LA SORPRESA

Un relat de: E. VILADOMS
N'havia après aquell estiu i estava orgullós de la seva habilitat. Bàsicament, era una qüestió de rapidesa i reflexos.
Durant l'estona lliure de després del dinar, mentre els altres nens llegien còmics d'en Tintín a la pallissa o amb la navalla feien barquetes d'escorça de pi, ell s'allunyava una mica de la casa i s'endinsava pel corriol del bosquet d'alzines. Caminava sigil·losament, quan arribava a la seva alçada procurava mantenir-se immòbil i... zas!, estirava el braç i cloïa el puny. Habitualment les atrapava d'una en una, però havia arribat a capturar-ne dues o tres a l'hora. De vegades en tenia prou amb prémer els dits índex i polze, com una pinça. Després, les posava dins la bossa de plàstic transparent i les admirava. Quina pila que n'hi tenia! La majoria eren de color ataronjat amb rivets i puntets negres, però també n'hi havia de blanques, de grogues, d'un delicat verd pàl·lid i una de més gran, amb unes franges blanques i negres, talment com una zebra. Durant la nit guardava el seu botí sota la llitera, no fos cas que algun company l'hi pispés.
Va ser cap al final de la tanda que una monitora va descobrir el seu tresor. Amb dos dits, acompanyant l'acció de cara de fàstic i menyspreu, enlairà la bossa a l'alçada dels seus ulls.
-Què és això?
-Papallones!
-Això ja ho veig, però què hi fan aquí?
-Les guardo per a la festa de la darrera nit. Obriré la bossa i volaran totes per la sala. Havia de ser una sorpresa.
-Sorpresa? No veus que estan mortes! Ja no volaran més, mai més.

Comentaris

  • Hola guapa[Ofensiu]
    allan lee | 09-09-2015

    Et volia dir que no ha estat cap sorpresa per mi que hagis guanyat a Núvol; et vaig votar el magnífic conte. Moltes felicitats. Vaig participar, però no me'l van publicar. N'hi havia molts de bons! Com el de'n Sergi G Osset, que van publicar, aquest sí, i pel qual també vaig votar.
    Una abraçada i les meves felicitacions.

    s

  • pobretes[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 22-05-2015 | Valoració: 10

    papallones, quantes no n'hem matat en la cruel infància! Com no dir-te que altre cop m'ha encantat el teu relat! i mira que m'ha sorprès, pensava que al principi aniria de capgrossos per tancar el teu cicle, però les coloraines m'han fet dubtar fins a la sorpresa final. Felicitats!

  • Un relat cruent[Ofensiu]

    Un relat cruent, dur, que mostra la cruesa de la vida, i dels infants, que sense saber-ho fan verdaderes desgràcies. Aturar que facin això se'n diu civilitzar. Hi ha filosofies que diuen que és dolent, com Nietzsche, però en certs aspectes la civilització és necessària si no volem acabar destruint tot el que ens envolta. Un relat molt reflexiu.
    Felicitats per aquesta darrera entrega!
    Edgar

  • Tendre[Ofensiu]
    Joana Morant | 17-05-2015

    Coincideixo totalment amb reusenca. M'ha agradat molt, és preciós!

    Maria

  • Papallones i orenetes[Ofensiu]
    rautortor | 17-05-2015


    La raó del meu títol és perquè, quan era petit, les unes i les altres eren cosa sagrada, intocable, diria jo. Les primeres, per la seva bellesa, les segones, perquè sempre ens havien dit que era pecat matar-les ja que eren beneficioses per tothom. Jo, un mal dia, vaig tirar una pedra amb el tirador de gomes a un estol d’orenetes aturades damunt un fil elèctric amb l’únic propòsit que aixequessin el vol i en vaig matar una. Ho vaig passar malament i els companys de joc també m’ho van recriminar. Sobre aquesta trista anècdota, fa uns tres anys, vaig escriure un poema, L’oreneta, tot recordant els dies de la infantesa.

    El teu relat, però, es mou per un altre àmbit, per la ingenuïtat i bona fe d’un noiet somniador, massa somniador. La descripció del fet, com sempre, esdevé fàcil de llegir i interessant, deixant-nos pel final la resposta al que, de bon principi, havíem imaginat i que no sabíem ben bé per on ens sortiries.

    Bon relat i una gran troballa en presentar-nos la fragilitat de la vida, sobretot pels éssers més vulnerables, tot i que les intencions del protagonista fossin més aviat festívoles. Realment ha estat una sorpresa la teva “sorpresa”.

  • Tendresa[Ofensiu]
    reusenca | 17-05-2015 | Valoració: 10

    Traspua una tendresa dins d'un silenci declarat. Amb la senzillesa de les teves paraules saps fer entendre allò que no dius i que és encantador. Sense ser un poema fas poesía.
    Una abraçada

  • ETS LA MESTRA!![Ofensiu]

    Molt maco, Enriqueta!! Poètic i meravellós. Els nens no només formen part de la teva feina, sinó que són una passió i una font d'inspiració. Ets la mestra! M'ha encantat!

  • M’has ben enredat[Ofensiu]

    M’has ben enredat. D’entrada no veia gens clar per on aniries. Desprès m’ha sorprès i finalment m’has deixat fora de joc.
    Has tancat el cicle de manera, almenys així ho crec, de manera força original.
    —Joan—

  • Les papallones també moren[Ofensiu]
    SenyorTu | 16-05-2015

    En la tria de l’últim argument del cicle has estat creativa, atrevida, valenta. Per a mi també ha estat un plaer la teva companyia en el decurs d’aquest cicle. He aprés coses, tant llegint els teus relats com els comentaris, i això no té preu.

  • hi veig molta poesia[Ofensiu]
    Endevina'm | 16-05-2015

    En el teu relat que clou el curs de l'ARC a la ràdio hi ha més poesia de la que sembla a primer cop de cop d'ull, ja ho diu algú en un altre comentari abans que el meu. I crec que el teu relat també parla de somnis , aquest nen té un somni que la mestre, diria que una mica maldestre, li estronca de soca-arrel. També diria que en aquest relat englobes tot el curs complet, del naixement d'una afició a la mort d'un ésser viu, passant per la maduresa i la vellesa.

    Vas perfilant un estil propi molt bo, es comença a intuir la teva pròpia veu literària, i això no és gens dolent. M'agrada.



    Fd'AG

  • Una visió diferent[Ofensiu]
    Materile | 15-05-2015 | Valoració: 10

    No tots interpretem les coses igual. Pobre nen, no tenia la percepció de la mort com la seva mestra: quin disgust!
    Un relat molt original que tracta la mort des d'un altre prisme. Un relat fins i tot poètic. Una abraçada.

    Materile

  • Trista sorpresa...[Ofensiu]
    brins | 13-05-2015 | Valoració: 10

    Un relat deliciós i dur alhora, poètic i realista, juvenil i madur...

    La il·lusió del nen m'ha fet pensar en com som d'injustos els humans en moltes ocasions; destruïm la bellesa que ens rodeja pensant tan sols amb interessos i desitjos personals, sense tenir en compte el gran tresor que destruïm.

    Una abraçada,

    Pilar

  • poeta[Ofensiu]

    Aquest nano era un poeta. No hi havia tan sols il.lusió en deixar anar la volada, sino màgia, poesia... A voltes se'ns moren a les mans, les il.lusions, però sempre en farem renéixer de noves, si conservem ànima d'infant i,més d'una emprendrà volada.
    Enhorabona,preciosa!

  • poeta[Ofensiu]

    Aquest nano era un poeta. No hi havia tan sols il.lusió en deixar anar la volada, sino màgia, poesia... A voltes se'ns moren a les mans, les il.lusions, però sempre en farem renéixer de noves, si conservem ànima d'infant i,més d'una emprendrà volada.
    Enhorabona,preciosa!

  • poeta[Ofensiu]

    Aquest nano era un poeta. No hi havia tan sols il.lusió en deixar anar la volada, sino màgia, poesia... A voltes se'ns moren a les mans, les il.lusions, però sempre en farem renéixer de noves, si conservem ànima d'infant i,més d'una emprendrà volada.
    Enhorabona,preciosa!

  • Desengany [Ofensiu]
    Mª Rosa Pi Piqué | 11-05-2015 | Valoració: 10

    Potser la il.lusió tornarà les ales a les papallones. Tot és possible en el món dels relats!
    Felicitats, Enriqueta !

  • La il·lusió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-05-2015 | Valoració: 10

    Al nano li fa il·lusió caçar papallones i pensar que les deixarà anar el dia de la festa. que bonic és quan hi ha il·lusió ! Nano, malgrat que les papallones es morin dins la bossa, no perdis mai aquesta força interior, la il·lusió! Una abraçada, Enriqueta.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-05-2015 | Valoració: 10

    M'agrada com Escrius. El teu relat es molt bonic. Gracies pels cosells , la nena rossa era la mare de la meva mare. Es deia Pietat.
    ens llegim
    MO tse

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

70 Relats

778 Comentaris

80726 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.