Paper en blanc

Em poques paraules escenifíques amb una sensibilitat que et burxa tots els sentís, i alhora et fa recordar que no ens cal pas gaires coses per a estar feliç, confortable, atès,...etc. Hi ha res al món millor que una bona amistat?. no! Ets, aquí a relats, el rei de l'emotivitat. Mercès per haver compartit amb la resta de relataires aquest amical encontre d'hivern. Nil

Parla' m ara dels hiverns que has viscut...el pas del temps tan ben expressat i els records compartits de rerefons....que bonic i quant sentiment! Gràcies per escriure!

Si, no hi ha millor conversa que quan parlem amb el nostre jo interior, uns, els més científics pensen que és un placebo, però jo sé que sóc un amb el Tot i eixa veu, que és només pensament, és la materialització dels meus difunts, del Tot, de Déu.

Vicent Adsuara i Rollán

Moltes gracies per les teves paraules o per llegir i comentar, m’ espero es a fer-ho , encara wue últimament no estigui gaire animada

....Gràcies pel teu comentari. Estic molt decebut per com va tot, no puc evitar-ho. Gràcies i cuida't. Una forta abraçada.

Versos que penetren. Paraules mb força i sensibilitat. M’ha agradat molt!

Un relat curt i punyent, on reflexes la tristor per la pèrdua d'algu molt estimat per a tu.

Parlar i per damunt de tot escoltar; també tanmateix, escriure i llegir.
M'ha agradat molt el teu relat i això té mèrit quan a qui llegeix li costa molt entendre i gaudir de la poesia.
p.d. Gràcies pel comentari al meu relat. Què no falti la inspiració!

... que és més que surrealista, però no he desvetllat el misteri.


Sergi

Un poema, excels. M'ha agradat moltíssim. Lúltim vers ho diu tot.
Tot el poema hi ha una profunditat molt bona i elegant.
Gràcies per compartir la teua sensibilitat.
Saluts i cuida't.
PERLA DE VELLUT

a qui demanes que parli; a un amic, a un antic amor? Però si que estic segura que desitges recobrar un contacte perdut. Comprenc molt bé les teves paraules perquè
jo també desitjaria poder escoltar la veu d'un silenci imposat

Una abraçada, Aleix,

Pilar

Frases exposades davant del mar, que inciten vells temps passats, i ens retroben amb una nostàlgia desitjada.

Cants a la vida que tan ens calen.Merces

Poses l’èmfasi en allò present i quotidià, em sembla.

Un poema molt sentit i molt bonic. Perquè no cal que diguis molt, és un diàleg quotidià amb algú que se n’ha anat i es vol comprendre què sentia, què pensava en aquells moments.
Però apareix el silenci. L’últim vers tanca el poema de manera esplèndida.

En quan el meu poema “Absències”, sí, vol ser una sextina. Segurament pot haver-hi alguna errada, però intentant seguir les normes han sortit aquestes paraules. Hi ha qui diu que seguir un model clàssic encotilla, en canvi a mi, a part de què és com un joc de fer quadrar les paraules, em deixa que flueixin lliurement. Com a model he pres el “Parar i desparar taula” de Maria mercè Marçal. No sé si l’has llegit.”

Espero que estiguis bé. Escriure allibera, em sembla que ja ho saps. Malgrat la maledicció del paper en blanc.
Una abraçada.

Una poesia que tant es podria referir a l'amor com a l'amistat; aquest últim tema no està tan tocat, però és igualment digne de figurar en versos.
Trobo molt bonic el ritme; aquesta alternança de versos de deu i set síl·labes, interrompuda per versos més curts, de cinc síl·labes, em sembla especialment elegant.