Aquelles coses que m'imaginava

Un relat de: 13dies

La nena sempre havia dormit amb un petit llum obert.
Quan l'àvia es va haver de quedar a dormir a casa (per culpa d'una mala caiguda que l'havia masegada per tot arreu), la mare li va dir que dormiria al llit niu de la seva habitació.
La nena sabia que ja el primer dia li tancarien el llum. Així que corregué amb llàgrimes de desesperació cap a l'habitació del seu germà.
Era més gran que ella, només 2 anys, però a ella li semblava que el seu germà era molt gran. Quan entrà, les llàgrimes i l'angoixa només van permetre que li sortissin 2 o 3 paraules entre sanglots.
Quan el seu germà aconseguí entendre què desesperava a la seva germana petita, la feu seure a la seva vora. Al cap del llit.
- Tens por a la foscor perquè encara no saps el meu secret.
A la nena se li obriren els ulls com plats. Estava tan atenta i concentrada que la saliva se li acumulava a les comissures i es dirigia al centre del llavi inferior. Restava allà, a punt de caure damunt la falda de la nena.
- Quan et tanquen el llum i tot es torna negre, és el moment en que tot el que imaginis pot passar. Imagina't el que vulguis, amb força, mira enmig de la foscor i t'hi apareixerà. Prova-ho!- la invitació l'havia feta alçant la veu en veure la cara d'incredulitat amb que la seva germana començava a mirar-se'l.
Aquella nit la nena tancà els ulls amb força. Quan la seva mare ja va haver ajudat a l'àvia a ficar-se dins el llit, tancà el llum.
En aquell instant, tot quedà fosc.
La nena encara romania amb els ulls tancats amb força. Lentament els deixà d'estrènyer i finalment els obrí.
La negror se li tirà al damunt. Tenia molta por, però llavors recordà les paraules del seu germà. Es concentrà. Volia imaginar-se una princesa, la més bella que mai havia vist, un príncep elegant i fins i tot un rei molt poderós, amb una capa llarga fins als peus de pell d'ant tenyida de vermell.
S'hi quedà una bona estona, concentrant-se. Finalment començà a veure d'entre la foscor de la nit, aquelles figures que ella havia imaginat. Estava contenta, tenia al seu davant una nova joguina.
Però la son pot més que tot i poc després es quedà adormida.
Quan al cap d'una setmana l'àvia decidí tornà a casa seva, la nena ja no necessitava cap llum per a dormir. La mare, amb un somriure, se l'escoltava mentre ella li explicava el seu secret, des del llit mateix, amb el peluix entre els seus braços. A punt per a deixar volar la seva imaginació.

Comentaris

  • Jo sóc...[Ofensiu]
    Multivac | 20-12-2007

    germà gran. De dos germanets petits, exactament ens portem 2 i 6 anys. M'ha fet molta gràcia el teu petit conte, perquè això m'ho conec molt bé. Quantes nits amb el germà ficat al meu llit perquè tenia por durant les nits de tormenta... Quantes paraules i secrets per calmar la seva angoixa... I no us dic quan va néixer el segon... llavors havíem arribat a ser tres, tots dins el meu llit, concretament a la llitera de dalt.
    Bons records tots... el que ells no van saber mai, és que jo, a voltes també tenia por.

    Un relat molt bonic!

  • Hola![Ofensiu]
    Carles Malet | 04-12-2007

    Gràcies pel teu darrer comentari a "Déus de Vidre". En rebo pocs, darrerament, de comentrais, essencialment perquè no m'hi puc dedicar gaire a això d'escriure (o no se trobar el temps ...)

    Aquest relat teu està ple de tendresa. Jo que tinc tendència de seguida a deixar volar la fantasia quan escric, per un moment m'he imaginat que els somnis de la nena acabarien per materialitzar-se i fer-li veritablement companyia al costat del llit. Tanmateix, quan he acabt de llegir-lo, i he pensat en la cara de les meves filles quan s'adormen després que els hi llegeixi un conte, m'he adonat que, de fet, els somnnis dels nens probablement són molt més reals del que els adults podem ja recordar ...

    Ens continuarem llegint per RC!

    Una abraçada!

    Carles

  • Arbequina | 30-11-2007

    El relat m'ha agradat. És tendre i, tot i basar-se en una mera anècdota, sembla (i l'escriptura és pura aparença) suggerir molt més.
    Ara bé, més que un germà, aquell vailet és un àngel. Hi ha germans així?
    El títol, però, incita a pensar que és biogràfic, malgrat desprès usar un registre que no s'hi addiu.

    A reveure

  • Gràcies[Ofensiu]
    13dies | 15-11-2007

    Molt agraïda per la teva benvinguda.
    No coneixia aquesta pàgina, però només per la feina que fa amb el català ja estic contenta.
    Gràcies també per la teva valoració tan positiva. M'encoratja.
    Apa, ens veiem pel web!

  • És un...[Ofensiu]
    AVERROIS | 14-11-2007 | Valoració: 10

    ...relat molt bó. Qui no hauria volgut tenir un germà com el de la protagonista. La Nit és fosca i encara quan et fas gran algunes vegades pots veure el que t'imagines i no és gaire encoratjador.
    Una abraçada i benvingut/da a relats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de 13dies

13dies

6 Relats

7 Comentaris

4704 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc inquieta, moolt curiosa i m'agrada escriure.
M'agrada riure tant (més per dins que per fora)...
I una mica marsupial sí que en sóc!

En ma terra del Vallès,
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
Com el vallès no hi ha res.