La màgia de l'amistat

Un relat de: Prou bé
Les dues germanes vivien als baixos d'un edifici rònec i atrotinat al suburbi de la gran ciutat. Eren orfes, joves i pobres.
La Joana, que era la més jove, havia emmalaltit feia uns mesos per un cop d'aire gelat que sortia d'un edifici davant del qual ella escombrava el carrer un matí del calorós estiu d'aquell any.
No els arribaven els diners ni per metge ni per medicines, però tenien un veí que les va voler ajudar. Era pintor i, en saber del cas, va malvendre algun dels seus quadres per pagar les visites del metge del barri, i els medicaments receptats.
Amb tot la malaltia trigava a guarir-se. Un dia, en una visita, el metge va dir que quan arribés el fred… la Joana no passaria de l'hivern.
Aquell vespre la germana gran, va anar a casa del veí i amic a explicar-li les males notícies que havien rebut. Les galtes eren amarades de llàgrimes i sanglotava mentre deixava anar la seva desesperació.

Davant la màrfega on jeia afeblida la malalta hi havia un finestró per on li entrava una mica de claror i podia veure una paret en la qual es reflectia l'ombra d'un arbre del pati del costat. Ni un trosset de cel blau li alegrava la vista, però l'ombra de l'arbre la feia pensar en la joia de viure. També es mirava un quadret que hi havia penjat d'un clau a tocar del finestró. Li havia dut el pintor amic. Somreia pensant en el veí i sa germana...
Però la Joana vigilava el pas del temps mirant com l'ombra de l'arbre anava perdent les fulles, fins que en va quedar una. Sabia que amb la seva caiguda no trigaria a arribar el fred que seria el seu botxí. Si pogués passar l'hivern podria tenir esperança…
La fulla no va caure mai!

L'amic l'havia pintada a la paret i allà va romandre fins a la primavera quan l'arbre va rebrotar i la salut de la Joana, de mica en mica, també va florir de nou!

Relat presentat al RepteClàssic "La paret".
Inspirat en l'esquetx: "l'última fulla" de la pel·lícula Quatre pàgines de la vida (1952).

Comentaris

  • Que bonic....[Ofensiu]
    Magda Garcia | 29-01-2023 | Valoració: 10

    ..el gest de pintar una fulla!! I gràcies per llegirme i comentar-me. Cordialment, Magda

  • Un relat màgic[Ofensiu]
    Pallars | 29-01-2023

    Relates molt bé el triomf de l'esperança, el poder guaridor de l'amistat. Un relat molt visual.
    Tot plegat una simfonia de virtuts que et fan pensar en les persones altruïstes que, per sort, encara existeixen en el nostre entorn.
    Salutacions

  • Un valor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-01-2023 | Valoració: 10

    Molt bon Relat. L'amistat es un valor i aporta i enriqueix màgicament com molt bé expliques. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la SIMPATÍA.
    Molt cordialment,

  • un relat molt tendra i ple d' amor[Ofensiu]
    Noia Targarina | 24-01-2023 | Valoració: 10

    Bona vesprada,

    Un relat que esta ple d' amor, amistat i a la vegada tendre.

    M' agradat força!

    Continua escribint així que m' agradarà continuar llegint-te

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • bon relat[Ofensiu]
    Atlantis | 22-01-2023

    Un relat dels que acaben bé. L’amistat venç la malaltia. L’amic li dona esperança a partir d’una fulla que es resisteix a caure. Com la Joana.
    Sembla que la fe en guarir-se ajuda als malalts, si més no, podem fer-ho possible en un relat.
    Una reflexió que em faig jo també en els meus relats: potser seria més creïble, que en lloc de dir malaltia en genèric, explicitessis símptomes : la febre, el mal de cap, els vòmits...Fer-nos veure a la Joana malalta , en lloc de només anomenar-ho.

    Conforme anem escrivint, anem avançant. Estic d’acord amb Terriche, quan diu que has millorat molt en els teus escrits, tan en prosa com en poesia. .Et felicito.

  • La fulla i el pintor.[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-01-2023

    Molt bon relat.
    Això de posar els sentiments interiors a l'exterior és un recurs que mai no falla.
    Uns grans personatges, especialment el pintor. Sovint els personatges que criden més l'atenció són els malvats. Has aconseguit mostrar que el personatge decisiu sigui una bona persona, cosa que no és gens fàcil.

  • Molt tendre[Ofensiu]
    Noia Targarina | 21-01-2023 | Valoració: 10

    Bona vesprada,
    Un relat molt bonic i mol tendre.
    M’agradat molt.
    Noia Targarina

  • Molt tendre[Ofensiu]
    Noia Targarina | 21-01-2023 | Valoració: 10

    Bona vesprada,
    Un relat molt bonic i mol tendre.
    M’agradat molt.
    Noia Targarina

  • Recobrar la salut. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-01-2023 | Valoració: 10

    Un relat molt tendre i a la vegada amb molta passió per recobrar la salut la Joana. Quina sort que la fulla no va caure mai. És un relat sentimental que m'ha agradat molt.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Molt original [Ofensiu]
    llpages | 21-01-2023 | Valoració: 10

    Un final feliç que no m'esperava suportat per una idea molt original: el guariment per la contemplació d'un quadre. Millores cada dia, Prou bé!

  • Perenne.[Ofensiu]
    Nil | 20-01-2023

    Sort d'aquesta fulla pintada que no podia caure, gràcies a aquest amic que l'havia pintada va poder recuperar-se de l a malaltia. L'amistat, quan és sincera, és un elixir de vida. Un relat d'allò més entendridor i emotiu. Gràcies per compartir la teva sensibilitat literària. Nil

  • Emotiu en majúscula[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-01-2023 | Valoració: 10

    Que entendridor i emotiu. Els sentiments a flor de pell quan l'estava llegint. La bona amistat, és un regal que no té preu. Gràcies per compartir aquest meravellós relat.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Emotiu en majúscula[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-01-2023 | Valoració: 10

    Que entendridor i emotiu. Els sentiments a flor de pell quan l'estava llegint. La bona amistat, és un regal que no té preu. Gràcies per compartir aquest meravellós relat.

    Salutacions.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

98 Relats

915 Comentaris

31122 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com