Mutis

Un relat de: deòmises
I m'hi poso, m'assec davant de l'ordinador i llegeixo cada país i cada oceà, la llegenda i qualsevol altre accident geogràfic d'aquesta estora que protegeix la taula del teclat i de la pantalla. Aquesta és la meva mosca particular per a la distracció que no necessito ara. El termini se m'acaba i he de lliurar un text d'allò menys infumable, però no soc capaç de conjuminar quatre frases seguides amb una coherència mínima. M'hi esforço, inspecciono automàticament les lleixes a la recerca d'una ajuda en forma de llibre inspirador, com qui vol trobar la cornucòpia des del sofà. Hi haurà contista de guàrdia per atiar-me la musa? Faré salat en la darrera mensualitat d'aquesta edició tan esquàlida d'inspiració?

I m'hi esmerço i encara no he passat per la dutxa en arribar de la feina. Tot just tancar la.porta de casa, he engegat màquines i, com un sòmines que espera el dit que assenyalarà la lluna, bado ulls i boca per copsar qualsevol bri d'idea que encara voleï per alguna estança de la llar. Però sembla que sigui migdia i el sol esborri dits i satèl·lits, però el badoc segueix a la seva cadira.

I no serveix de res haver llegit fins a cremar-se les pestanyes o enmig de la cridòria d'una piscina pública, o anant pel carrer tot efectuant un eslàlom entre vianants i fanals. Tampoc no són útils els milers de pàgines escrites al llarg d'aquesta dèria que és plasmar els pensaments en textos poètics o en prosa. I algun il·luminat dirà que això d'escriure dos mil caràcters és fàcil, que pitjor és posar-se amb una novel·la de cinc-centes pàgines. Però no tindrà en compte que la inspiració s'ha esvaït, sigui per a un microrelat o per a una totxana tolstoiana.

I, posats a rumiar-hi, serà millor rendir-se i abaixar els braços, fer mutis i acceptar la derrota. A aquest pas, si no, la casa quedarà empudegada de ferum d'humanitat i igualment no hi haurà un relat amb cara i ulls per a concursar aquest cop. Ja ho deia la meva exparella, que em rendia fàcilment i que mai no arribaria a res...

Comentaris

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

374 Relats

1012 Comentaris

311931 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978