Santoral

Un relat de: deòmises
Un any d'espera per a poder entrar de nou en la llista de la rifa, i aquesta vegada no hi haurà cap cop de malastrugança ni cap imprevist que no et permeti ser un dels set escollits. Si la teva tendra edat o una pesta negra et van deixar fora del sorteig en anys anteriors, enguany no existeixen indicis per excloure't. Et fregues les mans i murmures una nova sèrie de les pregàries que t'ha ensenyat la fetillera. Amb aquest reguitzell de precs aconseguirà allò que anheleu, el que desitgeu i, inclús, aquell pensament fugaç que tenia deler i que us hagi quedat en l'oblit, digué en ple alliçonament la vella de cara berrugosa.

Alces els ulls cap als núvols, separes els braços i t'agenolles cap al nord-oest, en direcció a l'indret on rauen els esperits que ajuden en aquesta empresa, com si això augmentés l'efecte d'aquest galimaties verbal. I ha arribat el punt en què has perdut l'esperança en els ciris, les llànties, les espelmes col·locats als altars dels patrons del poble. I Santa Rita es fa la sueca; encara no et deu veure una causa prou impossible. Com que ja no se't veu deprimit ni trist, com que sempre saludes i desitges un bon dia a tothom que es creua en el teu camí, no deus fer mèrits perquè els sants oficials t'escoltin. Però la processó va per dins.

El xiuxiueig devot no et distreu els pensaments i visualitzes el premi ingent, bestial, salvatge, però també se t'apareix el somriure brillant, el cabell sedós, la bellesa etèria d'en Jordi, l'únic jove que et pot eclipsar la fortuna. I prems les parpelles i el vols esborrar del teu cervell mentre duri el ritu. I tornes a imaginar la silueta i l'embalum del premi, les escates, la verdor, els ullals àvids de carn humana. I vols ser un dels set joves que han de saciar la fam del drac, i així acabarà el feixuguesa insalvable del desamor que sents des de fa tant de temps. Has de guanyar la rifa sigui com sigui, perquè no vols haver de dependre de Santa Bàrbara com a darrer recurs. Ets massa covard per fer servir una arma.

Comentaris

  • Deler de premi[Ofensiu]
    Prou bé | 15-12-2022

    Encara que el premi potser no el voldria tothom! Un bon relat molt imaginatiu i amb final no imaginable més que per l'autor.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Invocant la sort[Ofensiu]
    Marina i punt | 14-12-2022

    En el meu darrer relat jugo amb la utilització de diferents sortilegis per invocar la sort igual com ho fas tu encara que amb un altre enfocament més devot. Sort!

    Salutacions

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Ens envies allò?
    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

371 Relats

1003 Comentaris

304944 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978