Un dia en el món d'una vida

... a mida que anem fent anys veiem que la majoria de les coses que ens feien sentir segueixen igual i que la vida val la pena fins el darrer instant. Això si, cal sortir a la vida i no tancar-se a casa.
Sento no haver-te pogut llegir més, i relats més llargs però en aquesta teva quinzena que avui s'acaba he anat molt atrafegada.
Ara ja ets a la llista dels relataires que m'agrada seguir.
Encantada d'haver-te conegut.
Anna

agradable. Aquesta és la paraula que triaria si em diguéssin que només en triés una per definir el teu relat: agradable.

Si ets tant jove com s'et veu a la fotografia té doble mérit que sàpigues entendre les emocions de persones de la mal dita tercera edat.



(a partir del dia 7 de juny de 2010 que no valoro els relats i demano que tampoc s'em valorin els meus)

Una agradable sorpresa veure que has tornat a publicar, i ho has fet amb un relat fantàstic i ben realista. Ara per posar-me al dia encara en tinc dos més per llegir i espero que no siguin els darrers.
Una abraçada

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

que m'has fet posar la pell de gallina: tot femení, traspúa sensibilitat, generositat i moltes altres "itat". Certament, com han dit els que m'ha precedit, l'amor no té edat, no entén de jubilacions, tan sols en sap de donacions, i de vitalitat; com deia Ciceró "Res no és difícl per a qui estima", i la nosttra protagonista està plena de vida i d'amor, fa com en Groucho Marx "Prenc els dies d'un en un i no els torno".
Enhorabona per aquest relat tan tendre i tan ple de vida...Aviam quan ens regales un de nou, que tu d'això en saps molt!

aquella dama que no entén d'edats... m'ha agradat l'enfocament casolà que té, tan realista com la vida mateixa. Ja cal a la nostra literatura que es parle més de les dones majors... i no tan majors, per què no? El ritme que segueix i la poesia d'algunes frases m'han captivat els sentits.
Enhorabona! Sempre és d'agrair que es parle del que és real també, l'amor existeix sense cap tipus de fronteres ni barreres exepte les que un/a s'autoimposa.

Besets,

Amira

No té edat. A cada edat hi ha la profunditat d'entrega i de relació... Una carícia, una mirada, dues mans... Amb dos calius afrontar el mateix hivern... Amb dues tardors acariciar la primavera... Cada edat té la seva flor, el seu silenci, el seu diàleg, la seva lluna i el seu sol...

Salut.
onatge

l'època de la jubilació i jo diria més pels homes que per a les dones, és com la fi de la vida activa. Es limiten a "vegetar".No és el cas de la protagonista del teu relat. Una dona intel-ligent que gaudeix observant el seu entorn i que, a més a més, ha tingut la fortuna de trobar un nou amor, tendre i satisfactori.
M'afegeixo a tots els epítets de Unaquimera i et felicito una vegada més.
Una molt carinyosa abraçada.
Nonna

Una barreja per gaudir. Enhorabona!

Perquè (encara que sembli un tòpic) l'amor no té edat. És més, jo diria que quan més gran es fa una persona, més capacitat té d'estimar d'una manera completa, amb tots els sentiments de joventut, però també amb els sentiments d'una persona que aprecia el que és realment important en la vida.
Ho has dibuixat perfectament, gessamí blau, n'has fet una pintura de passió/dolçor , que són els condiments essencials per l'amor en qualsevol edat.
L'enhorabona.

Un passeig il.lusionat que ens convida a sentir-lo molt endins.

M´alegra que tornis a publicar. Les teves paraules sempre són tan dolces i suaus com els sentiments que expresses.

Una abraçada

Pilar

Un relat meravellosament escrit. La veu narradora ens duu de la mà a passejar amb la protagonista mentre ens descriu, amb sensibilitat, aquells pensaments esperançadors que l'acompanyen.

Celebro, Gessamí_blau, que t'hagis animat a tornar a publicar! Espero que, ben aviat, ens obsequiïs amb noves produccions.

Enhorabona pel relat, veïna!

Núria

És aquest un relat suau, biogràfic, dolç, viatger, detallista, realista, tendre, social, romàntic, humà, femení, càlid, deliciós... TEU!

Tenia tantes ganes de tornar-te a llegir... i no m'ha decebut gens aquest text que, com qui no vol la cosa, exposa un racó de l'ànima humana, femenina, adulta, atemporal, d'una persona que viu, batega, recorre, observa, estima, espera, ... una delícia de lectura, frase a frase, paràgraf a paràgraf!

Transmet la sensació d'haver estat escrit amb cura i amb afecte envers la protagonista i el personatge que li acompanya la vida, transmet un sentiment d'esperança malgrat el pas del temps que sembla voler enfosquir-la...

T'envio una abraçada esperançada,
Unaquimera

Els teus relats -em passa molt soviet-, m'agraden normalment d'entrada, i, quan els rellegeixo trobo que milloren, com si a cada nova lectura, hi trobés motius per a fer-los més atractius
- Joan -

és un fet que he pogut comprovar en persones a les que estimo.
Però no voldria comentar el tema, que això ho faran d'altres relataires, sinó la forma com l'autora s'apropa al tema. Gairebé de puntetes, amb petits detalls, amb petites rutines, fins arribar a l'estremiment del bes de l'estimat. El número de l'autobus, els noms dels carrers, el tipus de gent que puja a capa estació no són més que petites realitats per a culminar en la REALITAT: que la protagonista es sent DONA, no només persona. Aquesta percepció es deu al talent d'una gran escriptora que sap com subministrar, a petites dosis, l'interès per allò que escriu amb gran mestria.
L'enhorabona. Aquest tema m'ha tocat al punt més profund del cor.
Petons, bonica

a flor de pell! Com m'ha agradat aquesta història! Intento imaginar-me en el 54 que tot sovint agafo i vaig fent el recorregut que tu tan bé claves i em deixo portar. Jo, però, no em trobo mai amb cap senyor que m'ofereixi una rosa, hahaha!
Feia dies que tenia ganes de llegir-te i crec que sóc la primera a comentar-te. M'ho he passat molt bé!
Que passis un bon estiu. Molts petonets, Gessamí_blau.

Mercè