Cercador
Superstició
Un relat de: deòmisesLa resplendor verda dels dígits del despertador em permet entreveure el llit. Hi distingeixo els dos cossos sota els llençols. El d'ella, menut i amb formes sinuoses, encara em desperta el desig; el d'ell, gairebé destapat, em provoca basques i cada vegada el suporto menys. De forma subreptícia, m'esquitllo dins del dormitori i m'apropo a allò que em fascina. La pell fresca encara guarda les restes del combat sexual, un armistici a mitges per maquillar la situació de crisi que es palpa dia rere dia. La flairo i acluco els ulls per gaudir-la millor. La besaria però temo que es desperti abans d'hora amb una sensació agradable i equívoca. Com si els llavis d'ell cerquessin un segon round.
Per aquest motiu, refreno les meves ganes primàries i vaig per feina. Canvio de lloc el màxim d'objectes en moviments ràpids i plens de perícia, i aboco dins dels calaixos de la roba interior els pots de productes d'higiene personal. Pel matí, aquell maremàgnum crisparà els nervis i augmentarà la sensació d'inseguretat i un preludi de crisi conjugal. Tot seguit, obriria la boca d'ell i li taponaria un dels narius amb el dit llefiscós de crema corporal. Seria qüestió de segons que apareguessin els roncs i, a causa d'ells, l'enèsima baralla. Però me'n desdic, per ara.
Abans de fer-me escàpol, però, aprofito per visitar el lavabo i el mirall esberlat. En la penombra, l'entreveig. Una part meva el culpabilitza de la malastrugança que vaig sofrir temps enrere. Però la infidelitat ja devia haver-se endegat anteriorment, i la pèrdua de la feina potser tampoc va ser causada per haver-lo trencat d'un cop de puny en veure com la passió anava refredant-se, i el cúmul d'infortunis seria una qüestió fortuïta, igual que la meva mort. Aquella empenta tan estranya tot just abans d'entrar a la banyera i el cap que topa amb força contra les rajoles i la foscor. No crec en supersticions però per si de cas, el clivello una mica més, malgrat que sigui un espectre. També hi ha creences que no són certes.
Per aquest motiu, refreno les meves ganes primàries i vaig per feina. Canvio de lloc el màxim d'objectes en moviments ràpids i plens de perícia, i aboco dins dels calaixos de la roba interior els pots de productes d'higiene personal. Pel matí, aquell maremàgnum crisparà els nervis i augmentarà la sensació d'inseguretat i un preludi de crisi conjugal. Tot seguit, obriria la boca d'ell i li taponaria un dels narius amb el dit llefiscós de crema corporal. Seria qüestió de segons que apareguessin els roncs i, a causa d'ells, l'enèsima baralla. Però me'n desdic, per ara.
Abans de fer-me escàpol, però, aprofito per visitar el lavabo i el mirall esberlat. En la penombra, l'entreveig. Una part meva el culpabilitza de la malastrugança que vaig sofrir temps enrere. Però la infidelitat ja devia haver-se endegat anteriorment, i la pèrdua de la feina potser tampoc va ser causada per haver-lo trencat d'un cop de puny en veure com la passió anava refredant-se, i el cúmul d'infortunis seria una qüestió fortuïta, igual que la meva mort. Aquella empenta tan estranya tot just abans d'entrar a la banyera i el cap que topa amb força contra les rajoles i la foscor. No crec en supersticions però per si de cas, el clivello una mica més, malgrat que sigui un espectre. També hi ha creences que no són certes.
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor

374 Relats
1012 Comentaris
324920 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978