Taràntula (o Resistència)

Un relat de: deòmises
La mires de fit a fit en detectar la seva presència, carregada d'immobilitat i d'indiferència alhora, com una taràntula que es prepara per atrapar la seva presa. Aquest tarannà es pot titllar de desídia, però, com un nou Uri Geller, creus que, mitjançant el poder de la ment, finalment sucumbirà als teus encants i, inclús, t'obeirà sense cap ombra de dubte. T'hi esmerces, et concentres i llances les ones mentals contra la seva silueta, per connectar amb els brins de còrpora conscient que puguin regir-la encara i anul·lar-los perquè no ofereixin cap tipus de resistència. Però arrufes el nas, corrugues les celles, el teu rictus és de fastig: la concentració ha d'augmentar, ho tens clar. Si no, sentiràs ferit el teu orgull de solter autosuficient.

No parpelleges i gairebé no goses respirar perquè tota l'energia convergeixi en un sol punt. Des d'allà, quan pressentis que és el moment adequat, tornaràs a intentar-ho. La miraràs de nou, amb fixació, emetràs un lleu xiuxiueig amb paraules que has triat com a mantra, més per petulància que per efectivitat o superstició. I, quan t'adonis que, com les altres, tampoc no hi ha res a fer amb ella a través de les teves influències telepàtiques, desistiràs de l'experiment. Ho provaràs fins que una d'elles claudiqui de la seva tossuderia i es dirigeixi cap a la rentadora. Potser així la resta també segueixi el seu camí.

Mentrestant, però, et llevaràs del sofà i aniràs a comprar una nova dotzena de camises, a veure si aquest cop són menys díscoles que les que s'amunteguen per tota la casa.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Que bé![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 03-03-2016

    Que bé si la telepatia servís per fer fugada i altres feines de la llar! Però veig que el teu protagonista no se'n ha sortit.
    Gràcies pels comentaris al "Fugiu que venen!"! I enhorabona per la selecció!
    Els nostres relats es trobaran en el recull final.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Incapacitat[Ofensiu]
    Materile | 22-02-2016 | Valoració: 10

    Com es pot preferir aixecar-se del sofà, anar a comprar més camises abans que posar una rentadora? provant, amb aquella fe, dominar amb la ment l'artefacte...
    Molt original i ben treballat, com tots els teus relats. Amb un final sorprenent.

    Materile

  • Molt bo![Ofensiu]

    Genial com sempre deòmises, aquest cop ens deixes parats amb el que intenta fer. Jo també vaig escriure un relat d'una persona semblant, que per mandra, intentava moure el comandament a distància amb la ment. L'Enhorabona i molta sort aquesta vegada.
    Edgar

  • Molt bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-02-2016 | Valoració: 10

    A mi també m'encantaria que, amb el poder de la ment, amb la concentració i els mantres adients, la feina de casa es fes sola: la roba es posés a la rentadora, l'escombra es passegés per casa fent la seva feina i la planxa llisqués per la roba arrugada fins a deixar-la feta un cromo.
    Però veig que si tu no ho has aconseguit, jo, que sembla que tinc menys experiència que tu, tampoc ho aconseguiré. O sigui que t'aconsello que t'aixequis del sofà i engeguis la rentadora com tot quisque.
    Molt bon relat!

  • Molt bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-02-2016 | Valoració: 10

    A mi també m'encantaria que, amb el poder de la ment, amb la concentració i els mantres adients, la feina de casa es fes sola: la roba es posés a la rentadora, l'escombra es passegés per casa fent la seva feina i la planxa llisqués per la roba arrugada fins a deixar-la feta un cromo.
    Però veig que si tu no ho has aconseguit, jo, que sembla que tinc menys experiència que tu, tampoc ho aconseguiré. O sigui que t'aconsello que t'aixequis del sofà i engeguis la rentadora com tot quisque.
    Molt bon relat!

  • Ben cert...[Ofensiu]
    brins | 19-02-2016 | Valoració: 10

    Tot i que aquest sorprenent relat contingui un cert punt d'ironia, és ben cert el seu fons. Quan l'ésser humà es troba davant d'una obligació poc grata pot reaccionar amb actituds molt diferents, des de la vehemència fins a la immobilitat del cos. La ment, però, no li deixa mai de treballar.

  • Kafkià?[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 04-02-2016 | Valoració: 10

    No entenc exactament a qui veu el protagonista ni què intenta esquivar de la seva vida. A mi m'ha fet una mica d'efecte de La metamorfosi de Kafka, amb aquella mandra de qui es dedica a no fer res i anar esperant, deixant passar el temps en va. No sé si la cosa va per aquí.

    Records!


    Sergi : )

  • Interessant[Ofensiu]
    unicorn_gris | 03-02-2016 | Valoració: 9

    Interessant manera de fer veure el treball domèstic com una lluita.

    El teu article és bo.

    Permet-me de dir-te que et recomano de fer-ho més senzill d'entendre. Una mica.

    Ens llegim més endavant.

    Salut!!

  • El voltor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-02-2016 | Valoració: 10

    Sembla una cacera. M'imagino el voltor donant voltes al voltant d la seva presa, encara en moviment. És un caçador. La gana l'empeny a menjar el que trobi, no el que realment voldria. Fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 03-02-2016 | Valoració: 10

    Jo a vegades també ho he provat i res. Veig que tens sentit del humor. Per mi es el mes important del mon.
    Montse

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

351 Relats

947 Comentaris

263430 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978