Tyché

Un relat de: deòmises
T'atabales. Mires el calendari i el vint et sembla d'allò més amenaçador. Durant aquests mesos, sortosament, has trampejat els temes amb ofici. La idea mig embastada t'ha rondat el magí i la musa mandrosa, en un tres i no res, t'ha ofert l'empenta necessària per presentar un text de dos-mil caràcters sobre la botzina. Tot i que cap d'ells no t'ha satisfet. Però aquesta vegada la deessa Fortuna no t'ha regalat ni una trama, ni un minso esbós d'anècdota mig graciosa que eviti el full en blanc i fer salat el mes de març.

Aprofites la tarda d'aquest dilluns per anar a la biblioteca i fullejar quatre textos que et serveixin per a bastir un relat amb cara i ulls, o intentar-ho encara que sigui un bunyol. Fins a la mitjanit tens temps, i penses en la sort del principiant o en la merda teatral, però no qualles cap personatge amb unes característiques sortoses. Penses en llegir Fortuna d'Hernán Díaz, o Bona sort, de Nickolas Butler, però no és un bon mètode.

A frec de capvespre, amb la neurona del tot calcinada, se t'encén la bombeta del cervell. Una idea sobre el tabac i el joc de paraules del tema del mes amb una marca de cigarretes. T'embranques amb la frenesia d'imaginar què a qui i com de camí a casa, on t'espera un portàtil àvid de ser engegat. A correcuita travesses el portal i prems el botó de l'ascensor. Avui no et ve de gust pujar les escales fins a l'àtic primera i tens pressa per enllestir la feina.

Si estiguéssim a l'abril, la història seguiria de la següent forma: Al matí, quan escoltis l'abast de l'incendi de la zona boscosa del teu terme municipal, que ha deixat la meitat dels edificis sense llum, un cop rescatat de dins de la caixa de l'ascensor, amb olor de suat i mal afaitat, et penediràs d'aquest costum de deixar fins al darrer moment les tasques. Però cal fer un final ple de fortuna, i el nostre personatge arribarà a l'apartament i començarà un document amb un T'atabales. Mires el calendari i el vint et sembla d'allò més amenaçador. La resta ja la coneixeu.

Comentaris

  • Més val que el torni a llegir [Ofensiu]
    E. VILADOMS | 29-03-2023

    Coi, Deòmises, m'has deixat amb les ganes de llegir el relat amb una marca de tabac per protagonista.
    No serà una cigarreta la culpable de l'incendi que ha fet saltar la llum i ha deixat l'escriptor penjat a l'ascensor?
    Ui que ja no sé què m'empesco. Més val que torni a llegir el teu relat.

  • Sorprenent[Ofensiu]
    marialluïsa | 27-03-2023


    i ben lligat com tens per costum.
    Els teus relats sempre em deixen amb la boca oberta, amb la teva particular creativitat.

  • Tyché[Ofensiu]
    Prou bé | 20-03-2023

    Original, creatiu i ben descrit tot plegat.
    Bon relat
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

374 Relats

1012 Comentaris

310459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978