Recompensa

Tota una jornada al camp també té la seva recompensa. I no només em refereixo pels fruits que em brinda per als de casa i per a poder-ne vendre els sobrants, si la collita és abundosa. Col o patates, pastanagues o naps, enciams o escaroles, espinacs o bledes. I els tomàquets i els pebrots, que no deixen indiferent a ningú. Aquest és el Paradís més a l'abast, en la terra. I el truc és l'adob i la dedicació, el reg i la tria del planter, un sacrifici que no em sap greu perquè la Natura sempre és agraïda, malgrat tot.

La recompensa, però, és arribar a casa i trobar l'ambient acollidor d'una llar, el caliu d'una família i la cintura de vespa d'una esposa amorosa i treballadora. Tot net com una patena, el plat a taula i la canalla que es comporta prou bé a casa per l'edat difícil de la pubertat. Un marc idíl·lic per a reposar, després d'esllomar-se entre marjals i terrossos, al tros.

Tota una jornada al camp es fa llarga i solitària, i l'aroma despresa de l'olla és temptadora, i els cabells acabats de rentar animen inclús a un mort, i les formes sinuoses d'un cos femení, que ja ha estat tastat diverses vegades. El conec, el recordo, i la xardor arriba ràpidament amb una urgència desmesurada. La fam i la passió es desborden dins del meu cos. I, com el depredador que ha fitat la presa i es dirigeix cap a ella sense rumiar-s'ho massa, amb quatre gambades em planto darrere de la meva senyora i li deixo les natges més a prop del marbre de la cuina, gràcies a les conseqüències d'una erecció creixent.

La recompensa que havia de traduir-se en sexe forassenyat i rebrec de llençols es gira com un mitjó i la casa és un cúmul de xiscles i penjaments, que em fan recular cap a la porta novament. Les petjades i els rastres de fang damunt del terratzo han convertit l'Edèn previst en un salvatge Pandemònium en un tres i no res, i el millor serà allargar una mica més la jornada hortolana i no esperar una estona apassionada amb ella fins que no arribi la sega dels cogombres. Com a mínim...