Rereceptes

La clau de l'assumpte fou la troballa del llibre de receptes de l'àvia. Les teves nocions de cuina havien millorat al llarg dels anys de sacrificar la salut i la vida social en restaurants de la costa. Ja estaves mig decidit quan, com caigut del cel, el cartell de lloguer d'un local prou cèntric i concorregut va donar-te l'empenta necessària.

Mesos després —i ens estalviarem tot el tràfec i gestions d'obrir una nova activitat econòmica—, els fogons marxen amb bon ritme i aquelles anotacions del segle passat es transformen, passant pel sedàs personal, en plats suculents i en satisfacció plasmada en ressenyes a la xarxa, posant-hi l'accent als clàssics llegums. Ca la Nonna, el teu restaurant, és un local de renom en poc temps. A més, aquesta moda del vegetarianisme t'és favorable. No només n'ets un seguidor acèrrim, sinó que no conceps la cuina amb ingredients animals. Per tant, com és lògic, això és evident en el reguitzell d'ingredients que componen la teva carta.

Aquí acabaria la història, sense suc ni bruc, però aquell nom que volia ser un homenatge a l'àvia, nascuda allà a la Toscana, ha anat tergiversant-se de mica en mica. La confiança de qui acaba amb el ventre ple i el cap emboirat ha fet via i, en petit comité, tothom repeteix la visita a Ca l'Adam, el rebateig del teu local. Però tu no respons a aquest nom, ni de casualitat. L'anècdota és senzilla d'explicar, potser no tan fàcil de justificar. Ja hem insinuat que l'alcohol i un bon tiberi poden generar gràcies i acudits. I tu n'has estat víctima, en certa manera. La clientela, emperò, no afluixa i per això també rius d'aquest renom.

La qüestió és que, arran d'aquests guisats sense matèria animal, la gent tasta nous gustos, noves textures, però també troba a faltar el paladar tradicional. I el plat estrella, que ha encimbellat Ca la Nonna, també és la causa de desplaçar l'àvia a un segon pla. Sí, és trist que això succeeixi, però si en són, de bones, aquelles llenties estofades sense costella de Ca l'Adam...!