H.

Un relat de: deòmises
Ensumo el rastre d'algun element mengívol, i aguditzo encara més els sentits. En època de carestia és necessari trobar alternatives a l'abast i que no suposin un desgast d'energia va. Aquesta flaire promet una troballa d'allò més apetible i deliciosa. Penso en hortalisses fresques, en formatge, en una escudella abocada per accident, i les papil·les s'omplen de matisos i de saliva i el paladar ja sembla capaç d'analitzar cada element que compon el tiberi que cercaré aviat. El carrer és desert, i les pampallugues d'un rètol mogut pel ventijol m'hipnotitzen. Dins d'aquell catau deu trobar-se tota la vianda que he vaticinat dins del magí. I la cridòria que en surt m'omple de sigil·lositat i de paüra. Conec bé com les gasta la gernació quan ha begut i sobretot agermanada en aquesta atmosfera etílica. Tothom sembla valent per fer befa del dèbil o del diferent.

Per aquest motiu, m'aturo i respiro amb la màxima cura de no emetre cap so que els faci adonar-se de la meva presència subreptícia. El bri d'oxigen que inhalo i exhalo em permet prestar atenció al meu voltant i, en la llunyania, detecto unes notes agradables a l'oïda i cobejo sentir-les de més a prop, a flor de pell, i endur-me-les al jaç i que m'ajudin a descansar, tot oblidant el rau-rau de l'estómac, l'evidència d'aquesta característica heretada per la meva espècie. I corro carrer enllà per ser a ran de l'instrument que genera aquesta melodia bressadora. Al meu embruix dement, s'hi incorporen d'altres companys de recerca. Uns esquàlids, d'altres amb restes d'alguna troballa suculenta. Ens saludem d'allò més efusivament, perquè aquesta música ens transforma, o això sembla. Tots tenim un objectiu clar i concret.

En girar el cap, m'adono que la multitud és cada cop més nombrosa. Però no m'apresso. No es tracta d'arribar primer allà on sona la flauta de qui ens ha de liderar a partir d'ara. Tan sols seguir-lo i deixar-nos a la seva mercè. Sense saber-ne la forma, tots hem travessat els límits de la ciutat de Hàmelin.

Comentaris

  • Enhorabona, deo[Ofensiu]
    TerricheT | 07-06-2022

    Amb el teu vocabulari ric i fosc has teixit una història clàssica des d'un punt de vista literari molt personal, molt teu, aquí, l'home fosc hauries de ser tu. Crec que és un relat que mereix estar a la final.
    Felicitats per la tria i sort a la final!

  • Felicitacions[Ofensiu]
    Solsona Bot | 01-06-2022

    Felicitacions per un bon relat finalista. Com en altres relats teus tries molt bé el lèxic i apuges el nivell. Hi ha altres necessitats que el menjar i en el relat ho narres molt bé.

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL LA COLLA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les dades personals que et demanem.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos - ARC

    PS
    Encara esperem l'autorització del mes anterior, per això repetim el missatge amb l'autorització tot seguit.

    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .............................................................................................
    Nascut/da el ..../..../........ amb D.I.Número .........................................
    Amb domicili ........................................................ Codi Postal ...........
    Vila/Ciutat ......................................................................................
    comarca ........................................................................ Altres dades postals ...........................................................................................
    Telèfon de contacte................................ altres tel..............................
    Nick al concurs o pseudònim relataire ..................................................
    AUTORITZO
    a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat que du per títol ..............................................................................................., seleccionat del mes de .............................................., dins del subtema ................................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats «La colla» que s’editarà a finals de 2022,
    on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
    Així mateix, també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................................

  • La bellesa de la música[Ofensiu]
    kefas | 23-05-2022


    No em cap al cap que puguem menystenir a uns éssers que, tot i passar gana, són capaços de deixar-se portar per una melodia abassegadora.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978