La solució

Després de rellegir-lo, et seré franc, i rellegir-lo em vénen a la memòria les imatges televisives que de petit em van esglaiar. Amb quatre pinzellades has aconseguit forjar un relat des d'una perspectiva interio i dura, posant el focus on no hi arribaven, aquell dia, les càmeres. Un relat que no m'ha deixat gens indiferent.

Breu i entenedor. No calia res més. El sentiment contingut. Els pensaments d'ella prou diferents del que va creure la majoria. M'ha agradat.
MariaM

Benvolgut/benvolguda participant:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats «Gèneres Narratius» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

I com ja saps, en haver quedat finalista anteriorment en aquesta edició, no cal que ens enviïs l'autorització

Cordialment,

Comissió de Concursos - ARC

Poca cosa puc afegir que no s'hagi dit. Sóc dels que creuen que està bé que hagis dit el nom. Vas pensant tota l'estona «cap a on em porta» i al final caus de nassos.
Molt bé, com sempre.

Gràcies per la teva visita i el teu amable comentari, al meu poema "Haikus a la lluna",
M'alegre que t'haja agradat.
Salutacions.
PERLA DE VELLUT

Has sabut dur-nos per on has volgut amb el teu microrelat. De fet, fins que no surt el nom de la Jackie no veus clar de qui parles, hi ha tants casos com el que ens expliques, de parelles similars, però amb finals diferents del que tu ens expliques, la majoria. En el fons, també ens expliques que ningú s'escapa de la seva humanitat, tots som iguals i tenim problemàtiques similars, els fets que ens envolten són una altra cosa.

Crec que has fet molt bé dient el nom d'ella, per situar el fet històric com demanava el concurs, i tens raó quan en el fòrum dius que potser calia fer-ho, i estic d'acord amb tu. En un relat de gènere històric, situar-nos en el lloc va d'un petit detall, i un nom pot ser-ho.

Et felicito pel relat, molt ben conduït i molt ben tancat.

Molt bé, Montseblanc, has aconseguit un relat molt bo amb Jacqueline Lee Bouvier, que m'ha impressionat amb la seva brevetat i el seu bon contingut com es desevolupa, aquesta història que ha quedat en el temps.
Enhorabona.
Salutacions. Una abraçada.

Feia temps que volia eliminar del seu armari aquell horrorós vestit jaqueta que tant li agradava a en John,

un maldestre moviment de cap de la Jackeline,en un espai tan petit com un automòbil, van ferir de mort el seu marit, que ja se sap que les banyes d'ella eren tremendament grans, ramificades i punxegudes, hahaha!
Misteri resolt? Potser per al lector que no sap ben bé com acabarà aquest microrelat, però aquell assassinat a Dallas encara té molt interrogants.

Un relat molt curt que el comences a llegir i no veus on pot anar a parar. Tens un do especial per als relats breus o brevíssims, com en aquest cas.
Podries fer córrer una altra teoria de la conspiració, dient que la instigadora de l'assassinat va ser ella; total... ja no ve d'una.

És la mort la que sempre ho resolt tot. Molt ben explicat amb un puntet d'intriga que fa el relat molt atractiu.

Senzill i clar i escrit des del pensament d'ella, que segurament no és gaire diferent de la realitat. Pobre Jacqueline Lee Bouvier,!!!

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC de microrelats