Pèrdua

L'altre dia una companya em deia que ella escrivia eròtica en castellà perquè el català "és molt maco i li treu calentor a la situació". No vaig estar d'acord i m'agafaven ganes d'escriure alguna cosa, però no és el meu terreny. Ara ja tinc què ensenyar-li per demostrar-li que s'equivoca.

No em crec que només estigués buscant el mòbil, em sembla que li està fent la guitza i ens falta la segona part.

Moltíssimes gràcies pel teu comentari al meu relat "la velleta", em va agradar molt i molt.

Com que en els dos relats precedents ens havies mostrat una versatilitat que encara deixava més amunt el llistó col·locat ben alt a còpia de riallades, l'erotisme en progressió al llarg dels primers dos terços del present relat augurava una demostració similar en aquest altre camp, però no: la galleda d'aigua freda final ha sufocat l'ardor dels lectors anhelants amb un sobtat canvi de rumb cap un imprevist final hilarant, en la línia del Llpagés de sempre.

Com que en els dos relats precedents ens havies mostrat una versatilitat que encara deixava més amunt el llistó col·locat ben alt a còpia de riallades, l'erotisme en progressió al llarg dels primers dos terços del present relat augurava una demostració similar en aquest altre camp, però no: la galleda d'aigua freda final ha sufocat l'ardor dels lectors anhelants amb un sobtat canvi de rumb cap un imprevist final hilarant, en la línia del Llpagés de sempre.

...caramb quina aturada més enginyosa, just quan semblava que el desenllaç era a tocar! Molt ben descrit el un crescendo i divertit el final. Enhorabona! I moltes gràcies pels teus comentaris. Cordialment, Magda

que sigui fruit deldescuit perquè tal com l'anava llegint la cosa prometia...

M'ha fet somtiure i l'ha trobat molt ben escrit.

Doncs a amagar mòbils! Si funciona…o descuidar-se’ls tontament al llit.

Això que m’has dit: per què tremolava el Sr. japonès, jo ho atribueixo al pànic escènic, a l’stress,….que ens va transmetre als presents, menys al moderador que seguí impertèrrit.

Ostres, jo que m'anava animant i que pensava, a veure com acaba tot plegat. I mira, a la recerca d'un mòbil! Però vaja, la primera sensació és la que has de guardar a la memòria. Tant de bo ens poguem continuar llegint per aquesta gran pàgina, encara que sembla difícil. Una abraçada, lluís.

Aleix

Una situació final que trobem desagradable perquè, nosaltres, junt amb el protagonista, ja estàvem engrescats i a punt de consumar. I ben cert que el mòbil és el culpable de moltes decepcions, sempre és al mig.

Tot l'erotisme va pujant progressivament en una escala molt ben calculada. Quan esperem el climax, ve tot el contrari, l'anticlimax més brutal i irònic que poguéssim imaginar.

Molt ben escrit, especialment un començament que sembla fet amb metrònom. Una ironia molt habitual en els teus relats, sempre convincent.

quina sorpresa, i no dic que no pugui passar, l'altre dia llegia un article que deia que els mòbils no s'han de posar mai dins el llit, pels microbis que porten.
Salut.
J

Primer ens poses l'escalfor al cos i en el punt més àlgid ens deixes perplexes. M'ho he passat genial, ets creatiu i sorprenent, de debò.

Salutacions llpages, i molt agraïda pels teus habituals comentaris.

Rosa.