Nova solitud

Un relat de: Prou bé
Crec que en el temps que ens ha tocat viure, algunes persones poden sentir-se molt soles…
La solitud, malgrat que no sempre, alimenta sentiments que no es viuen bé. Són sentiments nous que desconcerten i costen d'assumir com a propis.
Pensant en això he escrit aquest intent de poema:

Avui l'enyor i la nostàlgia
han tornat en profunda tristesa.
El paradís si és que ho era
perdut en l'infinit del passat,
és boira espessa que no deixa
albirar el futur... Què em durà?
Visc el present i no puc
gaudir del que encara tinc.
Pensant en el temps d'ahir
em perdo els regals d'avui.
Sé que no és pas assenyat...
Com doblegar els sentiments
què són fruit de patiments
que la vida m'han portat?
Mancances i frustracions
han niat al meu dedins
m'enterboleixen la ment
I no sé amb qui compartir…
No sé com me'n sortiré…

(Amb confiança i esperança...no crec que hi hagi res més)


Comentaris

  • Atlantis | 18-01-2022

    La solitud, aquesta que es dona quan et fas gran...és difícil de gestionar. Perquè no es pot pensar gaire en el futur, quan els futur s’acaba i caure en el passat pot ser massa nostàlgic. Així que cal viure plenament el present amb tot el que comporta. Gaudir del què tenim.

  • Atlantis | 18-01-2022

    La solitud, aquesta que es dona quan et fas gran...és difícil de gestionar. Perquè no es pot pensar gaire en el futur, quan els futur s’acaba i caure en el passat pot ser massa nostàlgic. Així que cal viure plenament el present amb tot el que comporta. Gaudir del què tenim.

  • Intent de poema[Ofensiu]
    MariaM | 16-01-2022 | Valoració: 10

    Doncs, te n'has sortit prou bé.
    I el teu intent de poema diu molt de tu.
    Continuarem compartint amb total confiança i esperança.
    MariaM

  • Bona vesprada Prou bé [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-01-2022

    Hola, prou bé, gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, on m'expliques la teua opinió sobre el meu relat "El veterinari". M'alegre que t'haja agradat.
    Salutacions.

  • Preciós[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 10-01-2022

    Un poema preciós. És ben cert la solitud es respirar i es veu ara més que mai. Un poema molt ben escrit i amb molt de sentiment.
    M'ha agradat molt.
    Espero que tot estigui bé.
    Fins aviat,
    Neus

  • Nova solitud[Ofensiu]
    Magda Garcia | 08-01-2022

    M'ha fet patir aquest poema perquè desprèn tristor. Desitjo que estiguis bé, senyora Prou Bé, i que es tracti sobretot d'un exercici poètic. Cordialment.

  • Estat d'ànim[Ofensiu]
    Manelfoo | 08-01-2022

    Reflecteixes perfectament un estat d'ànim que molta gent identificaria com a propi en aquests temps que estem vivint. Crec que mirar de ser optimista, malgrat tot, és un antídot que pot servir. Enhorabona pel poema!

  • Diàleg[Ofensiu]
    Endevina'm | 08-01-2022

    M'agrada aquest poema i com l'has plantejat, amb una introducció que ens mena a la reflexió del poema posterior, i el pensament fora línies del final.
    Espero, però, que tan sols sia reflexions que t'arriben en l'observació del paisatge, que no siguin paraules que et surten de dins per alguna causa personal. De totes maneres està molt ben escrit i et parla més enllà de les teves paraules.
    M'ha agradat molt, i penso que vas agafant un caire poètic molt interessant, no t'aturis aquí, continua llegint i creixent.

    Ferran

  • Mantindre's amb senzillesa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-01-2022 | Valoració: 10

    En la vida l'esperança és molt important. Però, es diu, en general que mirar el passat, no renova. Així que mirar sempre endavant és observar que la solitud et pot conservar dins del cor.
    En el poema ho expresses molt bé. Gràcies per compartir les teues vivències.
    M'ha agradat.
    Cordialment.

  • Albirar el futur[Ofensiu]
    llpages | 07-01-2022 | Valoració: 10

    La gran qüestió: què ens depararà el futur? Malauradament, no hi ha recepta. Però jo provaria una cosa: viu el present amb alegria, contagia el bon humor als que t'envolten, no et queixis ni rondinis i procura ser amable i atent amb tothom. D'aquesta manera el que fas és sembrar una llavor que potser donarà els seus fruits quan el temible futur faci acte de presència: envoltada dels qui t'estimen per tantes bones estones compartides, el tarannà alegre vencerà la soledat.

  • Esperança.[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-01-2022

    Una poesia trista i realista. El sentiment és molt real; l'esperança és una companya ambigua, sempre va acompanyada de la por; sempre esperem coses de les quals no tenim certesa.

  • Un sentir comú[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 07-01-2022

    Les teves paraules reflecteixen molt bé un sentir comú i fan pensar... M'ha agradat molt. Gràcies

  • I humilitat[Ofensiu]
    rober | 07-01-2022 | Valoració: 10

    Preciós escrit que descriu molt bé la incertesa. S'ha de viure com molt bé dius amb confiança i esperança, i jo afegiria també amb un polsim d'humilitat, gràcies

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

68 Relats

580 Comentaris

19877 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com