Vida al subsol

Un relat de: Homo insciens
L’Esther fa un últim glop al cafè amb llet i surt de casa de pressa donant un cop de porta. Camina a bon pas fins a arribar a l’estació de Metro. Mira el rellotge, són un quart i cinc de nou. Fa tard. Pren una embranzida i entra al vagó pels pèls, es fa lloc entre la gentada i sospira alleujada. Una sacsejada inesperada precipita a sobre seu l’home de la boina, que té al costat, colpejant-la bruscament. Se’l mira irritada i ell s’afanya a excusar-se. És l’Antonio, un bon home. Va a casa de la filla perquè, de dilluns a divendres, s’ocupa de l’Aleix i la Martina. Ho fa encantat, però l’obligació li pesa una mica a la seva edat. Amb un somriure, l’Esther, accepta la disculpa. En Fede, abstret en els seus pensaments, passa entremig dels dos accidentats i s’atansa a les portes preparant-se per baixar. Se sent incòmode vestit amb camisa i corbata, avui té la primera reunió amb la directiva de l’empresa per presentar el seu projecte, i concentrat, inspira i expira per tal d’arribar asserenat. Sent música a l’andana, sona bé. L’Àlan interpreta Somriurem amb la seva guitarra. Fa tres mesos que és a Barcelona, com diu ell, buscant-se la vida, però és més dur del que es pensava. Sort en té d'en Pau, el seu xicot, que el recolza i l’ajuda en tot el que pot. Una noia passa per davant seu i s’atura. Porta un violí penjat a l’espatlla. Es diu Mireia. Va de camí al conservatori, somnia en formar part de l’Orquestra simfònica del Liceu. Envaïda per la melangia li llença unes monedes i puja al comboi taral·lejant la cançó. Li ha vingut al cap l’Esther, la seva germana, li encanta Txarango. Avui sens falta li trucarà perquè fa dies que no parlen.

Comentaris

  • Bona nit, Homo insciens. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-07-2021

    Et comente que en tinc, un nou relat. Quan pugues i tingues temps, t'invite a que veges i llegisques aquest. Gràcies per ser un bon amic virtual.
    Saluts.

  • Un mirall [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-07-2021 | Valoració: 10

    El que m’ha atret d’aquest relat és el mirall on tots ens hi podem veure. A vegades costa descriure aquestes petites coses que ens envolten, i tu ho has aconseguit amb una naturalitat que sembla que continuï. Una forta abraçada.
    Aleix

  • relat circular[Ofensiu]
    Atlantis | 09-07-2021

    Un relat circular, àgil i encadenat que et presenta tot un món ple de les persones que el formem. Mentre el llegia semblava que jo estava sent part del metro. I és que el relat té moviment. Suposo que el fet d’estar escrit amb frases curtes i amb punts i a part dona aquesta sensació.

    Ben escrit i ben aconseguint.

  • No és què dius[Ofensiu]
    Endevina'm | 09-07-2021

    Allò que t'atrau d'aquest relat casual i social, no és sols allò que dius, és allò d'humà que aculls en expressar-ho, que expliques amb suavitat i senzillesa. És aquell to humà que ens fa creure en una societat més "normal", més acurada, observadora.

    Et veig com una persona observadora, que estic gairebé segur que ha viscut aquest relat, i potser, tan sols potser, s'ha inventat uns noms, per fer-lo més humà. Allò que ens falta al nostre viure.


    Ferran

    (Has pogut penjar la imatge de perfil, pensava que ara no es podia.)

  • Senzill però agradable.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 09-07-2021 | Valoració: 8

    Benvolgut Homo insciens,

    M'ha agradat el teu relat, és agradable i simpàtic de llegir, ja veus que li he posat un 8, una nota no menyspreable.

    A mi potser també m'agradaria fer un relat o un microrelat biogràfic o autobiogràfic, potser en algun cas basat en la meva vida. Ja veus, al final encara em dones idees.

    Espero que aquest home tingui una bona vida, ja que no té enemics, si bé la vida li cansa una mica.

    Salut, relataires, fins la pròxima!!

  • Quan anava en metro..[Ofensiu]
    kefas | 08-07-2021


    ..el meu cor era verd, Gràcia - Rambles – Paral·lel (on vivia el meu cos) – Les Corts (on vivia el meu cor) - Zona Universitària. En aquest camí verd, l’escuma dels dies es movia amb la lleugera profunditat de frecs, mirades i minúscules frases que feien encabir tot el temps del món en un instant. Com el teu relat.

  • El metro al matí[Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2021

    Molt ben descrit el paisatge coral. Personatges que s'entrecreuen, cadescú amb les seves coses al cap. Les seves vides en un minut! Amb total cordialitat

  • Fa molts anys[Ofensiu]
    rober | 07-07-2021 | Valoració: 10

    Fa molts anys que agafava el metro cada dia per anar a estudi i veia com la vida de desconeguts s'entortolligava i sempre he pensat que donava per fer una novel.la. Amb el teu relat m'has fet reviscolar aquests anys, crec, que transmets de manera molt fidedigne la realitats que es generen dins del metro. I, l'única recança que tinc és pensar que això es quedarà aquí i no anirà més enllà. Gràcies i felicitats. I, anima't a allargar-ho si us plau.

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 06-07-2021

    M'ha agradat el relat. Amb tot hi he trobat a faltar alguna d"aquestes figures despenjades que circulen metro amunt metro avall i que acaben formant part d'aquest subsòl.
    Et seguiré seguint
    Abraçades

  • PROJECTE. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-07-2021


    Un relat amb tota regla des del principi al final. Doncs l'Esther és una bona i important per a tot.
    Té una bona acció el teu relat. M'ha agradat com ho relates.
    Mereix la pena llegir-te.
    Saluts

  • Visual[Ofensiu]
    Magdala | 05-07-2021 | Valoració: 10

    Una imatge rere l altre, amb uns personatges que esdevenen persones de veritat, sembla que les estigui veient, amb moviment i vida. Un relat rodó, bonissim. Felicitats

  • Ritme[Ofensiu]
    Iona | 05-07-2021

    Relat amb ritme molt ben lligat

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

40 Relats

198 Comentaris

10747 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Homo insciens



Sóc l'Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància


I així, estirant, estirant, vaig aprenent...