Cercador


Llista categories

Vint nanorelats sobre DILUVI. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
A bots i barrals.
No pogué arribar a l’altra banda del carrer: plovia tant que caigué, vençut pel pes de la roba amarada d’aigua.

Antediluvians.
Abans de "Jurassic Park", els grans sauris eren qualificats de prehistòrics o d’antediluvians. Ah, i convivien amb la Raquel Welch!

Compte amb l’humor de Déu nostre senyor!
Els d’aquella processó rogativa estaven temptant la ira de Déu, demanant amb insistència que plogués. No recordaven el diluvi.

Diluvi dosificat.
Ja aniria bé que plogués quaranta dies i quaranta nits, però no seguits sinó repartits al llarg de l’any.

Dues lectures llargues.
No vaig acabar "L’any del diluvi", de Margaret Atwood, perquè a l’altre club em feien llegir "La taverna", d’Émile Zola.

El colom de la pau.
Com l’arc de Sant Martí, el colom amb una branqueta d’olivera al bec és un símbol postdiluvià de la concòrdia.

Faves comptades.
En un diluvi universal el nivell del mar pujaria fins a estabilitzar-se quan l’aigua evaporada fos igual a l’aigua ploguda.

Genealogia de Jesús, segons Lluc.
... fill de Fàlec, fill d’Éber, fill de Xèlah, fill de Cainam, fill d’Arxafad, fill de Sem, fill de Noè...

Imprudència mortal.
Ho havien advertit moltes vegades: havent començat a ploure, no creueu la riera. El trobaren al mar, dintre del cotxe.

L’arc de Sant Martí.
Poc s’imaginava l’homòfob Jahvè/Jehovà que l’arc de Sant Martí, símbol postdiluvià de la concòrdia, acabaria sent-ho del col·lectiu LGTBI.

La sequera i el pantà de Sau.
Caldria un diluvi per tornar a submergir Sant Romà de Sau, deixant sense cobrir només la punta del campanar romànic.

Les dones de Noè.
Quan començà a ploure de valent, Noè s’adonà que les seves concubines s’havien quedat a terra, pobretes.

Longevitat.
Sabíeu que Noè "només" va viure 350 anys després del diluvi, arribant a l’edat de 950 anys, menys que Matusalem?

Meteorologia.
Només escoltava Tomàs Molina i acostumava a fer el ridícul passejant tot el dia el paraigua, sota un sol aclaparador.

Només el món animal?
Què se’n va fer, amb el diluvi, dels vegetals terrestres, des de la humil gespa fins els gegantins cedres?

Paraigües i paraigües.
Els paraigües fabricats aquí no aguanten, si diluvia. Els dels basars xinesos no aguanten ni quatre gotes, si fa vent.

Primera bufa de la història.
Sabíeu que Noè va ser el primer a cultivar la vinya, fabricar vi i agafar una bufa?

Totes les espècies?
No m’imagino Noé amb caçapapallones o mirant d’atrapar amb la mà mosques i mosquits.

Tot és relatiu.
M’imagino que, per a les formiguetes, qualsevol ploguda en què es formin tolls d’aigua deu ser un diluvi.

Visca el vi!
Malgrat la bufa de Noè, el vi fou dignificat pel cristianisme —no pas per l’islam— transsubstanciant-lo en sang de Crist.

Comentaris

Afegir comentari
  • Més respostes:[Ofensiu]
    Joan Colom | 04-05-2023

    Gràcies per les lloances però són immerescudes: si us hi fixeu, més de la meitat dels nanorelats són trets de textos bíblics. Sempre que el tema té connexions amb la religió (és el cas de "MALA SANG" o "LORDA/LOURDES"), els nanos em surten com rosquilles.

    El problema és que, com diu llpages, aquestes coses ja no s’expliquen enlloc. No és que propugni tornar a l’època del nacionalcatolicisme, en què l’educació obligatòria incloïa la religió, sinó que en assignatures com Literatura Universal o Història de l’Art convindria incloure nocions de Mitologia Grega i Judeocristiana, que formen part de la nostra cultura.

  • A raig[Ofensiu]
    Prou bé | 04-05-2023

    Com la teva creativitat, a raig, ens caldria que diluviés!
    Amb total cordialitat

  • Quin reguitzell....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-05-2023

    de nanorelats sota un mateix tema. No sé si tens poders o què Joan, però el que si tens és una facilitat i imaginació abismals.

    Enhorabona.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Originalitat[Ofensiu]
    Nua Dedins | 02-05-2023

    Ben original certament aquest diluvi de nanorelats! Em quedo amb aquest: 'Tot és relatiu. M’imagino que, per a les formiguetes, qualsevol ploguda en què es formin tolls d’aigua deu ser un diluvi.'

    Endavant!

  • L'any del diluvi.[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-05-2023

    Veig que continua ben forta la teva inspiració pels nanorelats temàtics.

    M'ha cridat l'atenció això de "L’any del diluvi", de Margaret Atwood, no coneixia aquesta novel·la, però sí que coneixia "El año del diluvio", d'Eduardo Mendoza, que tracta d'una monja seduïda i abandonada, un terratinent falangista, un caporal de la Guàrdia Civil i una partida de maquis, tot amanit amb molta pluja. Per estrany que sembli, en resulta una bona novel·la.

  • Respostes:[Ofensiu]
    Joan Colom | 02-05-2023

    Cap diluvi, Atlantis: només vint gotetes d’aigua. Aprofito per avisar-te que al Fòrum justifico la meva impaciència i també això dels vint nanos, que no és cap fardada, com diu Fidel Català.

    Efectivament, llpages, la genealogia de Jesús té molt poc a veure amb el diluvi. Era una manera de referir-me a Noé pouant d’una font diferent al Gènesi; en aquest cas, de l’Evangeli de Lluc.

  • Diluviant paraules [Ofensiu]
    Atlantis | 02-05-2023

    Mare meva ! quina explosió de nanoreptes que et surten a riarades...com un diluvi de paraules!!!

  • Recull de fets reals (i inventats)[Ofensiu]
    llpages | 02-05-2023 | Valoració: 10

    Un completíssim recull d'informacions relatives al diluvi, bàsicament sobre el que diu el Vell Testament. Aquestes coses, encara que poc fonamentades científicament, ja no es transmeten de pares a fills perquè no s'expliquen enlloc. Està bé de recordar-les aquí.
    PD: la genealogia de Jesús, què hi té a veure?

l´Autor

Joan Colom

300 Relats

790 Comentaris

89623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >