Digitum iactum est

El que sembla la destinació definitiva, la que ha d'acabar amb el tràfec de l'enèsim canvi de residència, en pocs dies esdevé un calvari. Desordre pertot, cadàvers dispersos i inservibles, sobretot per als seus interessos vampírics, conflictes en qualsevol cruïlla. Sospira dins del taüt i, una vegada més, es posa nostàlgic en recordar aquest periple accidentat. Des de la nadiua Dàcia, que va veure caure en mans dels pobles germànics, fins a la data d'avui, a Kabul, on l'avanç dels talibans amenaça la tranquil·litat de dones i la seva pròpia. Li cal sang, però no pas d'aquesta manera.

Se sent exhaust, cansat, desanimat. Les coses, en el món, no semblen millorar amb les dècades, sinó tot el contrari. I les estades als llocs cada cop li són més breus. Des de l'esplendor de l'Imperi Romà, fins als escassos mesos en terres afganeses, per no parlar de la llarga llista que duu a l'esquena: Fukujima, Wuhan, Nova York just en canviar de segle, tot pensant que res no seria igual que quan s'hi va instal·lar el 1929, quan la carestia de la Gran Guerra encara ressonava en les seves vísceres. Podria seguir rememorant i posant fites desgraciades al seu periple vital, però no desitja que els súcubes li espatllin la darrera becaina diürna. Gairebé no se sent la fressa dels seus criats, que traginen amunt i avall embalums i maletes, tampoc els trets a l'aire que abunden cada vegada més a la capital afganesa.

Per això, ha mogut les fitxes ràpidament, i en qüestió d'hores ja té tot l'equipatge a punt per embarcar-lo al vaixell que el durà al nou lloc per viure. Avui 14 d'agost de 2021, un dia abans de la victòria talibana, el dit índex ha tornat a decidir. La sang eslava que hi podrà trobar li fa venir salivera, malgrat les baixes temperatures de la ciutat triada. Però què pot anar malament, si el taüt tanca hermèticament i el folre és ben còmode i càlid? La sort ha volgut que l'ungla esmolada perfori el lloc corresponent a la freda Kíiv.