La gran nit

Un relat de: deòmises
En un lateral de la pista, observes la gernació que s'arraïma tot intercanviant mirades i somriures còmplices, sense cap indici de preocupació. Gaudeixen de la nit, que és jove, ara que la pandèmia sembla una ombra del passat, i tu te n'alegres com la que més. Dins de la bossa de mà, fregues insistentment la superfície desgastada del teu amulet. L'has de substituir aviat però, abans que la lluna faci el ple, perquè tingui el màxim efecte. Tot i que no mous ni una parpella. Calcules els moviments, sospeses qui es fixarà en tu i se t'acostarà. La forma oval que sents entre els capcirons ja no és prou poderosa perquè els mascles se t'acostin com mosques a la mel. Per això has esmerçat més temps en el teu aspecte extern. La flaire excessiva, el maquillatge extrem, les peces de roba més curtes i suggeridores. El parany està desplegat, com una teranyina invisible que tothom detecta paradoxalment.

Fites un grup masculí; qualsevol d'ells és un ferm candidat a satisfer la teva fam de fembra insaciable, però sols fixes les pupil·les en el més rabassut i que no peca de supèrbia. Et serà més fàcil apropar-te'l al teu terreny i engalipar-lo amb tres afalacs. Potser no caldrà arribar a la barra perquè la urgència del sexe ràpid actuï com un embat irrefrenable. I ja imagines les claus del cotxe, la conducció temerària per camins polsegosos fins al descampat menys concorregut, les carícies directes i expertes, els mossecs que el duran fins al deliri, just abans que el clímax el deixi sense esma, com una petita mort ingent. Llavors serà quan el tindràs en el punt de mira i ja no hi haurà marxa enrere. Visualitzes els seus testicles entre la sang, la raó de la teva dèria, i els guardes com un tresor preuat. La tranquil·litat del ventre i el glop de fortuna renovada et tindran en un núvol de nou.

Enmig del somnieig extàtic, sents com l'amulet se t'esmicola entre els dits, llefiscós i sanguinolent com quan el vas aconseguir. Però no perds l'esperança encara: aquesta nit serà la gran nit.

Comentaris

  • erotisme i terror[Ofensiu]
    Atlantis | 20-01-2023

    Un relat molt ben escrit. Amb un llenguatge molt acurat i una bona descripció. El tema prou enginyós de barrejar erotisme i terror.

    Molt bo.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

374 Relats

1012 Comentaris

310886 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978