Planejava el bec despert

Un relat de: Aleix de Ferrater
Des de dalt, ell o veia tot amb perspectiva, l’angle de visió era absolut. El blau era predominant, l’envoltava, aquells núvols eren de postal i el vent, gairebé inapreciable. Voltava lentament, orgullós de si mateix, altiu, sentint-se observat per aquells puntets de colors que petjaven el cim.
Sabia que havia d’esperar, volar amb el bec afilat i situar-se de cara al vent. Hi havia algunes clapes de neu a la vessant nord, tocant el llac que semblava glaçat,; allà potser trobaria quelcom al llarg del dia. El rocam s’enduria amb el fred matiner, l’herba escassejava, el límit era ben visible.
Va davallar uns metres, la prada de la vessant sud el temptava. La coloració dels nerets, les prímules i les pastorel•les eren una atracció, el convenciment de pertànyer a les alçàries, la consciència d’ésser un membre més del seu entorn.
Les darreres boixedes i els pins rojos amagaven la seva cerca, les vaques continuaven engolint les prades sense parar, el torrent centrava sempre la seva atenció. El xiscle de la marmota l’imità i la saludà amb un cop de bec. Però allà baix sabia que no trobaria res i decidí remuntar el vol, cercant sense ànsia el que necessitava.
La cresta era l’indret perfecte per la fotografia de l’isard, l’observador del ramat de la vall amagada. Quin bon coneixedor de la solitud, la seva essència vital! Sempre hi feia un parell de passades, sempre les feia amb la vista ben afilada. La necessitat el movia.
Ja feia una estona del darrer pas pel llac de l’altra vessant, no l’estret i glaçat, sinó l’ample i assolellat al peu de la tartera. Sovint hi trobava allò que cercava. Tancà els ulls, obrí els nàrius i feu una inspiració ben profunda. El que havia vist no l’enganyava pas.
Un vell cabirol distret havia anat a parar al sot del salt del rierol. Era el seu torn. Va fer una llambregada al seu voltant, no hi havia ningú més, havia de volar per a satisfer la seva gana. La paciència havia obtingut els seus fruits. Es llepà el bec i plegà les ales.

Comentaris

  • A vista d'ocell...[Ofensiu]
    Romy Ros | 10-04-2020 | Valoració: 10

    Quina meravella!! Una passejada des de l'aire i des de la perspectiva d'una rapinyaire, pot ser un àliga o falcó (?) I els paisatges es posen molt bé aquests dies de confinament: ens fa la impressió que alcem el vol i gaudim de la natura. M'ha agradat molt.
    Moltíssimes gràcies pel teu comentari a la resenya de "Vent del Est, vent de l'Oest" em fa feliç que t'hagi apropat als bons records de joventut.
    Tammateix espero i desitjo que ja et trobis bé després de l'ensurt de la pneumonia! Molta força i ànims!
    I no sabia que estiguessis visquent per la Vall de Ribes, jo vaig viure vuit anys a Planoles del '86 fins el '94...una Vall enlluernadora! Per això descrius amb tanta força els paisatges! Ets un mestre!
    T'envio una abraçada plena de bons ànims per aquests dies de confinament,
    Romy Ros ;)

  • Admiro ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 16-01-2020 | Valoració: 10

    ... la teva emotiva i fascinant expressivitat.


    Sergi

  • Volar[Ofensiu]
    Canela fina | 03-01-2020 | Valoració: 10

    La mirada de la natura a vista d'ocell, què genial seria volar oi? De moment volem amb les paraules que la imaginació ens regala. M'he trobat amb les ales desplegades sobrevolant el paisatge amb la teva descripció, gràcies. Una abraçada i feliç 2020!

  • Josep Ventura | 29-12-2019 | Valoració: 10

    el que tan bé descrius és un regal de la natura, poder observar l'art de la caça de les aus rapinyaires és una experiència meravellosa, la paciència, la vista, i els reflexos que tenen és extraordinari. Una Abraçada i molt Bon Any!!

  • Talment com si...[Ofensiu]
    llpages | 29-12-2019 | Valoració: 10

    hom estigués encamellat dalt de l'au rapinyaire! Una visió a vol d'ocell molt ben descrita, que et transporta a un viatge corprenedor des de les alçades. M'hi he sentit com si fos el vertader ocell volador, una fita que només s'aconsegueix amb un vocabulari molt precís.
    Felicitació i agraïment pel relat, Aleix!

  • Preciosa[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 29-12-2019

    Preciós relat i preciosa passejada la del teu pacient carronyaire, Aleix. No sé si mai havia llegit des de tan enlaire. M'ha agradat molt. Desitjo que estiguis gaudint d'unes bones festes. Gràcies pels teus comentaris.

  • SrGarcia | 28-12-2019

    Magnífica descripció des del punt de vista de l'au.
    Anant-lo llegint em preguntava quin podria ser el moixó. Potser un voltor, però ho he descartat perquè el cabirol era ben viu; segurament era una àguila.
    Als animals els costa guanyar-se la vida, sovint la fam els empeny més que altra cosa.
    Un relat molt bonic, destaco el punt de vista adoptat.

  • Quina meravella![Ofensiu]
    brins | 24-12-2019 | Valoració: 10

    Els paisatges que ens ofereix la natura són preciosos,i descrits per tu, encara aconsegueixen més bellesa.

    Una abraçada i bones festes!

  • El corb i el gat![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 24-12-2019 | Valoració: 10

    Una estranya parella que s’avenen dominant cel i terra. Un petó de Pinya de rosa

  • He volat, lliure[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-12-2019

    Llegint-te m’he sentit protagonista del relat, m’ho has fet veure i sentir com si fos allà. I com es nota el teu amor per la muntanya, com tens tots els detalls ben gravats. M’ha encantat, Aleix.
    Molt bones festes!

  • Bon Nadal.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 22-12-2019 | Valoració: 10

    Alex,
    Sovint l’escriure ens treu temps per llegir escrit tant deliciosos com els teus.
    Gràcies.
    Bon Nadal.

  • Una descripció perfecta.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-12-2019 | Valoració: 10

    La perspectiva és absoluta i amb molta cura descrius un paisatge insòlit, on el bec de l'aut, va per la caça de l'isard. Una descripció perfecta de l'àguila que va per la seua presa.
    M'ha impressionat moltíssim com la descrius, Aleix.
    He hagut de mirar, moltes paraules que no coneixia per a copsar tot aquest relat, que és impressionant.
    La meua enhorabona, Aleix.
    Una abraçada i que passes un bon Nadal...
    Perla de vellut

  • En estat pur...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 21-12-2019 | Valoració: 10

    Com l'ull amatent d'un naturalista, pel teu relat desfila tot un reguitzell de fauna animal i vegetal que embelleix el paisatge fins convertir-lo en una postal idílica on tots hi voldríem formar-hi part. Personalment jo sóc un ésser urbà, m'agraden els parcs domesticats, els animals humans...La natura en estat verge la reservo només per a moments molt concrets. Bon Nadal i Joiós Any Nou Aleix. Nil

  • M'agrada com escrius...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 21-12-2019 | Valoració: 10

    M’agrada com escrius i descrius. T’he de dir que de bell començament e intuït més o menys el final, però la paraula fotografia inserida com aquell que no voa cosa m’ha despistat un xic.
    Bones festes, Aleix i companyia!
    —Joan—

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-12-2019 | Valoració: 10

    Com sempre em sorprens amb la gran bellesa de les teves paraules

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

190419 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).