Vida al subsol

Et comente que en tinc, un nou relat. Quan pugues i tingues temps, t'invite a que veges i llegisques aquest. Gràcies per ser un bon amic virtual.
Saluts.

El que m’ha atret d’aquest relat és el mirall on tots ens hi podem veure. A vegades costa descriure aquestes petites coses que ens envolten, i tu ho has aconseguit amb una naturalitat que sembla que continuï. Una forta abraçada.
Aleix

Un relat circular, àgil i encadenat que et presenta tot un món ple de les persones que el formem. Mentre el llegia semblava que jo estava sent part del metro. I és que el relat té moviment. Suposo que el fet d’estar escrit amb frases curtes i amb punts i a part dona aquesta sensació.

Ben escrit i ben aconseguint.

Allò que t'atrau d'aquest relat casual i social, no és sols allò que dius, és allò d'humà que aculls en expressar-ho, que expliques amb suavitat i senzillesa. És aquell to humà que ens fa creure en una societat més "normal", més acurada, observadora.

Et veig com una persona observadora, que estic gairebé segur que ha viscut aquest relat, i potser, tan sols potser, s'ha inventat uns noms, per fer-lo més humà. Allò que ens falta al nostre viure.


Ferran

(Has pogut penjar la imatge de perfil, pensava que ara no es podia.)

Benvolgut Homo insciens,

M'ha agradat el teu relat, és agradable i simpàtic de llegir, ja veus que li he posat un 8, una nota no menyspreable.

A mi potser també m'agradaria fer un relat o un microrelat biogràfic o autobiogràfic, potser en algun cas basat en la meva vida. Ja veus, al final encara em dones idees.

Espero que aquest home tingui una bona vida, ja que no té enemics, si bé la vida li cansa una mica.

Salut, relataires, fins la pròxima!!

..el meu cor era verd, Gràcia - Rambles – Paral·lel (on vivia el meu cos) – Les Corts (on vivia el meu cor) - Zona Universitària. En aquest camí verd, l’escuma dels dies es movia amb la lleugera profunditat de frecs, mirades i minúscules frases que feien encabir tot el temps del món en un instant. Com el teu relat.

Molt ben descrit el paisatge coral. Personatges que s'entrecreuen, cadescú amb les seves coses al cap. Les seves vides en un minut! Amb total cordialitat

Fa molts anys que agafava el metro cada dia per anar a estudi i veia com la vida de desconeguts s'entortolligava i sempre he pensat que donava per fer una novel.la. Amb el teu relat m'has fet reviscolar aquests anys, crec, que transmets de manera molt fidedigne la realitats que es generen dins del metro. I, l'única recança que tinc és pensar que això es quedarà aquí i no anirà més enllà. Gràcies i felicitats. I, anima't a allargar-ho si us plau.

Un relat amb tota regla des del principi al final. Doncs l'Esther és una bona i important per a tot.
Té una bona acció el teu relat. M'ha agradat com ho relates.
Mereix la pena llegir-te.
Saluts

Una imatge rere l altre, amb uns personatges que esdevenen persones de veritat, sembla que les estigui veient, amb moviment i vida. Un relat rodó, bonissim. Felicitats

Relat amb ritme molt ben lligat