàtic). Aquell bony malcarat en un noranta nou per cent de les vegades, duu una xeringa a la mà, grossa, amb molta punxa, i amb un tros de goma a l'altra mà per a castigar el meu braç dret en una asfíxia agònica.
Aquesta imatge (inesborrable per a mi) em torna en el moment en que aquell noi, que tot i que no s'assembla gens a la infermera de la còfia esgrogueïda, m'ensenya les seves orelles perforades, dilatades, maltractades, mentre pressiona molt fort la meva orella. Es col·loca degudament una agulla de dimensions considerables entre els seus dits polze i índex per a poder perforar-me sense pietat la meva orella.
Evidentment m'he marejat. L'home m'ha deixat estirar i encara m'hi he estat 10 minuts més en aquella cabina escarransida.