La nena que berenava pa amb sobressada

Un relat ple d'evocacions, en el teu cas, de l'infància. Tel vegada, per això, respira tendresa.
Gràcies per compartir-lo. M'ha agradat!
Una abraçada.
MariaM

Que bonic recordar els moments viscuts. Tal com et llegia em venien records dels meus propis estius, d'aquelles petites rutines que et queden al record per sempre. en el meu cas era el sanwich de nocilla de 3 pisos jejejej i les galetes amb formatget.
També he trobat un detall que enllaça amb un relat anterior ( la nena que feia pastetes) i soc de les que li encanta trobar aquest tipus de detallets amagats.
Un relat molt tendre.

Aprofito per agrairte els teus comentaris, ultimament la primera sempre ;)
Molt agraida i alhora encantada de poder transmetre i de veure que captes perfectament el missatge en cadascun dels meus escrits.

Encantada de llegirte!

Records d'estiu, records d'infantesa. Amb uns fets tan senzills, com un berenar o sentir-te gran, pel fet d'anar a comprar tota sola quan, tan sols, ets un marrec. Són valors que hem après amb coses tan simples com aquestes, i que quan ens fem grans encara valorem més.
M'ha agradat la frescor del relat, encara que vingui de la nostàlgia d'un temps passat.

D'altra banda, t'haig d'agrair el teu comentari que has fet en el meu relat. Procuro passar el relat pel corrector "Softcatala", així i tot, entenc que hagi passat per alt, alguna falta. Si ho dius pel cognom (López o Lopez), potser ho hauria d'haver posat amb cursiva, si ho dius per d'altres (pron. Febles, pron. Relatius o castellanismes), entenc i és molt lògic que l'ACR prengui mesures, per tant, t'agreixo el comentari i si tu coneixes un altre corrector que més eficient, estaria encantada que m'ho diguessis.
Fins aviat,
Neus Marín Cupull

M'agraden els records que expliques... Sempre gaudeixo llegint-los!!!

Relat tocat lleument per la lent deformant de la nostàlgia, però tan autèntic que fa vibrar altres memòries per ressonància, encara que les experiències viscudes per cadascun de nosaltres no hi coincideixi al cent per cent en l'anècdota. En el meu cas, que fins fer la mili era un tiquis-miquis a qui no agradaven coses boníssimes de menjar, com ara la sobrassada, el berenar devia ser alguna altra cosa que no recordo, però tant se val.

Un bon relat que et permet endinsar-te en uns records entranyables, que d'alguna manera tots compartim... Els estius, i els seus colors i sabors, deixen petjada quan ets infant. Gràcies per compartir-ho i pels teu amable comentari!

M'ha encantat endinsar-me en els teus estius, a comprar unes espardenyes i una mica de sobrassada falta gent! Enhorabona pel relat i per transmetre els teus records tan entranyables! I també moltes gràcies pels teus amables comentaris! Cordialment.

Un bon relat molt complet, que he llegit amb molt de gust. Està molt bé expressat tot el seu contingut. I de les pastetes que feia la teva germana també gaudíeu.
Quina història més entretinguda.
Abraçades...

Mentre llegia aquest relat m'he retrobat amb records de la meva infantesa i, sense adonar-me, amb un somriure als llavis... Nostàlgia de dies interminables ple de petites coses, que com expliques, ens feien gaudir tant i tant!
Gràcies per compartir.
Saluacions,
Marnusa

Una de les diferències entre el teu estiueig i el meu és que jo seguia dormint amb les meves dues germanes, perquè la casa a on anàvem els tres mesos d’estiu era molt petita, però el jardí molt gran. Tampoc menjava pa amb sobrassada, però si que anava a la “tenda” a comprar alguna cosa de berenar, que deixava a compte per quan la mare anés a comprar.
Els records de la infantesa són un bon material per escriure, perquè a més a més de explicar els records, expliquen una època i un temps.
He gaudit llegint-lo.