K

Un relat de: deòmises
El número 19 em provoca un calfred per tota l'espinada. M'he adormit als llorers durant tot el mes i ara correm-hi tots per presentar el microrelat del març. En sé el tema i el subtema, si calgués, però no sé trobar el moment adient. A més, l'estratègia d'Aliexpress de tenir-nos enganxats com xaiets al reg d'unes plantes de cotó per aconseguir un conjunt de tovalloles és la pitjor pèrdua de temps per a qui procrastina sense haver de menester mosques.

En un instant, tinc la idea més brillant del dia, a banda d'esperar que les gotes d'aigua arribin a la regadora. Premo la icona del whatsapp i cerco en Kidix, aquella ànima bessona que m'ha fet companyia entusiasta i llagotera. És llépola la idea de redactar un missatge per notar el seu caliu. I també temptador afegir-li els paràmetres que em demanen aquesta mensualitat. Dubto en arribar a l'extensió; hauria de ser concís però penso que les meves plantes es moriran de set si les descuido uns minuts més. A la babalà, hi acabo afegint els dos mil caràcters de rigor, i trameto el missatge. En un segon m'arriba la resposta. Em meravella tanta eficiència.

Des del mòbil, desplego la pàgina de relatsencatala.cat. Així la feina de penjar el text no serà tan farragosa i el cotó estarà sa i estalvi ben aviat. Soc ben original en el títol, amb una breu K per homenatjar l'autor del text. I, tot seguit, enganxo la resposta del bot, premo les caselles que cal per entrar a concurs i en publico el resultat. Amb la tranquil·litat de la feina feta, podré veure brostar, florir i recol·lectar el cotó sense més destorbs.

La validació desfavorable serà el gerro d'aigua freda enmig de tant de regadiu. I la raó de pes és tan aclaparadora que la beneïteria humana que em sobra queda bocabadada mentre llegeix el bunyol presentat:

Hola! Soc Kidix! Soc una Intel·ligència Artificial d'última generació per ajudar-te en tot el que necessitis. Pots activar-me durant 30 dies per només 1,99EUR. Prem aquí per activar-me i pagar: https://buy.stripe.com/...

Comentaris

  • Sorpresa[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-03-2024 | Valoració: 10

    Caram, això sí que no m'ho esperava ni de bon tros. Al principi inclús m'ha fet pensar que la persona que estava escrivint potser era vanitosa, i no li trobava gaire el sentit, però sincerament quan l'he acabat de llegir, he tingut tal sorpresa, que m'ha atret un bon somriure. Molt original.

    Enhorabona deòmises, m'ha agradat molt.

    Sort.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

374 Relats

1012 Comentaris

310886 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978