Ja saps qui sóc?

m'has deixat en estat de shock..quin relat més fort!
enhorabona, l'agrego als meus relats preferits, ñes molt molt bo! quin final..

no tinc més paraules. Un relat ben narrat, amb bon ritme i amb un final, com ja he dit, colpidor.
El dialeg és fantàstic i mol real.
Et felicito.

rínxol.

aquest relat i, pel que sembla, no vaig trobar el moment per comentar-te'l. Ara, rellegint-lo per segona vegada, he sentit altra vegada la mateixa impressió, com una mena de neguit, possiblement per la versamblança amb successos reals que m'han vingut a la ment, produits en aquell cas per un joc de rol que va provocar la mort de vàries persones. Obsessions maltisses que retorcen la ment fins a invalidar el discerniment entre la realitat i la fantasia, Crec que ho has reflexat molt bé en el relat, i el final que has triat li doma la força necessària com perquè ens adonem de les tràgiques conseqüències d'un us indegut d'aquests jocs d'esbarjo.
Una abraçada

em sap greu, el meu ordinador s'ha enganxat.

F.

i de lectura fàcil, però compromesa.
Et felicito.

F.

i de lectura fàcil, però compromesa.
Et felicito.

F.

i de lectura fàcil, però compromesa.
Et felicito.

F.

Sobre els penjats pels jocs d'ordinador, enganxats en mons artificials potser per evadir-se de la realitat. Es comença per entretenir-se una mica i, si no es para comte, s'acaba absorbit pel joc.
Sobre el relat, l'he trobat magnífic, molt ben portat. És una història d'aquelles que et fan llegir de pressa fins al final. Un final apoteòsic, per cert. L'obsessió pel joc del protagonista el fa confondre's amb el personatge de ficció. L'aparició del seu germà, molt bona. El suïcidi físic és un pèl exagerat, però el trobo encertat per la història; fa més evidents les conseqüències de la malaltia, això és el que és aquesta obsessió.

Una cosa Ferran, el Gardalt aquest no serà el meu cosí, oi?

M

Enganxar-se a jocs addictius pot fer molt mal.
Espero que el teu personatge reflexioni.

Està molt bé, jo tinc un fill que ha estat força enganxat a aquests jocs, ara ja és més gran i sembla que se n'ha donat compte que són força addictius. Es nota que a tú també t'agraden pel llenguatge que utilitzes. Com totes les coses en la mesura està l'equilibri, no és dolent el joc sinò la seva mala utilització.

Gràcies pel teu comentari del meu conte "Diagnòstic", i també gràcies per les correccions, de fet amb els "quès"sempre tinc dubtes. M'agrada molt aquesta web i la bona relació que hi ha entre els autors. Tinc més contes per enviar, espero que em facis els comentaris pertinents, sempre ajuden a millorar.

Com que sóc "novella" en la web de moment no valoro.

Bons diàlegs, ben trenats, molt creïbles, que aconsegueixen endinsar-nos en el món , en aquest cas tremendament angoixant, dels jocs de rol amb un final dramàtic, amb el que has sabut sorprendre'ns. És un relat de ficció, però tristament s'han donat també casos reals amb conseqüències similars.

Felicitats pel relat i per estar entre els destacats!

Petons!

Xantalam

De vegades, en l'anonimat, hi ha amics que enyores, companys desapareguts que podràs recuperar mitjançant mails que, un cop rebuts, faran que retornin amb el deliri de la primera vegada.

De vegades, l'anonimat dóna valor i premis. O catàstrofes.

Bon relat, company i amic, d.

De tota manera, cal tenir present que les noves tecnologies no són el dimoni de tots els mals. Els mals estan dins la "testa" i potser no són sinó un reflex de la nostra societat malalta.

Les noves tecnologies ens donen, per exemple aquí a RC, un munt d'experiències notables, internet ens acosta a familiars llunyans, a amics potser perduts, retrobats o fer-ne de nous. No cal confondre la causa amb l'eina. És la societat que estem fent qui està malalta: una societat competitiva, neuròtica, individualista.

Si la societat tingués en alça valors com la lleialtat, la solidaritat, la igualtat, el respecte en l'altre, potser no caldria escriure relats com aquest.

En fi, bon relat.

Un relat que fa diana a un problema molt actual i que és cada vegada mes preocupant.
Moltes vegades m'he plantejat on arribarem amb aquesta adició que no tan sols atrapa als joves. Et felicito per plasmar tan bé aquest relat, que podria publicar-se als mitjans de comunicació per anar conscienciant a moltes persones que potser no li donen l'importància que té. És el problema del mal ús de les noves tecnologies. Encara que per l'usuari, imagino que és difícil distingir on es troba el límit entre el que només és un entreteniment i el que va atrapant-los cada cop més fins posseir-los totalment.

Una forta abraçada

veure el poder de les noves tecnologies, d'internet, dels jocs que se't fiquen endins com confengint una altra realitat que sembla més veritable que la pròpia.
On són els límits?, bona pregunta.

M'ha agradat molt com l'has escrit. És àgil, ben estructurat i molt creïble, massa!.

petons!

gyps

Sé que ets en darkman, un relataire amb unes grans dosis d'imaginació que sap sacsejar el lector jugant - mai millor dit- entre la ficció i la realitat fent ús d'una fluïdesa narrativa que et deixa bocabadat.
Et felicito pel relat i pel lloc on t'han col·locat... Així, quietet, no vagis ara a saltar per la finestra, he, he.
Una abraçada.
Mercè

el comentari del Repte:
És un relat angoixant, ben escrit i molt ben ambientat que t'endinsa en un joc que traspassa els límits de la realitat. Contrast entre realitat i ficció que el protagonista acaba confonent, una tensió constant que desemboca en un final imprevisible, sorprenent, fatal. Un desenllaç que et regira de dalt a baix i que et demostra l'abast real d'aquestes addiccions, conegudes com a no tòxiques. Addiccions creades psicològicament, que no requereixen cap tipus de substància i que afecten molts nois o noies joves, que deixen l'escola, els amics i la família per poder jugar el màxim d'hores possibles amb l'única ambició de fer-se més i més poderosos dins dels móns virtuals. Molt bon relat, espero que el publiquis. Moltes gràcies, darkman.

Una abraçada.