Ulls oberts

I tenir-te de guia per a que m'expliquessis tot allò que jo tinc davant dels ulls i que tu no pots veure. M'encantaria veure com somrius quan faig algun comentari sobre un monument, un paisatge, un llac...
Tu sí que tens els ulls oberts!

Però si no paren de xerrar! El teu relat m'ha fet pensar en aquells texts que ens feien llegir de petits quan tocava lectura: senzills i entenedors. Això no és un demèrit, ben al contrari, que costa molt fer que les paraules i les frases surtin de manera natural, reflectint el moment com si fos un mirall, que generalment ens compliquem l'existència i ens fiquem en "jardins literaris" d'on amb prou feines en sortim amb alguna cosa aprofitable. Felicitats pel teu "savoir faire" narrador!

Un diàleg molt amè i proper, un viatge en globus on s'explora un paisatge preciós, que des de dalt, en lloc de veure's petit, resulta gran, immens, precisament per la seva senzillesa, per la seva alegria, pel reconeixement d'un indret proper, estimat per aquesta família tan entranyable i plena de vida. Caliu humà des de les altures.
Salutacions.

Ara ja puc dir que he viatjat en globus!

Només em falta plantar un llibre i escriure un arbre.

Tinc un nebot postís (fill d'uns amics) que li han posat Aleix de nom propi en el seu fill, el més bo del cas és que són d'Avila.

Una abraçada Aleix.

Tenint en compte que de vegades, en la vida, un instant pot canviar-ho tot, o que en un període de temps breu poden passar moltes coses, sí, és un relat variat, el meu; ara que, des del punt de vista estrictament literari, igual deixa un poc que desitjar; de fet, m'estic plantejant encara si he de deixar-lo o esborrar-lo. Em feia il·lusió participar al Concurs, això és tot, però no tenia el portàtil a mà i tampoc no disposava de les condicions. Potser no ha estat una bona idea publicar-lo fora de temps, però un comentari teu sempre és benvingut.
El relat que has presentat m'ha semblat amable, ben estructurat i centrat, intens quant al contingut humà i enriquidor, des del punt de vista de tot el que vas descrivint amb els ulls de la memòria. És especialment bonic transmetre coneixements a les personetes que estimes, fer-ho de manera que els puga mantenir l'atenció i interessar, no com jo que sembla que només sé escriure per a mi mateixa. Per mi és tot un repte a superar, però entenc que tu te'n surts molt bé: el relat no deixa res a l'atzar o a la lliure interpretació dels lectors: crec que, almenys en aquest tipus d'escrits tan breus, els lectors, això, ho agraeixen molt. I xe, que m'agrada i està ben fet. Felicitats, Aleix, pel teu bon fer una vegada més. També t'envie una abraçada.

Aquest oncle Jaume sap com portar els seus nebots i els seus nebots deuen estar encantats amb el seu oncle. M’has ben enredat.
Sort, Aleix, un bon relat.
—Joan—

... puc tancar els ulls i viatjar en globus.

Com sempre, una abraçada de Pinya de rosa

Jo no he viatjat mai en globus, però, ara, sense mourem de casa, ho he fet acompanyada i he pogut gaudir d'un paisatge fabulós.
Quin gust, poder llegir els teus relats! Sentir-me una intrusa, sense ser vista, en aquests diàlegs tan autèntics dels teus personatges.
Gràcies Aleix!!!!!
Una abraçada,
Materile

Com sempre, un relat agradable. En aquest cas, tenim un diàleg com a centre del text, el qual transcorre de manera àgil i totalment versemblant. No sé si has volat en globus, però, llegint la història, fa l'efecte que sí!

M'has fet viatjar en globus i he disfrutat de cada racó del paissatge. Gràcies!

sóc quin valiente. moltes gràcies Aleix per la teva valoració. has entès perfectament el contrast que volia posar en joc. no he sabut utilitzar una altra via per posar-me en contacte amb tu. gràcies de nou.

Suposo que és la “feina” de l’escriptor, fer-nos veure i sentir coses... Però és sorprenent com en aquest relat ens fas observar un paisatge. Aquest cop no hi ha olors, ni tactes, ni gustos... Aquesta vegada ens dones ulls i ens regales imatges... T’admiro per com amb simples lletres il•lumines el que és fosc.

magnífic!! Trendesa i puresa van de la mà del teu relat.
Amb ulls ben vius, amb ulls ben grans en Jaume veu, sent i gaudeix.

una abraçada. Ens llegim

Un relat magnific, traspua tendresa com tots els teus. M´agrada molt com escrius, es diferent.