Misericòrdia

Un relat de: deòmises
Hauria estat fàcil no esquivar-lo, inclús sense saber amb precisió quirúrgica la ruta i l'horari que, indefectiblement, el xofer respectava tot seguint una malaltissa puntualitat i una impecable professionalitat. Hauria entès l'errada si, per ventura, aquell dia no hagués tingut l'esma de treure el nas pel llindar del portal, però la curiositat i el costum són mals consellers. Sobretot si la vida és plena d'estímuls externs, malgrat la malastrugança que l'ha perseguit al llarg de la seva existència.

Hauria suposat una empresa gens feixuga, un bri de pols llançada a l'aire enmig de l'huracà, un detall imperceptible, palplantar-se davant seu i deixar que l'atropellés sense que el conductor tingués el marge de reacció per trepitjar el fre i l'embragament al mateix temps. Però és endebades, i ho sap. Tot i que no es desesperarà i, com un clau, ho intentarà novament en les següents hores. El temps se li tirarà al damunt, i la màquina també. En percebrà l'engranatge i els pistons, el nivell exacte del combustible fòssil restant dins del dipòsit, la intimitat dels passatgers i, inclús, l'equipatge. Serà tafaner, que això sempre el consola i el diverteix. I, un cop més, repetirà sense mirar-la fins que no hagi dit el reguitzell de quatre xifres i tres lletres de la matrícula. Fa tant que la té emmagatzemada en el magí que li és una cosa ben natural i familiar.

Hauria estat fàcil no esquivar-lo, també com la primera vegada que, distret, va baixar de la vorera i volia travessar a l'altre cantó, quan encara no coneixia amb claredat els serveis de transport metropolità de la Ciutat Comtal. Però, des de llavors, sols li ha quedat clara la ruta que traça diàriament el número 13, l'autobús que el va atropellar just abans d'arribar al Mercat de Sant Antoni, i l'ha deixat en aquesta condemna fantasmal dia rere dia durant tota l'eternitat, potser. I no hi ha divinitat que senti misericòrdia per ell.

Comentaris

  • Enhorabona....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 01-06-2023

    per aquest bon relat i ser finalista en el concurs.

    Salutacions deòmises.

    Rosa. 

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Et recordem que encara no hem rebut la teva autorització, és per això que tornem a enviar-te el document en aquest missatge, recorda, fes un «còpia i enganxa» i ens l'envies per correu.

    Cordialment,

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL LA SORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les dades personals que et demanem.

    Cordialment,
    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .............................................................................................
    Nascut/da el ..../..../........ amb D.I.Número .........................................
    Amb domicili ........................................................ Codi Postal ...........
    Vila/Ciutat ......................................................................................
    comarca ........................................................................ Altres dades postals ...........................................................................................
    Telèfon de contacte................................ altres tel..............................
    Nick al concurs o pseudònim relataire ..................................................
    AUTORITZO
    a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat que du per títol ..............................................................................................., seleccionat del mes de .............................................., dins del subtema ................................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats «La sort» que s’editarà a finals de 2023,
    on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
    Així mateix, també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................................

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

374 Relats

1012 Comentaris

310883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978