La nena que berenava pa amb sobressada

Un relat de: Prou bé
Havíem arribat la tarda anterior. Just acabar l'escola i cap al poble on passaríem tres mesos, ben bons, de vacances.
Ni mar ni muntanya, al camp. Ni gran ni petit mitjanet, el veia jo.
Als ulls d'una nena de 6 anys no es veuen les coses com quan ets adult!.
M'agradava la meva habitació. Dormia sola. No com a casa que ho fèiem les tres germanes juntes.
En arribar, no trigava gens a obrir la maleta amb les meves coses i endreçar-les a l'armari i a la calaixera. Damunt la tauleta de nit el llibre per llegir abans de dormir. Tot a punt. Cap a sopar. Ja m'havien cridat.
A taula, la mare, l'àvia Carmeta, i les tres germanes. Jo la gran. Ja ho he dit 6 anys. La segona, 3 i la petita un bebè. Més endavant naixeria un nen. Però ara no ve al cas. El pare vindria l'endemà al vespre i així ho faria, cada dia, tot l'estiu.
M'agradava el sopar de la primera nit : pa amb tomàquet, truita a la francesa i algun embotit. Fruita de postres. Abans d'anar a dormir un got de llet fresca.
En acabat de sopar podíem jugar una estona al pati i aviadet al llit. Per mi un moment especial, quedar-me sola, llegint una estona fins que la són, l'emoció i el cansament del "viatge" , podien amb mi i m'adormia.
I en despertar, era conscient que començava un temps fantàstic, diferent, sense escola, molt aire lliure i jocs i ocasions per noves coneixences, retrobar amics d'altres anys, i descobertes, moltes descobertes.
Però havia dos costums que es repetien. Una al matí del primer dia i una cada tarda tot l'estiu.
Us ho explico. Havent esmorzat la mare m'enviava a comprar-me….unes espardenyes! La botiga era a tocar de casa, al començament del carrer major. La senyora que despatxava era, jo la veia, velleta. Molt simpàtica. Ben aconsellada, sortia de la botiga amb unes espardenyes noves. Fer això em feia sentir gran i important. Un bon començament de les vacances!
L'altra costum que us deia tenia a veure amb el berenar. Cada tarda la mare em donava dues llesques de pa i jo anava a un "colmado", també allà mateix de casa, i el senyor de la botiga ja sabia què m'hi havia de posar... dos bons talls de sobressada!
Mai he tastat una sobressada tan bona!
Asseguda al pedrís em delectava menjant mentre mirava com la meva germana feia pastetes a la font de la plaça!

(Ara que aquest estiu acaba i comença la tardor, he recordat coses dels estius de la meva "antigor" i aquesta la comparteixo amb qui em llegeixi)

Comentaris

  • La nena que berenava....[Ofensiu]
    MariaM | 09-10-2021 | Valoració: 10

    Un relat ple d'evocacions, en el teu cas, de l'infància. Tel vegada, per això, respira tendresa.
    Gràcies per compartir-lo. M'ha agradat!
    Una abraçada.
    MariaM

  • anyorança[Ofensiu]
    Amalasunta | 01-10-2021 | Valoració: 9

    Que bonic recordar els moments viscuts. Tal com et llegia em venien records dels meus propis estius, d'aquelles petites rutines que et queden al record per sempre. en el meu cas era el sanwich de nocilla de 3 pisos jejejej i les galetes amb formatget.
    També he trobat un detall que enllaça amb un relat anterior ( la nena que feia pastetes) i soc de les que li encanta trobar aquest tipus de detallets amagats.
    Un relat molt tendre.

    Aprofito per agrairte els teus comentaris, ultimament la primera sempre ;)
    Molt agraida i alhora encantada de poder transmetre i de veure que captes perfectament el missatge en cadascun dels meus escrits.

    Encantada de llegirte!

  • Records llunyans[Ofensiu]
    ÒscarM | 01-10-2021 | Valoració: 10

    Un bonic relat de records d'infantesa, tan llunyans i alhora tan propers. Felicitats, i gràcies pels teus comentaris.

  • Nostàlgies[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 01-10-2021

    Records d'estiu, records d'infantesa. Amb uns fets tan senzills, com un berenar o sentir-te gran, pel fet d'anar a comprar tota sola quan, tan sols, ets un marrec. Són valors que hem après amb coses tan simples com aquestes, i que quan ens fem grans encara valorem més.
    M'ha agradat la frescor del relat, encara que vingui de la nostàlgia d'un temps passat.

    D'altra banda, t'haig d'agrair el teu comentari que has fet en el meu relat. Procuro passar el relat pel corrector "Softcatala", així i tot, entenc que hagi passat per alt, alguna falta. Si ho dius pel cognom (López o Lopez), potser ho hauria d'haver posat amb cursiva, si ho dius per d'altres (pron. Febles, pron. Relatius o castellanismes), entenc i és molt lògic que l'ACR prengui mesures, per tant, t'agreixo el comentari i si tu coneixes un altre corrector que més eficient, estaria encantada que m'ho diguessis.
    Fins aviat,
    Neus Marín Cupull

  • Records...[Ofensiu]
    Homo insciens | 29-09-2021

    M'agraden els records que expliques... Sempre gaudeixo llegint-los!!!

  • Autenticitat[Ofensiu]
    Joan Colom | 29-09-2021

    Relat tocat lleument per la lent deformant de la nostàlgia, però tan autèntic que fa vibrar altres memòries per ressonància, encara que les experiències viscudes per cadascun de nosaltres no hi coincideixi al cent per cent en l'anècdota. En el meu cas, que fins fer la mili era un tiquis-miquis a qui no agradaven coses boníssimes de menjar, com ara la sobrassada, el berenar devia ser alguna altra cosa que no recordo, però tant se val.

  • Records[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 29-09-2021

    Un bon relat que et permet endinsar-te en uns records entranyables, que d'alguna manera tots compartim... Els estius, i els seus colors i sabors, deixen petjada quan ets infant. Gràcies per compartir-ho i pels teu amable comentari!

  • Estius [Ofensiu]
    Magda Garcia | 28-09-2021 | Valoració: 10

    M'ha encantat endinsar-me en els teus estius, a comprar unes espardenyes i una mica de sobrassada falta gent! Enhorabona pel relat i per transmetre els teus records tan entranyables! I també moltes gràcies pels teus amables comentaris! Cordialment.

  • Delectança de l'estiu. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-09-2021 | Valoració: 10


    Un bon relat molt complet, que he llegit amb molt de gust. Està molt bé expressat tot el seu contingut. I de les pastetes que feia la teva germana també gaudíeu.
    Quina història més entretinguda.
    Abraçades...

  • Gràcies per compartir [Ofensiu]
    Marnusa | 28-09-2021 | Valoració: 10

    Mentre llegia aquest relat m'he retrobat amb records de la meva infantesa i, sense adonar-me, amb un somriure als llavis... Nostàlgia de dies interminables ple de petites coses, que com expliques, ens feien gaudir tant i tant!
    Gràcies per compartir.
    Saluacions,
    Marnusa

  • estiu de la infantesa[Ofensiu]
    Atlantis | 27-09-2021

    Una de les diferències entre el teu estiueig i el meu és que jo seguia dormint amb les meves dues germanes, perquè la casa a on anàvem els tres mesos d’estiu era molt petita, però el jardí molt gran. Tampoc menjava pa amb sobrassada, però si que anava a la “tenda” a comprar alguna cosa de berenar, que deixava a compte per quan la mare anés a comprar.
    Els records de la infantesa són un bon material per escriure, perquè a més a més de explicar els records, expliquen una època i un temps.
    He gaudit llegint-lo.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

32 Relats

190 Comentaris

5799 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com