Tyché

T'atabales. Mires el calendari i el vint et sembla d'allò més amenaçador. Durant aquests mesos, sortosament, has trampejat els temes amb ofici. La idea mig embastada t'ha rondat el magí i la musa mandrosa, en un tres i no res, t'ha ofert l'empenta necessària per presentar un text de dos-mil caràcters sobre la botzina. Tot i que cap d'ells no t'ha satisfet. Però aquesta vegada la deessa Fortuna no t'ha regalat ni una trama, ni un minso esbós d'anècdota mig graciosa que eviti el full en blanc i fer salat el mes de març.

Aprofites la tarda d'aquest dilluns per anar a la biblioteca i fullejar quatre textos que et serveixin per a bastir un relat amb cara i ulls, o intentar-ho encara que sigui un bunyol. Fins a la mitjanit tens temps, i penses en la sort del principiant o en la merda teatral, però no qualles cap personatge amb unes característiques sortoses. Penses en llegir Fortuna d'Hernán Díaz, o Bona sort, de Nickolas Butler, però no és un bon mètode.

A frec de capvespre, amb la neurona del tot calcinada, se t'encén la bombeta del cervell. Una idea sobre el tabac i el joc de paraules del tema del mes amb una marca de cigarretes. T'embranques amb la frenesia d'imaginar què a qui i com de camí a casa, on t'espera un portàtil àvid de ser engegat. A correcuita travesses el portal i prems el botó de l'ascensor. Avui no et ve de gust pujar les escales fins a l'àtic primera i tens pressa per enllestir la feina.

Si estiguéssim a l'abril, la història seguiria de la següent forma: Al matí, quan escoltis l'abast de l'incendi de la zona boscosa del teu terme municipal, que ha deixat la meitat dels edificis sense llum, un cop rescatat de dins de la caixa de l'ascensor, amb olor de suat i mal afaitat, et penediràs d'aquest costum de deixar fins al darrer moment les tasques. Però cal fer un final ple de fortuna, i el nostre personatge arribarà a l'apartament i començarà un document amb un T'atabales. Mires el calendari i el vint et sembla d'allò més amenaçador. La resta ja la coneixeu.