Mig i mig

Totes som pomes, mig verdes mig grogues,
sense anar enlloc...però així és l'aventura de
viure.
Bonica metàfora de la vida!!!
Una abraçada, mig groga, mig verda.

Magnífic poema, mig valent mig temorós, com la poma que vol viure una aventura i té por de les conseqüències dels seus actes, però vol ser ella mateixa. No n’està segura. No ha madurat prou la idea, ha actuat per un impuls.
Tot el poema és una al•legoria a l’ànsia de llibertat, al desig de seguir el propi camí en lloc de seguir els altres, a la temptació de provar el fruit prohibit, a la dualitat de sentiments oposats.
Aquell que gosa sortir del cercle, en que ha estat posat, sap que deixa la seguretat del grup, que la soledat és la moneda que ha de pagar per a ser lliure. Els altres, els gregaris, envegen aquell que ha decidit anar a la seva i admiren el seu valor.
Un cop comentat el tema, anem a la peça poètica: delicada, subtil, preciosa. Has aconseguit plasmar la dualitat de sentiments mitjançant aquest “mig...mig” tan suggeridor.

Jo sé d’una xicota que val molt.

si que té un fons de semblança amb el meu de Seny i Rauxa. I és clar que m'ha agradat ja que respira un mateix aire quan al contingut. El teu amb la gràcia afegida d'un bonic dibuix. és que ho té tot!

que dóna molt per a la reflexió

una abraçada Uq
joan

Els teus versos s'han alliberat de l'esperit com la poma, de la fruitera. Has aconseguit una gran fluïdesa de mots per expressar bellament el desig de llibertat i el temor davant d'allò que ens és desconegut. Felicitats!

Una càlida abraçada, Maite,

Pilar

Precioses similituds les de la poma i la rosa amb els caràcters de dues persones ben diferents , de la inseguretat i atreviment de la poma a la sensatesa i resignació de la rosa.
Tot llegint el poema he admirat a totes dues, la complicitat entre elles és el símbol d'una autèntica amistat.
" deixa anar el seu darrer aroma per acompanyar-li el futur incert" , aquest dos versos m'han arribat al cor.
El desenllaç és realment cru, però alliçonador.
Si la vida et presenta una oportunitat cal provar fortuna, l'experiència viscuda sempre quedarà.
Tot recreant-me en la lectura he desitjat poder ser totes dues.
Una abraçada de poma atrevida i plena d'admiració,

acompanyant al teus poemes aquesta musicalitat i color, i aroma i sabor.
La poma té una finalitat a la vida, però per què fer el mateix camí que les altres, millor provar experiències noves, moments únics, que la fa viva mentre existeix. La rosa preciosa, sensata, observa i enveja, perquè a fi de comptes la fi és la mateixa per a totes dues.
Viu la vida intensament, tot el que puguis, demà no sabrem que passarà.

Una forta i tendra abraçada, i que les nostres vides estiguin tant plenes com els teus poemes

Un poema que desprèn frescor. És desenrotlla com la vida mateixa, desprèn l'esperit que ens regeix a quasi tots. Em cau simpàtica aquesta poma entre groga i verda agosarada i temorosa a l'hora com qualsevol mortal. Interpreto la dualitat del ser, la poma és el cor dubitatiu que avança, s'atura, retrocedeix i es torna a avançar. La rosa és com el seny que ho observa, responsable, sabent el que s'ha de fer, però morint-se deganes d'emular la poma.

Petons i abraçades encara d'aniversari

per això em miro els últims comentats, i t'he de dir que sort que hi era aquest, és molt divertit, graciós, no sé, però el trobo de lo millor que he llegit aquests dies.
Et felicito per la gràcia i frescor d'aquestes paraules tant ben trenades, me'l posaré al preferits.

F.

Puc dir-te a !!!! e !!! oooooooo !!!.
Dibuix i Relat un combinat de Nadal molt festiu.

...Bona metàfora, divertida sí, però amb un rerefons molt ben trobat que més d'un es pot sentir identificat ja sigui amb la rosa o amb la poma!

Una abraçada!

Novament t'haig d'agrair el haver adjuntat el teu enllaç al comentari que vas fer-me del poema Rosa, així he pogut delectar-me novament amb la seva lectura. Dic novament ja que ja l'havia llegit quan el vares publicar tot i que estava segur de que l'havia comentat però per lo vist es va quedar al tinter... No ens podem fer grans creu-me, es un consell, no et facis gran, si mes no viu sempre la vida amb l'esperit jove
En aquest poema relatant una bonica historia d'amistat has aconseguit plenament el propòsit d'embadalir al lector amb tant esplendorosa historia entre dos essers tant diferents; una poma de bonics colors sucosa i dolça; i la rosa reina de les flors bella esplendorosa, presumida i olorosa. Historia que s'intueix quelcom metafòrica però que alhora descriu amb destresa l'atractiva visió del dibuix.
una abraçada
Lluís

Una poma com les demes, mig groga, mig verda, i tanmateix diferent, que s´atreveix a intentar l´impossible, a anar més enllà de les seves limitacions.
I una rosa que se la mira, i que, malgrat les diferències, és capaç d´entendre-la, i de regalar-li el seu aroma perquè l´acompanyi en aquest viatge solitari. M´ha encantat el poema, és una història molt bonica, i tan real...
una abraçada,

SweetInnocence

un cop més per la teva capacitat de descripció davant d'un dibuix, una pintura... Fer-ho, en sí ja em sembla magnífic, però afegir-hi a més un poema i que aquest sigui capaç de dibuixar una història tan profunda i bella, em força a tornar-me'l a mirar veient-lo ara amb els colors i les notes musicals que has elaborat. T'ho agraeixo, fas que pugui assaborir les formes d'una manera diferent, molt més rica.
Una abraçada

un ritme cantarí com les cançons de sempre, recordades per la memòtia popular. Preciós
Gràcies pel teu comentari

feia dies que no entrava a Rc i m'acabo de posar al dia del teus magnifics poemes tan visuals...

Fas que qualsevol imatge es senti propera, que bategui al ritme de les teves paraules...
Aquest poema de poma i rosa és fresc i ple d'imatges...la poma i la rosa tenen personalitat, vida pròpia, ben bé com la floreta del Petit Princep
Gràcies a tu tots volem ser popma per provar de canviar alguna cosa.

Amb les teves paraules sempre tan ben trobades ens permetets entrar al teu món de poesia a on ets reina absoluta i nosaltres, subdits admirats, ens inclinem davant de la teva saviessa i inspiració.

Una forta abraçada!

Tot i la por, l'hem d'intentar, tot i ser sols en el caminar que travessa les fronteres.
Com la poma-la fuita és simbólica- aventurera, ens hem d'arriscar.
Sempre endavant!

i un gran pas per les flors del gerro i les fruites de la fruitera! Com sembre, detallisme exhuberant de lírica, metàfores exquisites i amb la grata presentació d'un excel·lent dibuix (felicitats de debò, rnbonet!!!) que introdueix tot el text.

Aquest mig i mig és, potser paradoxalment, una molt nítida imatge de l'equilibri. Per una banda, la poma que vol però no pot. Per l'altra, la rosa que potser voldria (no en va "admira" la poma) però que ni s'ho planteja. La idea de l'equilibri, doncs, plana des de la primera a l'última lletra. Ni tot cap a una banda ni tot cap a l'altra. Simplement, mig i mig.

L'única observació que puc fer-te és que, si no vaig errat (que tot sovint hi vaig, no et pensis!), aroma és femení, i d'altra banda covard hauria de ser "covarda", segons el text (ja que és una qualitat de la poma, i la poma és un nom femení).

Gràcies per tooots els teus comentaris i per deleitar-nos amb poemes tan bells com aquest mig i mig!!

Amb una abraçada ben forta (i sí, almenys crec que podem donar per passada la primera pàgina del llibre ;-)

Vicenç

Una bona metàfora per a una qüestió existencial: què volem ésser, roses o pomes? Probablement totes dues coses. Tots tenim una rosa i una poma a dins nostre. Per més amagada que de vegades hi siga la poma, sempre acaba trobant la manera d'escapar-se. Sortosament!
T'ha quedat delicat com la rosa presonera i rodó com la poma fugissera.
Un plaer, bonica!

no vas a la trobada relataire???

va, apunta-t'hi, tinc ganes de coneixer-te... xD

per molt que no sembli servir-nos de gaire cosa

m'ha agradat molt la teva reflexió en forma de poema, però no tinc gaire temps per comentar-te (estic moolt atrafegat...)
quan tingui més calma me'l rellegiré, perquè els teus poemes encisen tant com sempre...

ixnuir

...m'alegre més de la 'destinació' d'alguns dels meus dibuixets.
I no saps el content que sent en notar que allò que 'crees' serveix perquè altra vegada, altre ho aprofite per crear de nou, treient-li profit, donant-li una visió altra vegada: nova, diferent o semblant.
Xicona, a l'atac amb les flors, les pomes,-has notat quins dos símbols, no?- I amb l'amor a la mar! El 'Mare Nostrum' dels romans, que també és un poc -molt!!!- nostre.
PS. He arreplegat tot el que calia. Gràcies!

molta sort i bona fortuna a la poma, a qui entenc la mar de be, a mi tampoc m'agraden les mossegades, ja ho saps, hehe!
Com dius, ella al menys ho intenta i s'arrisca!
Una llepadeta valenta!

de deliciosos moviments deixes anar del teu precios relat- bodegó des d'on deixes escapar elements que a mi em semblen altament vius. Amb la clau de les paraules obres petites portes cap a la llibertat, cap a la solitud cap a la felicitat i la tristor i la sort......

Per cert em fa gràcia i ara m'ha passat pel cap el verd i el groc de la teva poma, el groc i el cel verd de les fulles del meu llimoner i ja que aixó es una coincidència he de dir que de tan en tan , no sempre, una de les roses mes boniques o que mes m'agrada es la groga i si pot ser amb forces fulles carnoses i verdes ...es clar.

Sortpren i em plau que els teus comentaris dels meus relats em semblen sovint un afegitó del que he deixat anar o que de vegades semblen volguer jugar...i aixó em diverteix i m'acarona.
Gracies pels teus comentaris
i una abraçada.

Jordi ESCALDOT

de deliciosos moviments deixes anar del teu precios relat- bodegó des d'on deixes escapar elements que a mi em semblen altament vius. Amb la clau de les paraules obres petites portes cap a la llibertat, cap a la solitud cap a la felicitat i la tristor i la sort......

Per cert em fa gràcia i ara m'ha passat pel cap el verd i el groc de la teva poma, el groc i el cel verd de les fulles del meu llimoner i ja que aixó es una coincidència he de dir que de tan en tan , no sempre, una de les roses mes boniques o que mes m'agrada es la groga i si pot ser amb forces fulles carnoses i verdes ...es clar.

Sortpren i em plau que els teus comentaris dels meus relats em semblen sovint un afegitó del que he deixat anar o que de vegades semblen volguer jugar...i aixó em diverteix i m'acarona.
Gracies pels teus comentaris
i una abraçada.

Jordi ESCALDOT

Me continuo passejant per Relatsencatala i torno a visitarte.
Me puc identificar amb la poma per la por i per les ganes de sortir a veure el mon.
Me recorda alguns moments meus, me fa pensar.

la poma i la rosa. Entenc que passa i que senten.
Jo també tinc por. Ho saps. Ho intento.
M'hi fixo. Aprenc. Faig quan puc.
Gràcies pel missatge. M'arriba.
m

Una magnífica simbiosi entre els teus versos i el dibuix del Ramon, com ja fereu amb aquells haikus de les barques.
Crec que és un bon exemple del que poden fer amb els poemes els artistes de Premià de Dalt. Per cert, presentaràs algun poema no?
Així ho espere.

Una forta abraçada!
... I molts petons!

FRANCESC

la poma, comprenc a la rosa, per què son mig i mig, com totes!
Mig covardes, mig aventureres, mig sensates, mig atrevides, mig porugues, mig valentes, totes les persones necessitem sort a la vida!
T'hi desitjo molta!
Txell

Encantada de presenciar aquesta odissea, tan ben descrita!
M'he sentit una espectadora d'excepció!
Quines pinzellades més encertades!

Encantada de presenciar aquesta odissea, tan ben descrita!
M'he sentit una espectadora d'excepció!
Quines pinzellades més encertades!

Hola Unaquimera.

Ha d´acabar bé la poma! no et sembla?.
Tots i tot estem subjectes a quelcom, predestinats a ser el que som o el que deixem de fer.
Sempre hi ha qui s'allibera per causes fortuïtes, corrent la seva sort o infortuni.
...Tindrà sort la poma per ser mig atrevida?...al caure de la fruitera es donarà un cop, algú volent-se-la menjar, però no agradant-li per tenir una tara, la llençarà pel balco tot caient en un jardí on al cap de vuit mesos i per les seves llavors sortirà un pomer.
Que més podia demanar la poma mig groga, mig verda.

Tots tenim un xic de cada cosa l'important és saber treure la metitat adequada.

El meu color preferit és el verd ;-)


Petons.

Tots en tenim, de sentiments enfrontats. D'aquí la lluita!
Però hem de continuar lluitant, provant fortuna.

Bona idea tota sencera, SB

Desprèn aquest poema tan deliciós l'aroma de roses i pomes. Evoca els poemes de roses que, misteri d'aquesta flor tan lírica!, sempre tenen un aire familiar, una flaire reconeixible sigui quina sigui la mà del/de la poeta que l'ha traçat.
Magnífic el diàleg entre poma i rosa, entre qui s'arrisca i qui es conforma des de la presó a seguir les passes del qui s'aventura més enllà.
Magnífica la contraposició i magnífica la construcció.
Una abraçada,
franz

Veig que no havia dit enlloc que el dibuix és obra de rnbonet. Ho faig constar ara, doncs, que més val tard que mai!
Com d'altres vegades, el nostre particularrelataire rebolicat ens provoca les paraules: encara que les meves no vagin gaire enllà, ho intenten...

aquí deixo una abraçada agraïda per al dibuixaire i una altra molt afectuosa per a cada persona que passi per aquí, ja sigui lector/a o comentarista,
Unaquimera