Superstició

La resplendor verda dels dígits del despertador em permet entreveure el llit. Hi distingeixo els dos cossos sota els llençols. El d'ella, menut i amb formes sinuoses, encara em desperta el desig; el d'ell, gairebé destapat, em provoca basques i cada vegada el suporto menys. De forma subreptícia, m'esquitllo dins del dormitori i m'apropo a allò que em fascina. La pell fresca encara guarda les restes del combat sexual, un armistici a mitges per maquillar la situació de crisi que es palpa dia rere dia. La flairo i acluco els ulls per gaudir-la millor. La besaria però temo que es desperti abans d'hora amb una sensació agradable i equívoca. Com si els llavis d'ell cerquessin un segon round.

Per aquest motiu, refreno les meves ganes primàries i vaig per feina. Canvio de lloc el màxim d'objectes en moviments ràpids i plens de perícia, i aboco dins dels calaixos de la roba interior els pots de productes d'higiene personal. Pel matí, aquell maremàgnum crisparà els nervis i augmentarà la sensació d'inseguretat i un preludi de crisi conjugal. Tot seguit, obriria la boca d'ell i li taponaria un dels narius amb el dit llefiscós de crema corporal. Seria qüestió de segons que apareguessin els roncs i, a causa d'ells, l'enèsima baralla. Però me'n desdic, per ara.

Abans de fer-me escàpol, però, aprofito per visitar el lavabo i el mirall esberlat. En la penombra, l'entreveig. Una part meva el culpabilitza de la malastrugança que vaig sofrir temps enrere. Però la infidelitat ja devia haver-se endegat anteriorment, i la pèrdua de la feina potser tampoc va ser causada per haver-lo trencat d'un cop de puny en veure com la passió anava refredant-se, i el cúmul d'infortunis seria una qüestió fortuïta, igual que la meva mort. Aquella empenta tan estranya tot just abans d'entrar a la banyera i el cap que topa amb força contra les rajoles i la foscor. No crec en supersticions però per si de cas, el clivello una mica més, malgrat que sigui un espectre. També hi ha creences que no són certes.