En Jan i el mar

Un relat de: Prou bé


En Jan sempre ha sentit una atracció especial pel mar.
És per això que, ja de gran, ha aconseguit un somni: viure ran de platja. És feliç!
Ell, que era nascut a una ciutat de l'interior del seu petit i bell país mai n'havia marxat. Les seves arrels eren profundes i antigues i ell mateix hi va plantar el seu propi arbre. Els seus fills i nets potser també ho farien.
I així, com és que tenia deler de mar? No podia ser enyorament d'alguna cosa perduda, no l'havia tingut mai!
Va ser a l'escola, encara menut, que va veure per primera vegada un dibuix del mar fet pel seu company de taula. En Robert havia anat d'excursió amb els seus pares a un poble costaner i quan la mestra els va demanar que dibuixessin el que més els havia agradat del cap de setmana va posar al paper les imatges de la platja, un cel blau, un gran sol que tot ho enlluernava i al fons, el mar.
En Jan va mirar el dibuix i va quedar-ne enamorat.
La seva imaginació li va fer intuir l'horitzó mar enllà. Ara bé el que el va captivar va ser veure les petites ones que el seu amic havia dibuixat. Com devia ser el moviment de l'aigua?
Va començar a buscar, primer en llibres de contes, després en llibres i atles demanats a la biblioteca, imatges i descripcions d'allò que no havia vist mai i tant desitjava conèixer.
Ja de més gran, el seu pare va comprar un cotxe i per celebrar-ho la família va anar a un poble mariner.
Llavors, emocionat, contemplant anar i venir les petites ones es va prometre que un dia, viuria ran de mar per poder-lo gaudir en tot el que li pogués oferir.


Presentat al RepteClàssic Ones. Abril 2023

Comentaris

  • Emmarat[Ofensiu]

    No sé si aquest relat és biogràfic o és una història inventada. El que sí sé és que m'he sentit profundament identificat. Jo, fa poc em vaig mudar a viure davant el mar, un desig que em perseguia des de feina molt de temps tot i que sempre he viscut a un cop de pedra d'ell. Es molt lògic que en Jan després d'una trajectòria tan llarga de voler viure-hi a prop del mar..., al final ho aconseguís.

  • Sensible [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-05-2023 | Valoració: 10

    Relat molt sensible. Extraordinari. Les ones relaxen. Lectura que acompanya.
    Agraeixo, el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions cordials.

  • El món, cada cop més petit[Ofensiu]
    Joan Colom | 29-04-2023

    És ben veritat que, fins una època determinada, qui havia nascut i vivia a terra ferma, havia d'imaginar-se el mar amb una aura de misteri. Però, ja abans de l'era digital, amb la vinguda del cinema i sobretot de la televisió, el mar i l'altra punta del món van esdevenir realitats a l'abast de tothom.

  • descobrir el mar[Ofensiu]
    Atlantis | 29-04-2023

    Vaig veure una obra de teatre, basat en un fet real, d'un mestre de primària que explicava a uns uns de Castella el què era el mar. I cada ú se l'imaginava d'una manera. Malauradament la guerra civil els hi va impedir l'excursió promesa pel mestre d'anar fins a veure'l. Aquest relat me l'ha recordat.

    Un relat molt tendre i escrit amb ulls de sorpresa.

  • S'enamora del mar. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-04-2023 | Valoració: 10

    Un conte molt bonic i tendre, on en Joan li agrada molt el mar i s'enamora d'un dibuix que hi havia fet un company de classe.
    És molt original i té la seua moralitat.
    Enhorabona: Prou bé.
    (Et comente que publiques molt seguit. Aquest relat ho has posat l'endemà del qual hi havies editat anteriorment. Deus d'ajornar un relat de l'altre. Dic jo! Perquè així, en l'anterior tendries més comentaris i així aquest el llegiran més i l'anterior menys. M'entens?)
    Gràcies per compartir.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • HAVANERA[Ofensiu]

    Relat amb gust d'havanera.
    Els qui ja som grans, recordem aquest desconeixement d'espais no pas tan llunyans d'on teníem el cau. Així, els de vora mar no havien vist res de terra endins, i a l'inrevés.
    Retrates "prou bé" aquella realitat que, a poc a poc, es va anar esvanint, sobretot mercès a l'automòbil privat.

    Salutacions,


    Fidel Gangonells

  • Bona descripció [Ofensiu]
    Andreu Martí i Cortada | 28-04-2023 | Valoració: 8

    Sempre m'ha cridat l'atenció com alguns records de la infància resten a la memòria quan som grans i tan vius. M'agrada molt la descripció feta perquè s'apropa a la sensació que tinc dels meus records.
    Felicitats!

  • Delicadesa [Ofensiu]
    llpages | 27-04-2023 | Valoració: 10

    Un text confeccionat amb cura i molta estima cap al seu protagonista, en Jan. A mi m'ha deixat una sensació molt similar a quan contemples el mar un capvespre, pau i bones vibracions. Agraït per saber transmetre aquestes sensacions en un món tan trasbalsat com el que ens toca viure.

  • En Jan[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-04-2023

    No m'estranya que en Jan quedés atret per la mar. I quan va tenir l'oportunitat de conèixer-la, es va fer la promesa d'anar-hi a viure algun dia. Tant de bo no quedi tot amb un somni i que aquesta emoció i desig acabin sent una realitat.

    Bonic relat.

    Cordialment.

    Rosa.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1327 Comentaris

52520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com